đŸ’Ÿ Archived View for espotiesfa.ddns.net â€ș tirant â€ș tirant120.gmi captured on 2024-02-05 at 10:35:29. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

âŹ…ïž Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CXVIII

COM TIRANT FON FERIT EN LO COR AB UNA FLECHA QUE LI TIRÀ LA DEESSA VENUS PERQUÈ MIRAVA LA FILLA DE L’EMPERADOR

De Floris e de Blanchesflors, de Tisbe e de Píramus, de Eneas e de Dido, de Tristany e de Isolda, e de la reyna Ginebra e de Lançalot, e de molts altres que totes llurs amors de molt subtil e artificial pintura eren divisades. E Tirant dix a Ricart:

–No creguera jamĂ©s que en aquesta terra aguĂ©s tantes coses admirables com veig.

E dehia-u mĂ©s per la gran bellea de la infanta. EmperĂČ aquell no u entĂ©s.

Tirant pres licĂšncia de tots e anĂ -sse’n a la posada, entrĂ -se’n en una cambra e posĂ  lo cap sobre un coxĂ­ als peus del lit. No tardĂ  molt que li vengueren a dir si·s volia dinar. Dix Tirant que no, que lo cap li dolia. E ell stava ferit de aquella passiĂł que a molts engana.

Diafebus, que véu que Tirant no exia, entrà en la cambra e dix-li:

–CapitĂ  senyor, prech-vos per amor mia que·m digau lo vostre mal quin Ă©s, car si per mi vos porĂ  Ă©sser donat algun remey ho farĂ© ab molt bona voluntat.

–CosĂ­ meu —dix Tirant—, lo meu mal a present no fretura vĂłs saber-lo. E yo no tinch altre mal sinĂł de l’ayre de la mar, qui m’à tot comprĂ©s.

–¡O, capitĂ ! ÂżE de mi vos voleu cobrir, que de tots quants mals e bĂ©ns aveu tenguts yo·n sĂł stat archiu, e ara de tan poca cosa me bandejau de vostres secrets? Digau-m’o, yo us clam merçé, e no·m vullau amagar res que de vĂłs sia.

–No vullau mĂ©s turmentar la mia persona —dix Tirant—, que jamĂ©s sentĂ­ tan greu mal com lo que ara sent, que·m farĂ  venir prest a mort miserable o a glĂČria reposada si fortuna no m’és contrĂ ria, car la fi de totes aquestes coses Ă©s dolor per aquella amor qui Ă©s amargua.

E giràs de la altra part, de vergonya, que no gosà mirar ha Diafebus en la cara, e no li pogué exir altra paraula de la boca sinó que dix:

–Yo ame.

Acabant-ho de dir, dels seus hulls destil·laren vives lĂ gremes mesclades ab sanglots e sospirs. Diafebus, vehent lo vergonyĂłs comport que Tirant fehia, coneguĂ© la causa per quĂš Tirant reprenia a tots los de son linatge, e encara ha aquells ab qui tenia amistat. Com venia cars que parlaven de amors ell los dehia: «BĂ© sou folls tots aquells qui amau. ÂżNo teniu vergonya de levar-vos la libertat e de posar-la en mans de vostre enemich, qui us leixa ans perir que haver-vos mercĂ©?», fahent de tots una gran burla. EmperĂČ yo veig que ell Ă©s vengut a caure en lo laç en lo qual humana força no basta a resistir. E pensant Diafebus en los remeys que a tal mal se requiren, ab gest piadĂłs e affable, fĂ©u principi a un tal parlar.

CapĂ­tol segĂŒent

Índex

CapĂ­tol anterior