đŸ’Ÿ Archived View for espotiesfa.ddns.net â€ș tirant â€ș tirant116.gmi captured on 2024-02-05 at 10:34:53. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

âŹ…ïž Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CXIIII

COM RICART, EN PRESÈNCIA DEL REY DE FRANÇA, DIX QUE COMBATRIA A TIRANT A TOTA ULTRANÇA. E COM LO REY DE FRANÇA COMBATÉ TRÍPOL DE SURIA E APRÉS ROBÀ LA COSTA DE TURQUIA

–Tots los qui no tenen verdadera notĂ­cia de la honor de aquest mĂłn mostren llur poch saber manifestant ab llur boca aquell grosser parlar que diu: Ab la rahĂł de mon compare me’n vaig, no advertint ni sabent lo gentil stil ni virtuosa prĂ tica de nostres antecessors, segons se lig de aquell famĂłs rey ArtĂșs, senyor qui fon de la petita e de la gran Bretanya, lo qual donĂ  fi e compliment a la prĂČspera e pomposa Taula Redona, hon tants nobles e virtuosos cavallers en ella segueren, qui foren coneixedors e mereixedors de tota honor e gentilea, e avorridors de tot engan, falcia e maldat. E si per art de cavalleria la cosa era ben jutjada, Âżla honor e la glĂČria de aquest mĂłn a qui deu Ă©sser atribuĂŻda sinĂł a mi? Car Tirant, per Ă©sser covart e home poch sforçat en batailles, per bĂ© que la prĂČspera fortuna li sia stada favorable e li haja ajudat en moltes coses, no resta que lo premi de aquest acte no degua Ă©sser dat a altri sinĂł a mi, ab totes les forçes e honors de cavalleria que·s mereixen al mĂ©s benaventurat de tots. E yo, que stich descalç, jamĂ©s calçarĂ© çabates, en los meus peus fins a tant que per la majestat del senyor rey, e per los nobles cavallers sia determenat aquest fet car a tots Ă©s notori e manifest que, aprĂ©s que tota la gent fon recollida, restam Tirant e yo sols a la vora de la mar. D’ell a mi passaren moltes rahons qui seria aquell qui primer se recolliria. Ell tenint vot fet e yo no volguĂ­ veure los majors perills que en les armes poden Ă©sser, ab la gran multitut de moros que y havia. Vehent ell yo no voler-me recollir, fon ell content de posar primer lo peu en la escala ans de mi. Donchs, senyor, sia de vostra mercĂ© de ajustar vostre sacre consell e, sens afectiĂł, la majestat vostra done la honor ha aquell a qui pertany, com de dret e de justĂ­cia a mi pertangua. E si vostra altesa açĂČ jutgar no volrĂ , dich en presĂšncia de tots yo Ă©sser millor cavaller que Tirant, e de combatre’l, de la mia persona a la sua, a tota ultrança.

Lo rey li respĂČs semblants paraules:

–Ricart, negun bon jutge no pot bĂ© res determenar si no hou primer les parts, per quĂš no·s pot fer si Tirant no y Ă©s present.

Aquestes rahons vengueren a notĂ­cia de Tirant, e ab la sua galera se acostĂ  a la nau del rey. Com fon alt, lo rey era en la sua cambra, que dormia. Com Ricart sabĂ© que Tirant era vengut, acostà’s a ell e dix-li: —Tirant, per quesvulla que sia, yo m’o tindrĂ© dins mon cor, perĂČ si gosau dir yo no sia millor cavaller que vĂłs, yo us offir batailla a tota ultrança.

E lançà-li uns guants per guatge. Tirant, que vĂ©u que ab tan poch fonament lo volia combatre, alsĂ  la mĂ  e donĂ -li una gran galtada. La remor fon entre ells tan gran que lo rey hi aguĂ© a pujar ab una spasa en la mĂ . Com Tirant vĂ©u lo rey, pujĂ -se’n en lo castell de proha e allĂ­ ell se defenĂ© molt bĂ©. E dix al rey:

–Senyor, castigue la majestat vostra aqueix desvergonyit cavaller qui Ă©s principiador de tot mal. JamĂ©s s’és vist en fet d’armes, ni menys spasa fellona davant los seus hulls, e ara me volia combatre a tota ultrança sobre no res. E si ell venç a mi, haurĂ  vençudes totes les cavalleries que ab mon treball yo m’é sabudes percassar en glĂČria e lahor mia; e si yo sĂł vençedor, haurĂ© vençut un home que jamĂ©s s’és vist en armes.

Acabant de dir Tirant semblants paraules, féu senyal a la galera e ab una corda baixà en ella, tenint-se allí per segur. E si lo rey en aquell cars lo agués pogut haver, perquÚ en la sua nau havia fet semblant ultrage, fóra stada poca maravella no li agués fet levar lo cap de les spatles.

Lo rey partĂ­ ab tot lo estol de TrĂ­pol de Suria e fĂ©u la via de Chipre. E robĂ  tota la costa de Turquia e mĂšs a foch e a flama, que carreguaren totes les fustes de molta riquea que presa havien. Com foren en Chipre, ixqueren en la ciutat de Famagosta e aquĂ­ prengueren vitualles e tiraren la volta de TĂșniç.

Aquí lo rey desembarcà e combateren la ciutat molt estretament. E Tirant ab los seus combatien una torre, e al peu de la torre havia un gran fossat e Tirant caygué dedins. Ricart anava tot armat per veure si·s poria venjar de Tirant. Com fon a la torre véu que Tirant jahia dins lo fossat. Ricart saltà, axí armat com stava, dins lo fossat e ajudà a levar a Tirant, e dix-li:

–Tirant, vet açí lo teu mortal enemich, lo qual te pot donar la mort e la vida, e no plĂ cia a DĂ©u que yo consenta que tu muyres per mans de moros puix ajudar-te puch.

E per bella valentia lo tragué defora, car certament lo agueren allí mort si Ricart tan prest no·l ne agués tret. Com fon fora, dix-li:

–Ara, Tirant, est posat en libertat. Guarda bĂ© la tua persona de morir, que yo·t faç cert que farĂ© tot mon poder de matar-te.

–Cavaller virtuĂłs —dix Tirant—, yo he vista en tu molta bondat e gentilea, e conech que ab Ă nimo sforçat de cavaller has restaurada la mia persona de cruel mort. Agenoll-me en terra e deman-te perdĂł de la offensa que t’é feta, e don-te la mia spasa, la qual pos en la tua mĂ , que prengues de mi aquella venjança que a tu plaurĂ . Car posat cars que tu ara no·m vulles admetre mos prechs ni ma demanda, jamĂ©s en dies de ma vida tirarĂ© spasa contra tu, car la venjança que vols haver de mi, acĂ­ la tens present e, agenollat als teus peus axĂ­ com stich, la pots pendre, puix graciosament la’t dĂł, e yo la rebrĂ© ab molta paciĂšncia.

Lo cavaller, com véu dir a Tirant paraules de tanta humilitat e submissió li perdonà e fon content de ésser son amich. Aprés foren tan grans amichs que jamés de llur vida se partiren fins que la mort los separà.

Com lo rey aguĂ© presa la ciutat de TĂșniç e barrejada, Ricart no volguĂ© anar en la nau del rey, sinĂł en <la>32 galera de Tirant. Com lo rey e los cavallers saberen lo fet com era passat, donaren molta lahor als dos, perquĂš cascĂș havia husat de molta gentilea. Partint lo rey de França de la ciutat de TĂșniç, tiraren la volta de CicĂ­lia per veure sa nora e desenbarcaren en Palerm. Com lo rey de CicĂ­lia sabĂ© la llur venguda, fĂ©u aparellar molt gran festa al rey de França. Lo rey de CicĂ­lia entrĂ  en la nau del rey de França e, com se veren, fon molta alegria entre ells. Ixqueren en terra e la nora fon a la vora de la mar, e aquĂ­ se feren molt gran festa sogre e nora. E lo rey de França li donĂ  de grans donatius, e tot lo dia la portava per la mĂ , que no la’s deixava partir. E tans dies com aturĂ  allĂ­ lo rey de França, cascun dia, ans que la infanta fos levada, li trametia un rich present, lo un dia de brocats, altre sedes, cadenes de or, fermaills e altres joyes de molta stima.

Lo rey de CicĂ­lia festejĂ  molt bĂ© al rey de França e presentĂ -li cent cavalls molt bells e molt singulars, de quĂš lo rey de França fĂ©u molt gran stima. E lo rey de CicĂ­lia manĂ  a sa filla que ella en persona entrĂ s en totes les fustes e les regoneguĂ©s com staven de vitualles, e que les fornĂ­s de tot lo que haurien mester. Lo rey de França pres en gran stima del que la nora fehia, e tenia’n molta consolaciĂł com vehia que era dona molt discreta e per a molts afers, que cascĂș dia stava del matĂ­ fins al vespre en les fustes, que no menjava, fins que aguĂ© acabat de fornir-les.

Avituallades que foren les fustes e recollits los cavalls, lo rey de França pres comiat del rey de Cicília, de la reyna e de la infanta, e recollí’s. E portà-se’n ab si lo príncep de Cicília e com fon en França donà-li una filla sua per muller.

Lo estol partĂ­ del port de Palerm e tirĂ  la volta de Barberia e, costerejant, vengueren a MĂ legua, a HorĂ  e a TremicĂ©n, e passaren lo estret de Gibaltar. Foren a Cepta e AlcĂ scer-Seguer e a TĂ nger e, al tornar que fĂ©u, passĂ  per l’altra costa de CĂ liç e Tarifa e Gibaltar, passĂ  per CartagĂšnia, car tota la costa en aquell temps era de moros, e de allĂ­ passaren per les ylles de Ayviça e de Mallorqua. AprĂ©s anaren a desenbarcar al port de Macella. DonĂ  licĂšncia lo rey a totes les fustes, ecceptat les de son fill Phelip perquĂš volguĂ© que anĂ s ab ell per veure la reyna sa mare. E Tirant anĂ  ab ells e de allĂ­ passĂ  en Bretanya, en companyia de son natural senyor, per veure son pare e sa mare e sos parents.

E aprĂ©s alguns dies que lo rey de França aguĂ© dat compliment en lo matrimoni de sa filla ab lo prĂ­ncep de CicĂ­lia, volguĂ© que Phelip tornĂ s a sa muller, lo qual aguĂ© nova com l’altre fill del rey de CicĂ­lia s’era fet frare e havia renunciat al mĂłn. E Phelip supplicĂ  a son pare, lo rey de França, que volguĂ©s trametre per Tirant, perquĂš li fes companyia fins que fos en CicĂ­lia. Lo rey scrivĂ­ letres al duch de Bretanya e a Tirant volguĂ©s anar per amor sua ab Phelip en CicĂ­lia, e al duch, que·l ne preguĂ s molt. Tirant, vehent les preguĂ ries dels dos tan grans senyors, li fon forçat de obeir los llurs manaments. PartĂ­ de Bretanya e vinguĂ© a la cort del rey; lo rey e la reyna lo preguaren molt que volguĂ©s anar ab Phelip e ell molt graciosament los ho atorguĂ .

Partiren de la cort Phelip e Tirant e anaren a Macella, hon trobaren les galeres que staven molt en orde de tot lo que mester havien. Phelip e Tirant se recolliren e agueren lo temps tan prĂČsper que en breus dies foren en CicĂ­lia. Lo rey e <la>33 reyna e la infanta agueren gran consolaciĂł de la llur venguda, hon foren molt ben festejats. AprĂ©s que VIII dies foren passats, stant lo rey en son consell, fon en recort de l’emperador de Constantinoble, de la letra que tramesa li avia de sos treballs e congoixes. TramĂ©s per Tirant e en presĂšncia sua la fĂ©u legir, e era del tenor segĂŒent.

CapĂ­tol segĂŒent

Índex

CapĂ­tol anterior