💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant108.gmi captured on 2024-02-05 at 10:33:23. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–¡O, tu, enganador de nostre sanct propheta Maphomet, destrohidor dels nostres tresors, malmetedor de la noble gent pagana, fornicador de mals, amador de covardies, vanagloriós entre la gent no entesa, fogidor de batailles, squinçador del bé públich! Ab peu esquerre has fetes totes les tues vils obres en dan e desonor de tots nosaltres, ab la mà negra e crua, ab la falsa lengua que li ha feta companyia. Sens consell de bons conselers, est partit de aquella noble ylla de Rodes. Per una sola nau s’és smayat lo teu flach à nimo. ¡O, cavaller de poch esforç! Ab la cara girada al revés has senyorejats XII reys coronats, los quals tostemps són stats a tu obedients. Est-te concordat ab la mala intenció dels teus pròximos parents e fictes crestians, los genovesos, qui pietat ne amor no han a negú —com no sien moros ni crestians—, com tu sies nat dins aquella mala ribera e costa de Gènova. E per ço los teus reprovats mals te condemnen que muyres, com a home çelerat, de mort vituperosa.
E prestament fon pres. E posaren-lo en la casa dels leons, hon morĂ ab gran desaventura. AprĂ©s feren electiĂł de un altre soldĂ . E aquell, per mostrar-se amador del bĂ© pĂşblich, ordenĂ que ab aquelles naus dels genovesos fessen gran armada de tota aquella gent qui de Rodes era venguda, e altra mĂ©s, e que passasen en la Grècia. E axĂ fon fet. E fon-hi convidat lo gran turch, qui fon content de passar-hi ab molta gent d’armes, de peu e de cavall en gran nombre. E junts los dos exèrçits foren en nombre de CXVII mĂlia moros. E portaven dues banderes. La una era tota vermella, hon havia pintat lo cĂ lzer e la hòstia per ço com genovesos e venecians posaren penyora lo cĂ lzer e la hòstia consagrada; e per ço en les sues banderes porten aquella devisa pintada. L’altra bandera era de terçenell vert ab letres de or qui dehien: Venjadors de aquella sanch de aquell benaventurat cavaller don Hèctor lo troyĂ . E de la primera entrada que feren en la Grècia prengueren moltes viles e castells, e XVI mĂlia infants petits. E tots los trameteren en la Turquia e en la terra del soldĂ per fer-los nodrir en la secta mafomètica. E moltes dones e donzelles jutgaren a captivitat perpètua.
E la ylla de Rodes fon deliurada de poder dels infels.
Com los de Chipre saberen que lo estol del soldà se n’era partit, en la ciutat de Famagosta carreguaren prestament moltes naus de forment, de bous e de moltons e de altres vitualles, e portaren-ho tot en Rodes per la gran fam que sabien que sostenien. E de moltes altres parts n’i portaren. E en poch temps la ciutat e la ylla fon en tan gran abundà ncia que tots los antichs dehien que jamés havien vist ne hoït dir a llurs predecessors una tan gran abundà ncia ésser stada en la ylla de Rodes.
A pochs dies que lo soldà fon partit, apleguaren dues galeres de venecians, carreguades de forment, qui portaven pelegrins qui anaven a la Casa Sancta de Hierusalem. Com Tirant ho sabé, ho anà a dir al rey e a Phelip. E de aquesta nova foren molt alegres. Lo rey dix al mestre:
–Senyor, puix a la divina Bondat Ă©s estat plasent que aquestes galeres sĂłn vengudes açĂ, nosaltres volem partir per complir lo nostre sanct viatge ab vostra bona licència.
Dix lo mestre:
–Senyor, molta glòria seria per a mi que les senyories de vosaltres volguessen açà aturar, car podeu manar e ordenar axà com en casa vostra pròpia. E lo anar e lo restar stà tot en vostra mà , que yo no vinch a fer sinó lo que les senyories vostres me volran manar, car yo us desige a tots molt servir.
E lo rey lo y regraciĂ molt. Lo mestre ajustĂ los cavallers de l’orde a capĂtol e dix-los com Tirant li havia demanada licència, que se’n volia partir, per què a ell paria molta rahĂł que fos paguat del forment e la nau que perduda havia per socĂłrrer-los. E tots los cavallers li digueren que sa senyoria hi havia bĂ© pensat, e que fos tan amplament satisfet com ell sabĂ©s demanar e molt mĂ©s encara. E ordenaren que a l’endemĂ , enmig de la gran plaça, en presència de tots li fes la offerta.
L’endemĂ de matĂ lo mestre fĂ©u tancar tots los portals de la ciutat perquè negĂş no poguĂ©s exir defora —perquè·s trobassen en lo parlament d’ell e de Tirant— e fĂ©u traure tot lo tresor de l’orde enmig de la plaça. E preguĂ lo mestre al rey de CiçĂlia que y fos perquè ves lo tresor, e lo rey e Phelip hi foren. Com tots foren ajustats, lo mestre fĂ©u principi a un tal parlar.