💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant104.gmi captured on 2024-02-05 at 10:32:46. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–¿No Ă©s fort pena la mia? ¡Que aquest Tirant Ă©s fet enemich de mon voler, que sola una hora yo no puch ab Phelip parlar! Que si li fos fill o germĂ o natural senyor no·l tendria tan a prop, que temps no tinch en dir-li rahĂł neguna que ell no·s pose en les nostres rahons. ¡O, Tirant! ¡VĂ©s-te’n ab la tua nau e sies benaventurat en los altres regnes! Sol me leixa a Phelip per repòs de la mia Ă nima e consolaciĂł de ma vida. Car si no te’n vas, tostemps viurĂ© en pena, car ab la tua discreciĂł repares les indiscrecions dels altres. Digues, Tirant, Âże per què tant me enuiges? Car si jamĂ©s has amat en algun temps deuries pensar quant Ă©s gran repòs praticar de rahons a soles ab aquella persona que hom ama. E yo, fins açĂ, jamĂ©s he sabut ni he sentit les passions de amor: bĂ© m’era plasent lo festejar y Ă©sser amada, mas com pensava que eren vasalls e de la casa de mon pare, tant m’estimava Ă©sser loada com Ă©sser amada. Mas ara, miserable de mi, que com vull dormir no puch, la nit Ă©s mĂ©s largua que no volria, res que menje no sent dolç, ans me par amarch com fel, les mies mans inĂştils me desdenyen, que no·m volen ajudar a liguar, la mia Ă nima no tĂ© prou temps per a pensar, sola desige sempre star, que negĂş res no·m diguĂ©s. Si açò Ă©s viure, ¡no sĂ© què·s serĂ morir!
E ab tals e semblants paraules la enamorada infanta se lamentava, derrocant destil·lades là gremes de aquells hulls que moltes flames de foch havien ençeses en lo cor de Phelip. E stant ab aquest trist continent la infanta, per la sua cambra entrà lo rey e son germà , lo duch de Meçina, lo qual restava per visrey e loctinent general de tot lo regne. Com foren dins la cambra, lo rey la véu star ab la cara e gest molt adolorit e dix-li:
–¿Què és açò, la mia filla? ¿Com estau axà vós adolorida?
–¡E com, senyor! ¿No tinch gran rahó —dix la infanta— que la senyoria vostra stigua per partir? ¿Què faré yo, desconsolada? ¿Ab qui m’aconsolaré? ¿En què pendrà repòs la mia à nima?
Girà ’s lo rey devers son germà e dix-li:
–Duch, ¿què us par de la humanitat com se sent? E la pròpia sanch no·s pot tornar aygua.
Lo rey, ab paraules de molta amor, aconortà a sa filla tant com pogué. E trameteren per la reyna que vengués e, tots quatre, tingueren llur consell. E lo rey féu principi a un tal parlar.