💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant104.gmi captured on 2024-02-05 at 10:32:46. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPĂŤTOL CIII

LAMENTACIÓ QUE FÉU LA FILLA DEL REY DE CIÇÍLIA APRÉS DEL CONVIT

–¿No és fort pena la mia? ¡Que aquest Tirant és fet enemich de mon voler, que sola una hora yo no puch ab Phelip parlar! Que si li fos fill o germà o natural senyor no·l tendria tan a prop, que temps no tinch en dir-li rahó neguna que ell no·s pose en les nostres rahons. ¡O, Tirant! ¡Vés-te’n ab la tua nau e sies benaventurat en los altres regnes! Sol me leixa a Phelip per repòs de la mia ànima e consolació de ma vida. Car si no te’n vas, tostemps viuré en pena, car ab la tua discreció repares les indiscrecions dels altres. Digues, Tirant, ¿e per què tant me enuiges? Car si jamés has amat en algun temps deuries pensar quant és gran repòs praticar de rahons a soles ab aquella persona que hom ama. E yo, fins açí, jamés he sabut ni he sentit les passions de amor: bé m’era plasent lo festejar y ésser amada, mas com pensava que eren vasalls e de la casa de mon pare, tant m’estimava ésser loada com ésser amada. Mas ara, miserable de mi, que com vull dormir no puch, la nit és més largua que no volria, res que menje no sent dolç, ans me par amarch com fel, les mies mans inútils me desdenyen, que no·m volen ajudar a liguar, la mia ànima no té prou temps per a pensar, sola desige sempre star, que negú res no·m digués. Si açò és viure, ¡no sé què·s serà morir!

E ab tals e semblants paraules la enamorada infanta se lamentava, derrocant destil·lades làgremes de aquells hulls que moltes flames de foch havien ençeses en lo cor de Phelip. E stant ab aquest trist continent la infanta, per la sua cambra entrà lo rey e son germà, lo duch de Meçina, lo qual restava per visrey e loctinent general de tot lo regne. Com foren dins la cambra, lo rey la véu star ab la cara e gest molt adolorit e dix-li:

–¿Què és açò, la mia filla? ¿Com estau axí vós adolorida?

–¡E com, senyor! ¿No tinch gran rahó —dix la infanta— que la senyoria vostra stigua per partir? ¿Què faré yo, desconsolada? ¿Ab qui m’aconsolaré? ¿En què pendrà repòs la mia ànima?

Girà’s lo rey devers son germà e dix-li:

–Duch, ¿què us par de la humanitat com se sent? E la pròpia sanch no·s pot tornar aygua.

Lo rey, ab paraules de molta amor, aconortà a sa filla tant com pogué. E trameteren per la reyna que vengués e, tots quatre, tingueren llur consell. E lo rey féu principi a un tal parlar.

CapĂ­tol segĂĽent

ĂŤndex

CapĂ­tol anterior