💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant102.gmi captured on 2024-02-05 at 10:32:22. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Per lo bon grat que tinch de vĂłs, Tirant, e per la molta virtut que en vĂłs tinch coneguda, me obligua que desige fer per vĂłs alguna cosa que us fos accepte. He us tindrĂ© a molta grĂ cia que us vullau amprar de mi, que no serĂ cosa neguna que us sia deneguada, car yo us ame he us vull tenir en compte de un germĂ o fill per los actes que us veig fer de virtuĂłs cavaller, qui sĂłn tals e de tan gran renom e fama que sou mereixedor de haver premi de nostre senyor DĂ©u en aquest mĂłn, e en l’altre la sua eterna glòria. Car la glòria de la vostra ampresa posa en gran dejectiĂł a tots los prĂnceps de la crestiandat que en tan gran necessitat no han volgut socĂłrrer lo mestre de Rodes. E si la divina Bondat me fehia grĂ cia que·m donĂ s a sentir en aquest sanct viatge la sua eterna vida per yo poder anar ab vĂłs a la sancta perdonança de Hierusalem desfreçat, per ço que de negĂş conegut no sia, e açò seria cosa que us tendria a mĂ©s grat que si·m dĂ veu un regne, e de tota la vida mia vos ne restarĂ© obliguat. Per què us prech ab molta amor que no m’o denegueu, e haja de vĂłs tal resposta com de la vostra acostumada virtut se espera.
Acabant lo rey, féu principi Tirant a un tal parlar:
–Molta glòria seria per a mi que la excel·lència vostra me volgués pendre per servidor, com de germà o de fill yo no·n só mereixedor ne us ho he servit. E fas infinides grà cies a la excel·lència vostra de la bona voluntat vostra. Si la necessitat m’o requeria, me ampraria de la altesa vostra com si fósseu mon natural senyor, a qui tota ma vida agués servit. He us ne bese les mans. De anar en la mia nau, senyor, la nau, los béns meus e la persona és tot de la excel·lència vostra, e podeu manar e ordenar de tot, axà com de cosa vostra pròpia, car, senyor, yo desige servir la altesa vostra e obeir de tot lo que maneu. Emperò, senyor, la principal intenció mia com yo partà de ma terra fon ab propòsit leal e verdader de anar en Rodes e socórrer aquella sancta religió, la qual està en punt de ésser del tot desolada. E açò per causa dels cruels genovesos, qui solament los plau la glòria dels vençuts e no dels vençedors, no tenint clemència ne pietat ha llur proïsme crestià , ans fan part manifesta ab los infels.
–Tirant —dix lo rey —, yo veig la vostra sancta intenció he bon propòsit, e feu com a cavaller singular e cathòlich crestià . Yo só bé content del mèrit de la vostra ampresa, la qual és sancta, justa e bona. E per ço tinch yo ara molt major voluntat de anar-hi ab vós he us vull ajudar, de tot mon poder, de totes les coses per a vós e a la vostra ampresa necessà ries.
E Tirant li’n féu infinides grà cies e axà restaren de acort. E Tirant supplicà al rey fos de sa merçé entràs dins la nau e miràs qual apartament més li plauria. Com lo rey agué mirada la nau, elegà li fos feta una cambra prop lo arbre, per ço com allà va la nau més segura com corre fortuna.
Entre lo rey e Tirant cascun dia passaven moltes rahons de moltes coses. E vengueren a parlar de Phelip, lo qual Tirant desijava que fes matrimoni ab la infanta, ab lo dot que lo rey li havia dit. E lo rey venia-y bé per liguar-se ab la casa de França, e dix:
–Tirant, de aquests afers yo no clouria res sens voluntat de ma filla, perquè a ella té de servir. E si ella és contenta, per ma part vos offir lo matrimoni, e dar-li he tot lo que li he offert. Yo de bon grat ne parlaré ab la reyna e ab ma filla e, sabuda llur intenció, ans de nostra partida lo matrimoni se fermarà .
Lo rey féu venir en la sua cambra a la reyna e a sa filla, e dix-los semblants paraules:
–La causa, reyna e vós, ma filla, per què us he fetes venir açà és per manifestar-vos la mia breu partida, car yo tinch deliberat, ab lo divinal auxili, de anar en companyia de Tirant a la sancta perdonança del sanct Sepulchre de Hierusalem e, perquè conegut no sia, no vull portar ab mi sinó un gentilom qui·m serveixqua. E perquè la vida e mort mia està en les mans de nostre senyor Déu volria que, ans de ma partida, vós, ma filla, fósseu col·locada en matrimoni que restà sseu contenta e consolada, e que yo en ma vida ne haja aquest plaer. E si aquest fill de rey que açà és voleu per liguar-nos en germandat ab lo més alt rey de la crestiandat, yo só cert que, ab consell e ajuda de Tirant y ab la voluntat que Phelip hi mostra, la cosa vendrà a bona conclusió.
–DĂłna’m de parer —dix la infanta— que la senyoria vostra sap bĂ© com la nau passaran XV dies que no haurĂ acabat de carreguar ne serĂ en orde per partir. E dins aquest temps, la altesa vostra, ab consell de mon oncle e germĂ vostre, lo duch de Meçina, poreu concordar lo negoci, puix lo duch s’espera esta nit o demĂ Ă©sser açĂ.
–Molt bé dieu, ma filla, dix lo rey. E rahó és que y sia demanat.
–Perdone’m la altesa vostra —dix la infanta— que, puix la excel·lència vostra tĂ© deliberat de anar en aquest sanct viatge, deurĂeu fer una gran festa a fi que Tirant e tots los de sa companyia, com sereu dins mar vos serveixquen de millor voluntat e, d’altra part, si venia en orelles del rey de França, coneguĂ©s que la altesa vostra fa menciĂł de son fill Phelip. E diumenge qui ve sia manada celebrar festa e sala general que dure III dies, que les taules estiguen parades nit e dia e que contĂnuament trobassen viandes abundantment per a tots aquells que venir hi volguessen.
–Per la mia fe, ma filla —dix lo rey—, vós hi haveu millor pensat que yo no havia, e só molt content que·s faça. E per quant stich molt occupat per causa de la mia partida, en deixar lo regne en bon stament e que negú no pugua res sentir de la partida mia —per los grans inconvenients que seguir se’n porien com siam en terra de moros—, e per tots aquests sguarts, volria vós, ma filla, hi tinguésseu les mans en ordenar-ho.
Lo rey prestament féu venir lo majordom e los compradors, e manà ’ls que fessen tot lo que sa filla Ricomana los manà s. E ells digueren que eren contents. Totes les coses per la infanta foren molt bé ordenades, e devisades de moltes e diverses maneres de viandes per mostrar la sua gran discreció. E aquesta festa no fon ordenada per la infanta per pus, sinó per provar a Phelip e veure en son menjar quin conport fehia.
Lo dia asignat del solenne convit, la infanta havia ordenat que lo rey e la reyna e Phelip hi ella, tots IIII menjassen alt en una taula; e lo duch de Mecina e Tirant, e tots los altres comtes e barons e les altres gents menjassen més baix de la taula del rey.
Venint la vespra de la festa, lo rey tramés dos cavallers a Phelip e a Tirant, preguant-los que per a l’endemà a la missa e al dinar fossen ab ell. E ells ab molta humilitat acceptaren lo convit.
Per lo matà ells se abillaren lo millor que pogueren, e tots los seus per lo semblant. Foren al palau e feren reverència al rey, e lo rey ab gran affabilitat los rebé e pres a Phelip per la mà , e lo duch de Meçina a Tirant, e axà anaren fins a la sglésia. Com lo rey fon en la sua capella, demanaren-li liçència de anar acompanyar a la reyna e a sa filla, e lo rey fon molt content. E acompanyant-les, Phelip pres del braç a la infanta per star-li prop. E Tirant no·s partia prop de Phelip per dupte que no fes o que no digués alguna bajania que vingués en desgrat de la infanta.
Dita la missa e lo rey tornat en lo palau ab tots los altres, lo dinar fon prest. Lo rey se asigué en mig de la taula e la reyna al seu costat. E lo rey, per fer honor a Phelip, lo féu seure al cap de la taula, e la infanta davant Phelip. Tirant volia restar de peus per star prop de Phelip, e lo rey li dix:
–Tirant, mon germà lo duch de Meçina vos stà sperant, que no·s vol seure sens vós.
–Senyor, sia de vostra merçé —dix Tirant —manar-li que·s segua, car, en tal festa com és aquesta, de rahó és que yo haja a servir a fill de rey.
La infanta, no ab prou paciència, li dix ab la cara un poch irada:
–No cureu, Tirant, d’estar tostemps en les faldes de Phelip, car en la casa del senyor rey mon pare hi ha prou cavallers qui·l serviran e no fretura ésser-hi vós.
Com Tirant véu la infanta parlar ab passió e era forçat de anar-se’n, acostà ’s a la orella de Phelip e dix-li:
–Com lo rey pendrĂ aygua e veu que la infanta se leve e done del genoll en terra, hi ab la mĂ tĂ© lo baçĂ, feu vĂłs lo que ella farĂ . E guardau-vos de fer alguna grosseria.
E ell respòs que sĂ faria. Tirant se n’anĂ e, com tots foren aseguts portaren la ayguamans al rey, e la infanta donĂ dels genolls en terra e prenguĂ© un poch del baçĂ. E Phelip volguĂ© fer per lo semblant, emperò lo rey no u volguĂ© consentir, e tal orde mateix servĂ en la reyna. E venint al lavar de la infanta, ella pres la mĂ a Phelip perquè ensemps se lavassen. E Phelip, usant de cortesia e de gentilea, dix que no era rahĂł, e donĂ del genoll en terra e volguĂ©-li tenir lo plat, emperò ella jamĂ©s se volguĂ© lavar fins que los dos se lavaren ensemps. AprĂ©s portaren lo pa e posaren-lo davant lo rey e a cascĂş d’ells, e negĂş no y tocĂ , sperant que portassen la vianda. Phelip, com vĂ©u lo pa davant, pres cuytadament un ganivet e pres un pa e lescà ’l tot, e fĂ©u-ne XII lesques grans e adobĂ -les. Com la infanta vĂ©u tal entramĂ©s no·s poguĂ© detenir de riure. Lo rey e tots los qui allĂ eren e los cavallers jĂłvens qui servien fehien un joch mortal a Phelip, e la infanta que·s concordava ab ells. Fon forçat vinguĂ©s a notĂcia de Tirant per ço com no partia jamĂ©s lo hull de Phelip. Levà ’s correns de taula e dix:
–¡Per mon Déu! Phelip haurà fallit en sa honor, que deu haver feta alguna gran bajania.
E posà ’s al costat seu, davant la taula del rey. Stigué mirant a cascuna part de la taula e véu les lesques del pa que Phelip havia taillat, e véu que lo rey ni negú no havien tocat en lo pa. Prestament presumà la occasió de les rialles. Tirant li levà prestament les lesques, mès mà a la boça e tragué XII ducats en or, e posà en cascuna lesqua un ducat e féu-ho donar a XII pobres.
Com lo rey e la infanta veren lo que Tirant havia fet, tots cessaren de riure. Dix lo rey a Tirant quina significança tenia lo que havia fet.
–Senyor —dix Tirant —, com hauré complit lo que y tinch a fer, ho diré a vostra altesa.
Tirant donĂ totes les lesques, cascuna ab son ducat, e la darrera se acostĂ a la boca. E dix-hi una avemaria e donĂ -la. Dix la reyna:
–Molt me plauria saber aquest entramés.
Respòs Tirant en la següent forma.