💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant100.gmi captured on 2024-02-05 at 10:32:04. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Senyor, per la immensa e divina clemència e bondat de nostre senyor Déu és stada feta a la nostra religió la major grà cia que jamés fes a negú, car demà la senyoria vostra fóra mort, e tots nosaltres, e destrohit tot lo nostre orde, la ciutat e tot lo poble robat, dones e donzelles desonrades e tot posat en total destructió. E per ço, senyor, só yo vengut a tal hora per informar-me bé de aquest fet, no tement negun perill per salvar la vida de la senyoria vostra e de tots los frares de la religió. E si de tal cosa punició mereixch, yo la comportaré ab molta paciència, car més stime morir que si la religió se havia de perdre.
–Prech-te, fill —dix lo mestre — que·m digues la forma ni com se devia fer, car yo·t promet a fe de religiós que la pena que devies haver se convertirà en gran augment de la honor tua e exalçament, car aprés de mi yo·t faré lo major de tot lo nostre orde.
E lo cavaller donà del genoll en terra e besà -li la mà . Aprés dix:
–La senyoria vostra deu saber com dos frares de la nostra religiĂł, genovesos, nos tenen venuts, car a consell de aquests sĂłn vengudes aquestes naus de aquests malvats genovesos ab gran multitut de gent e ab poca mercaderia. E aquests traĂżdors que tenim dins lo castell an feta una gran maldat, que de la cambra de les armes han llevades totes les nous de les ballestes e han-n’i posades de sabĂł blanch e de formatge perquè en la necessitat no·ns ne puguam ajudar. E demĂ , qui Ă©s lo Divendres de PassiĂł, han elets los mĂ©s forts e disposts hòmens de totes les naus per entrar dins lo castell. E cascĂş de aquests portarĂ una ballesta desencavalcada, que ara novament han trobat, que no stĂ ligada lo braç ab lo asbrer ab fil, com acostumen les altres de estar, mas ab lo estrep vĂ©nen tan justes e ab un petit pern encavalquen molt bĂ©. E cascĂş portarĂ espasa e secretament armat, portant sobre les armes cloches negres largues fins en terra. E vendran de II en dos ab escusa de adorar la Creu e per a hoir lo offici perquè negĂş no n’haja notĂcia. E com hi haurĂ prou gent, que lo divinal offici se farĂ , fĂ cilment poden exir de la esglĂ©sia e, ab ajuda dels dos frares qui tendran ja la torre de l’homenatge presa, daran entrada als altres e pendran les altres torres que prop los stan. E ans que la senyoria vostra ne aguĂ©s sentiment, fĂłra presa la mitat del castell. E de mort o de pres no podĂeu Ă©sser estalvi, e tots nosaltres ab vĂłs ensemps.
–Puix axà és —dix lo mestre —, anem secretament a la cambra de les armes e veurem primer si és veritat de les ballestes.
E trobaren que de V cents ballestes ensús que y havia, no·n trobaren sinó tres que tinguessen nous, sinó de sabó o de formatge. Lo mestre en aquell punt stigué esbalahit e conegué que lo cavaller li havia dita veritat e, prestament, féu ajustar consell de cavallers e féu pendre los dos frares genovesos. E lo mestre, volent-los fer turmentar, atorguaren com tenia de morir lo mestre e tota <la>30 religió sens merçé neguna. Prengueren-los e lançaren-los en un sòl de torre hon havia moltes serps e escurçons e altres vils animals.
En tota la nit negĂş no dormĂ, ans secretament doblaren les guaytes. E triaren L cavallers jĂłvens e disposts per dar recapte als que vendrien. E tots los altres se armaren perquè, si havien mester socors, que·ls poguessen ajudar.
Al matĂ, com agueren ubertes les portes, los genovesos començaren a venir de dos en dos; e venien demostrant que dehien hores. Havien a passar III portes. La primera era tota uberta, ab dos porters que la guardaven. A les altres portes no podien entrar sinĂł per la portelleta poca. E com eren dins lo gran pati, davant la sglĂ©sia, staven allĂ los L cavallers, ben armats, qui·ls prenien, els desarmaven e, sens tocar de peu en terra, los lançaven en citges fondes, uns sobre altres. E encara que cridassen no u podien hoir los de defora. De aquesta ventura moriren MCCCLXXV genovesos aquell dia e, si mĂ©s n’i fossen entrats, mĂ©s n’i foren morts. Lo capitĂ , qui stava defora, vĂ©u que tants genovesos eren entrats e que no n’exia negĂş: prestament se recullĂ en les naus. Lo mestre, que vĂ©u que mĂ©s gent no entrava, fĂ©u exir fora del castell la major part dels cavallers e manà ’ls que, tants com ne trobassen, que·ls prenguessen. E en aquella jornada fon feta gran destructiĂł dels genovesos.
Lo capitĂ , de continent que·s fon recollit, fĂ©u recollir tota la sua gent e fĂ©u dar vela a les naus, fahent la via de Barut, perquè sabien que lo soldĂ era aquĂ. Lo capitĂ fon davant ell e reçitĂ -li tot lo fet que li era seguit en Rodes; agueren consell entre ells, a instĂ nçia e requesta dels genovesos, e fon concordat per tots que lo soldĂ en persona passĂ s en la ylla de Rodes ab lo major poder que poguĂ©s, que en les sues naus porien passar en dos o en tres viatges. Lo soldĂ fĂ©u posar en orde XXV mĂlia mamelluts e tramĂ©s-los en la dita ylla.
Com les naus tornaren, passĂ lo soldĂ ab XXXIII mĂlia moros. Les naus anaven e venien, que passats CL mĂlia combatents se trobaren dins la ylla. Com la agueren tot destrohida de un cap fins a l’altre, posaren lo siti sobre la ciutat, e les naus guardaven lo port perquè no y entrĂ s vitualles. E cascun dia daven III combats al castell: hu per lo matĂ, altre al migjorn e l’altre ans del sol post. E los de dins defenien-se molt virilment com a cavallers, emperò estaven ab congoixa perquè·ls fallien les vitualles. E vengueren en gran necessitat, que havien de menjar los cavalls, los gats, fins a les rates. Lo mestre, vehent-se en tan gran necessitat, tramĂ©s per tots los mariners e preguà ’ls molt que donassen orde que un bergantĂ poguĂ©s passar entre les naus. Prestament los mariners forniren lo bergantĂ de totes coses necessĂ ries. Lo mestre fĂ©u letres al papa, a l’emperador e a tots los reys e prĂnceps de crestians, notificant-los la grandĂssima necessitat en què era posat, preguant-los que·l volguessen subvenir.
PartĂ lo bergantĂ una nit que plovia e fehia molt gran fosca: passaren, que no foren gens sentits. E per son discurs, donaren les letres. E cascun prĂncep los fehia bona resposta, emperò la ajuda era molt tarda. E aquestes letres eren vengudes al rey de França, qui proferĂ molt e fĂ©u poch.
Totes aquestes rahons que dites he, recitaren los cavallers qui de la cort del rey de França eren venguts al duch de Bretanya. E lo duch mostrava dolre’s molt del maestre e de la religiĂł dient, allĂ present tots, moltes virtuoses paraules, entre les quals en special dix que trametria embaixadors al rey de França, que si ell volia trametre socors al gran mestre de Rodes e li seria plasent que ell hi anĂ s per capitĂ , ho faria de molt bona voluntat he y despendria de ço del seu CC mĂlia scuts.
L’endemà per lo matà tingué consell e foren elets IIII embaixadors: un arquebisbe e un bisbe, un vezcomte e, lo quart, fon Tirant lo Blanch, per ço com era bon cavaller e de la fraternitat de la Garrotera. Com los embaixadors foren davant lo rey de França, explicaren llur embaixada. Dix-los que al quart dia los retria resposta e passà més de I mes ans que d’ ell poguessen saber lo que deliberava de fer. Com agué prou stat, dix-los que per al present ell no podia entendre en tals fets, com fos occupat en altres negoçis que li anava més interés. Los embaixadors se’n tornaren ab la resposta.
Com Tirant sabé que tanta morisma stava sobre Rodes e que negú no·ls socorria, parlà ab molts mariners demanant-los de consell si seria possible que ell los pogués socórrer. E digueren-li que, si ell anava axà com dehia, ell los poria bé socórrer e poria entrar dins lo castell de Rodes, no envers la part del moll, mas a la altra part.
Tirant, ab voluntat del duch e ab liçènçia e voluntat de son pare e de sa mare, comprĂ una grossa nau e fĂ©u-la molt bĂ© armar e provehir de moltes vitualles. SeguĂ’s que, per la coneixença que Tirant havia ab los çinch fills del rey de França, e lo menor de tots havia nom Phelip, qui era un poch ignorant e tengut en possessiĂł de molt groçer, e lo rey per causa de açò ne fehia poca estima e la gent no·n fehien neguna mençiĂł d’ell, e un gentilom qui·l servia, sabent que Tirant anava ab una nau en Rodes e per passar en Hierusalem, havent desig gran de anar en aquelles terres, dix a Phelip les segĂĽents paraules.