đŸ Archived View for espotiesfa.ddns.net âș tirant âș tirant085.gmi captured on 2024-02-05 at 10:29:05. Gemini links have been rewritten to link to archived content
âŹ ïž Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
âFinida la oraciĂł, Tirant se levĂ e anĂ al rey e als jutges, e supplicĂ âls lo complisen de justĂcia. E los jutges devallaren al camp e feren pendre al cavaller e, ab les spatles primeres, lo feren portar fins a la porta de la liça sens negunes armes offensives, e Tirant anava aprĂ©s dâell cara per cara; e Tirant ab la espasa alta en la mĂ . Com foren a la porta de la liça, aturaren aquĂ lo cavaller e feren-lo desarmar, e a cascuna peça de arnĂ©s que li levaven la lançaven sobre lo palench e cahia fora de tot lo camp. Com fon del tot desarmat, los jutges donaren sentĂšncia, donant-lo per fals e desleal, de vençut e de perjur e de fementit, ab la esquena que tenia girada devers la porta. E axĂ, a revers, lo feren exir primer que a negĂș. E axĂ·l portaren fins a la sglĂ©sia de Sanct Jordi, ab molts improperis que los fadrins li fehien, e Tirant tostemps anava aprĂ©s dâell. Com foren dins la sglĂ©sia, un porsavant pres un baçà dâestany e, ab aygua molt calenta, li donĂ per lo cap e per los hulls, dient:
âAquest Ă©s aquell cavaller desdit e vençut e fementit.
AprĂ©s venguĂ© lo rey ab tots los stats e dones e donzelles, e Tirant anĂ a cavall, armat axĂ com stava, e acompanyaren-lo fins a lâapartament del rey. AllĂ lo desarmaren les donzelles e los metges curaren-lo, e vestĂâs un manto de brocat forrat de marts gebelins que·l rey li donĂ , e fĂ©u-lo sopar ab ell. AprĂ©s sopar sâi feren moltes dançes, qui duraren tota la nit fins prop del dia.
Aprés, senyor, que lo cavaller vençut fon guarit, mÚs-se a frare en un monestir de la observança de Sanct Françesch.
AprĂ©s pochs dies partim ab licĂšnçia del rey e anam en ScĂČcia ab Tirant per fer-li honor al dia de la batailla. E per lo rey dâEscĂČcia e per la reyna nos fon feta molta honor.
La reyna, la qual era jutge de la batailla e del camp, com ells foren dins la liça per fer les armes, véu que lo seu cavaller portava lo baçinet ab milloria e ab gran frau no·ls volgué leixar combatre sinó un poch e no leixà venir la batailla a fi.
âVejam, senyors, vosaltres, cavallers entesos en honor hi en les armes: Tirant, en presĂšncia del rey e molts nobles senyors e cavallers, fĂ©u jurament solenne de no entrar en batailla ni enpendre fer armes negunes fins a tant que aquesta batailla fos venguda a fi. E Tirant de tot açĂČ fon content e axĂ u jurĂ he u promĂ©s. AprĂ©s venguĂ© Kirielayson de MuntalbĂ e requirĂâl de batailla incriminant-lo de cars de traçiĂł. ÂżA qual de aquests dos devia primer acĂłrrer: al jurament que fet havia present los bons cavallers, o al cars de traçiĂł que li posaren Kirielayson e son germĂ ? Moltes rahons sâi poden fer dâuna part hi dâaltra. La determinaciĂł deixe als bons cavallers de honor.
âSenyor, ÂżquĂš dirĂ© a la senyoria vostra de Tirant? En XI camps de liça a tota ultrança Ă©s entrat e de tots Ă©s stat vençedor, sens altres que nâĂ fet, qui eren armes retretes. Senyor âdix Diafebusâ, yo haurĂ© enujada la senyoria vostra en tantes rahons que he explicat. Lo sopar Ă©s prest e Tirant Ă©s majordom sta veguada. AprĂ©s lo sopar dirĂ© a la senyoria vostra lâorde e fraternitat que lo senyor rey de Anglaterra ha stablit. Quasi Ă©s resemblant a lâorde de la Taula Redona que lo bon rey ArtĂșs en aquell temps complĂ de fer.
âDiafebus âdix lo hermitĂ â, molt stich aconsolat de lâestil de vostre gentil e avisat parlar, e de tota la prĂ tica que en lo stil de les armes sâĂ©s servada, en special del famĂłs cavaller Tirant lo Blanch, qui tantes bones e virtuoses cavalleries en molt gran jovent ha fetes. E çertament yo·m tinguera per lo mĂ©s benaventurat crestiĂ del mĂłn si tinguĂ©s un fill axĂ virtuĂłs e complit de tantes bondats hi en lo orde de cavalleria tan sabent. E si ell viu, poran dir serĂ lo segon monarca.
Acabant lo hermità les darreres paraules, vingué Tirant ab molta humilitat al pare hermità e, ab genoll en terra, li dix:
âMereixedor de molt mĂ©s honor: si a la senyoria vostra era plasent de acceptar un petit sopar de aquests mos senyors que açà sĂłn e germans meus, molta seria la grĂ cia que la senyoria vostra nos faria a ells e a mi.
Lo virtuĂłs senyor, prĂ tich en tota gentilea, ab cara molt affable, se levĂ e dix:
âPer bĂ© que a mi no sia donat açĂČ de fer, yo per contemplaciĂł e amor de vosaltres ho farĂ©.
E tots ensemps anĂ rem aprĂ©s de la lĂșçida font hon trobĂ rem moltes taules parades. E aseguts, donada la bendictiĂł per lo pare hermitĂ , fĂłrem servits de viandes singulars e en tanta abundĂ ncia com si prĂČpiament fĂłssem dins una gran ciutat, per ço com Tirant hi havia sabut provehir.
Aquella nit passà rem ab molt gran plaer parlant de moltes cavalleries que en les honrades festes eren stades fetes, les quals, si totes havia de reçitar, no y bastarien X mans de paper.
EmperĂČ lo dia segĂŒent com lo hermitĂ fon devallat de la sua cetla, que havia acabat de dir ses ores, Tirant ab los altres ixquĂ©rem-li a lâencontre e tots li fĂ©rem gran reverĂšnçia de genoll fehent-li molta honor. E ell molt graciosament los regraciĂ la molta honor que tots li fehien.
Asegueren-se en la vert e florida praderia, axĂ com fer havien acostumat. Lo hermitĂ los tornĂ ab amor gran a preguar que ell poguĂ©s saber com era stada instituhida aquella fraternitat que per lo rey, son senyor, ara novament era stada feta. Entre tots los cavallers foren fetes moltes cortesies qual de tots parlaria, e de tots foren dades les veus a Tirant; emperĂČ ell no volguĂ© parlar, sinĂł que preguĂ ha Diafebus que, puix havia dit lo principi, que tambĂ© diguĂ©s la fi. E Tirant levĂ âs e anĂ -seân per dar orde de haver les coses que tenien a servir al pare hermitĂ . Lo virtuĂłs Diafebus se levĂ lo bonet del cap e fĂ©u principi a tal parlar.