đŸ’Ÿ Archived View for espotiesfa.ddns.net â€ș tirant â€ș tirant085.gmi captured on 2024-02-05 at 10:29:05. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

âŹ…ïž Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL LXXXIIII

COM TRAGUEREN AB MOLTA HONOR A TIRANT E DONAREN SENTÈNCIA DE TRAƾDOR CONTRA L’ALTRE CAVALLER

–Finida la oraciĂł, Tirant se levĂ  e anĂ  al rey e als jutges, e supplicà’ls lo complisen de justĂ­cia. E los jutges devallaren al camp e feren pendre al cavaller e, ab les spatles primeres, lo feren portar fins a la porta de la liça sens negunes armes offensives, e Tirant anava aprĂ©s d’ell cara per cara; e Tirant ab la espasa alta en la mĂ . Com foren a la porta de la liça, aturaren aquĂ­ lo cavaller e feren-lo desarmar, e a cascuna peça de arnĂ©s que li levaven la lançaven sobre lo palench e cahia fora de tot lo camp. Com fon del tot desarmat, los jutges donaren sentĂšncia, donant-lo per fals e desleal, de vençut e de perjur e de fementit, ab la esquena que tenia girada devers la porta. E axĂ­, a revers, lo feren exir primer que a negĂș. E axí·l portaren fins a la sglĂ©sia de Sanct Jordi, ab molts improperis que los fadrins li fehien, e Tirant tostemps anava aprĂ©s d’ell. Com foren dins la sglĂ©sia, un porsavant pres un baçí d’estany e, ab aygua molt calenta, li donĂ  per lo cap e per los hulls, dient:

–Aquest Ă©s aquell cavaller desdit e vençut e fementit.

AprĂ©s venguĂ© lo rey ab tots los stats e dones e donzelles, e Tirant anĂ  a cavall, armat axĂ­ com stava, e acompanyaren-lo fins a l’apartament del rey. AllĂ­ lo desarmaren les donzelles e los metges curaren-lo, e vestí’s un manto de brocat forrat de marts gebelins que·l rey li donĂ , e fĂ©u-lo sopar ab ell. AprĂ©s sopar s’i feren moltes dançes, qui duraren tota la nit fins prop del dia.

Aprés, senyor, que lo cavaller vençut fon guarit, mÚs-se a frare en un monestir de la observança de Sanct Françesch.

AprĂ©s pochs dies partim ab licĂšnçia del rey e anam en ScĂČcia ab Tirant per fer-li honor al dia de la batailla. E per lo rey d’EscĂČcia e per la reyna nos fon feta molta honor.

La reyna, la qual era jutge de la batailla e del camp, com ells foren dins la liça per fer les armes, véu que lo seu cavaller portava lo baçinet ab milloria e ab gran frau no·ls volgué leixar combatre sinó un poch e no leixà venir la batailla a fi.

–Vejam, senyors, vosaltres, cavallers entesos en honor hi en les armes: Tirant, en presĂšncia del rey e molts nobles senyors e cavallers, fĂ©u jurament solenne de no entrar en batailla ni enpendre fer armes negunes fins a tant que aquesta batailla fos venguda a fi. E Tirant de tot açĂČ fon content e axĂ­ u jurĂ  he u promĂ©s. AprĂ©s venguĂ© Kirielayson de MuntalbĂ  e requirí’l de batailla incriminant-lo de cars de traçiĂł. ÂżA qual de aquests dos devia primer acĂłrrer: al jurament que fet havia present los bons cavallers, o al cars de traçiĂł que li posaren Kirielayson e son germĂ ? Moltes rahons s’i poden fer d’una part hi d’altra. La determinaciĂł deixe als bons cavallers de honor.

–Senyor, ÂżquĂš dirĂ© a la senyoria vostra de Tirant? En XI camps de liça a tota ultrança Ă©s entrat e de tots Ă©s stat vençedor, sens altres que n’à fet, qui eren armes retretes. Senyor —dix Diafebus—, yo haurĂ© enujada la senyoria vostra en tantes rahons que he explicat. Lo sopar Ă©s prest e Tirant Ă©s majordom sta veguada. AprĂ©s lo sopar dirĂ© a la senyoria vostra l’orde e fraternitat que lo senyor rey de Anglaterra ha stablit. Quasi Ă©s resemblant a l’orde de la Taula Redona que lo bon rey ArtĂșs en aquell temps complĂ­ de fer.

–Diafebus —dix lo hermità—, molt stich aconsolat de l’estil de vostre gentil e avisat parlar, e de tota la prĂ tica que en lo stil de les armes s’és servada, en special del famĂłs cavaller Tirant lo Blanch, qui tantes bones e virtuoses cavalleries en molt gran jovent ha fetes. E çertament yo·m tinguera per lo mĂ©s benaventurat crestiĂ  del mĂłn si tinguĂ©s un fill axĂ­ virtuĂłs e complit de tantes bondats hi en lo orde de cavalleria tan sabent. E si ell viu, poran dir serĂ  lo segon monarca.

Acabant lo hermità les darreres paraules, vingué Tirant ab molta humilitat al pare hermità e, ab genoll en terra, li dix:

–Mereixedor de molt mĂ©s honor: si a la senyoria vostra era plasent de acceptar un petit sopar de aquests mos senyors que açí sĂłn e germans meus, molta seria la grĂ cia que la senyoria vostra nos faria a ells e a mi.

Lo virtuĂłs senyor, prĂ tich en tota gentilea, ab cara molt affable, se levĂ  e dix:

–Per bĂ© que a mi no sia donat açĂČ de fer, yo per contemplaciĂł e amor de vosaltres ho farĂ©.

E tots ensemps anĂ rem aprĂ©s de la lĂșçida font hon trobĂ rem moltes taules parades. E aseguts, donada la bendictiĂł per lo pare hermitĂ , fĂłrem servits de viandes singulars e en tanta abundĂ ncia com si prĂČpiament fĂłssem dins una gran ciutat, per ço com Tirant hi havia sabut provehir.

Aquella nit passàrem ab molt gran plaer parlant de moltes cavalleries que en les honrades festes eren stades fetes, les quals, si totes havia de reçitar, no y bastarien X mans de paper.

EmperĂČ lo dia segĂŒent com lo hermitĂ  fon devallat de la sua cetla, que havia acabat de dir ses ores, Tirant ab los altres ixquĂ©rem-li a l’encontre e tots li fĂ©rem gran reverĂšnçia de genoll fehent-li molta honor. E ell molt graciosament los regraciĂ  la molta honor que tots li fehien.

Asegueren-se en la vert e florida praderia, axĂ­ com fer havien acostumat. Lo hermitĂ  los tornĂ  ab amor gran a preguar que ell poguĂ©s saber com era stada instituhida aquella fraternitat que per lo rey, son senyor, ara novament era stada feta. Entre tots los cavallers foren fetes moltes cortesies qual de tots parlaria, e de tots foren dades les veus a Tirant; emperĂČ ell no volguĂ© parlar, sinĂł que preguĂ  ha Diafebus que, puix havia dit lo principi, que tambĂ© diguĂ©s la fi. E Tirant levà’s e anĂ -se’n per dar orde de haver les coses que tenien a servir al pare hermitĂ . Lo virtuĂłs Diafebus se levĂ  lo bonet del cap e fĂ©u principi a tal parlar.

CapĂ­tol segĂŒent

Índex

CapĂ­tol anterior