💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant081.gmi captured on 2024-02-05 at 10:28:24. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Lo dia aprés que lo rey d’armes presentà la letra a Tirant, agué la resposta, e prestament partà ab la donzella. E apleguats que foren en la terra ferma, prestament sabé Kirielayson de Muntalbà com lo rey d’armes venia ab bona resposta: desenpachà de posar-se en orde de totes les coses necessà ries. Com lo rey d’armes e la donzella foren apleguats, legà la resposta. E lo dia següent pres comiat de tots los parents e parentes e partà de la sua terra molt ben acompanyat, e lo rey d’armes se’n tornà ab ell.
CaminĂ tant per ses jornades, per terra e per mar, fins que fon davant lo rey de Anglaterra. Com aguĂ© feta reverència al rey e a la reyna, demanĂ qual era Tirant, e per lo rey d’armes, qui vestia lo manto que Tirant li avia dat com li presentĂ la letra (stimaven que valia passats III mĂlia scuts). E lo rey d’armes li dix:
–Senyor, aquest és lo qui·m donà aquest manto que porte. E en aquest donà la vostra letra e aquest la acceptà he·m féu resposta.
Kirielayson anà un poch devers Tirant e tanbé Tirant anà devers ell, e abraçaren-se, mas no ab bona voluntat. Parlà lo cavaller e dix:
–Tirant, puix som concordes de nostra batailla, per mi requesta e per vós acceptada, suppliquem al senyor rey o aquells qui u han de fer, que esta nit ho per lo matà nos posen dins lo camp e deixen complir nostres armes.
–Molt só content —dix Tirant. E pres-lo per la mà sinestra e posà ’l a la part dreta.
Com foren davant lo rey, graçiosament los dos lo supplicaren que fos de sa merçé que en aquell dia ells poguessen entrar dins lo camp.
–A mi par —dix lo rey— que no és rahó, per ço com vós veniu ara de camà e, si altra cosa s’i esdevenia, poria dir la gent per canssament del treball del camà vos seria vengut. Emperò, vinguen los jutges.
E venguts, digueren que per res fer no·s poria, com lo dia passat era dat per entrar dins camp clos e, forçat, li covenia d’esperar fins en aquella jornada. Dix lo cavaller Kirielayson:
–Yo fóra molt content que ara yo pogués executar lo perquè só vengut, més que si·m donassen un regne.
–Per contentar vostra voluntat —dix Tirant—, volria ésser ja dins la liça.
Lo rey li fĂ©u molta honor, e tots los de la cort. E lo prĂncep de Gales l’afavoria molt per fer-ne enuig a Tirant, per ço com li havia mort lo alĂ e perquè avia combatuts los IIII cavallers que ell ab altres los volien combatre. E lo prĂncep sercava-li totes les coses que dan y desonor li’n poguĂ©s venir.
Lo segĂĽent dia Kirielayson supplicĂ al prĂncep de Gales que anassen a la sepultura dels dos reys, que ell volia veure si res hi fallia. E lo prĂncep, per contentar-lo, fon content de anar. Com lo cavall vĂ©u la sepultura, stiguĂ© mirant, e vĂ©u los IIII scuts dels IIII cavallers e sobre aquells vĂ©u los altres IIII scuts de Tirant, los quals avia allĂ fets posar. Com avia vençut a cascun cavaller, prenia lo seu scut e aquell del cavaller que avia vençut e, de continent, los feĂża portar a la sglĂ©sia de Sanct Jordi e comanava’ls al prior de la sglĂ©sia, per a quant ell tornĂ s en sa terra los fes posar en la sua capella per aver aquella mundana glòria. Kirielayson coneguĂ© prestament les armes de son senyor, e del rey de Apol·lònia e dels duchs: lançà dels seus hulls abundants lĂ gremes e, ab grans crits, se llamentava de la mort de son rey e senyor. E tanta fon la dolor que aguĂ© de la mort de son senyor que cuytadament anĂ per despenjar los scuts de Tirant. E tant era gran que ab la mĂ hi bastĂ . E pres-los ab gran ira e lançà ’ls per terra, e los altres leixĂ allĂ penjats. E anant axĂ plorant, vĂ©u en lo tabernacle les armes de son senyor pintades e, sobre aquelles, les armes de Tirant; e ab lo cap hi donĂ de tan grans colps que quasi mig esmortit lo’n levĂ lo prĂncep e los altres que allĂ eren. Com fon retornat, obrĂ lo tabernacle e vĂ©u son senyor en lo punt que stava: pres-li’n tanta de dolor, mesclada ab strema ira, que la fel li sclatĂ e aquĂ de continent morĂ.
E çertament, senyor, si ell no fos mort en la forma que morĂ, no s’escusava una mala jornada, car sabuda la nova per Tirant del gran ultratge que lo cavaller li avia fet en los scuts, prestament nos fom armats CCC hòmens, tots ab arnĂ©s blanch, ab Tirant. E lo prĂncep forçadament tenia de ajudar a Kirielayson, que axĂ·s fĂłra mesclada tota la gent que y fĂłra morta e nafrada molta gent de una part e d’altra.
E segons, senyor, que he hoït recitar, aquest Kirielayson era molt amat e favorit per lo rey qui era de Frisa, e li avia dat molt de sos béns e, ultra açò, lo avia fet visrey de tota sa terra. E aquest tenia un altre germà que no era menys afavorit del rey de Apol·lònia, e lo un germà stava ab lo un rey e l’altre stava ab l’altre. E com lo germà de Kirielayson sabé que son germà era posat en gatge de batailla per venjar la mort dels dos reys, ab molta dolor e congoixa se partà de Apol·lònia per anar hon era son germà . Com fon en Frisa, demanà de son germà e sabé nova certa com pochs dies avia que era passat en Anglaterra per combatre’s ab Tirant lo Blanch. E sens altre deliber, partà per anar a la mar.
Com fon arribat al port, trobĂ los servidors de son germĂ que li reçitaren lo cars de son germĂ . Aquest, ab molt gran ira, axĂ per la mort dels reys com per la desaventura de la mort de son germĂ , prestament se enbarcĂ e passĂ a la cort del rey. E ans que li anĂ s a fer reverència, volguĂ© anar a la sglĂ©sia de Sanct Jordi e no trobĂ allĂ los scuts, car Tirant los avia fets portar al seu aleujament. Com aquest cavaller vĂ©u que no y eren, fĂ©u sa oraciĂł, aprĂ©s mirĂ la sepultura dels reys e dels duchs e lo loch hon avien posat son germĂ . ContĂnuament lançant dels seus hulls vives lĂ gremes, lamentant-se de la llur gran desaventura, partĂ’s d’aquĂ e anĂ a fer reverència al rey e a la reyna, e demanĂ prestament de Tirant, lo qual en aquell cars stava parlant ab unes dames.
Com Tirant sabé que aquell cavaller lo demanava, deixà les rahons de les dames e anà prestament davant lo rey. Lo cavaller, qui·l véu, féu principi a tal parlar.