đŸ Archived View for espotiesfa.ddns.net âș tirant âș tirant077.gmi captured on 2024-02-05 at 10:27:41. Gemini links have been rewritten to link to archived content
âŹ ïž Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
âSenyor, Âżqui Ă©s lo qui mâincrimina de cars de traçiĂł? Yo sĂł açà per defendre mon dret, ma honor e fama.
La donzella se acostà a ell e conegué que era Tirant lo Blanch, e dix-li:
âÂĄO, traĂżdor e mal cavaller, desegual en lâorde de cavalleria, scampador de la sanch real, qui ab armes falsificades e de engan has morts ab les tues prĂČpies mans cruels a dos duchs e dos germans reys, lo hu de Frisa e lâaltre de Apol·lĂČnia! E tals morts no·t pots scusar sens gran nota e puniciĂł cruel en la tua reprovada persona.
ParlĂ lo rey e dix:
âDonzella, sĂ DĂ©u me salve la vida, yo no sĂ© ni he conegut que reys sien venguts en mon regne, ne menys en ma cort.
â ÂżE com, senyor? ÂżNo Ă©s la magestat vostra en recort pochs dies ha âdix la donzellaâ de quatre cavallers, germans dâarmes, que no volien parlar e portaven ab ells quatre leons coronats?
âSĂ âdix lo reyâ, bé·m recorda. Mas sobre nostra fe real, jamĂ©s dâells poguĂ saber qui eren ni del qual terra, que si yo aguĂ©s sabut que eren reys y en ma cort fossen venguts, jamĂ©s aguera consentit que aguessen fetes armes voluntĂ ries a tota ultrança, per ço com lo perill Ă©s molt gran e no deu Ă©sser donat a reys fer armes voluntĂ ries, en special a tota ultrança. Si eren necessĂ ries, gran rahĂł seria. Mas vos puch dir ab tota veritat que jamĂ©s ho sabĂ. Digau-me, donzella, Âżqui eren los duchs?
âSenyor, yo us ho dirĂ©. Lo hu dâells era lo duch de Burgunya, lo qual venguĂ© açà a vostra altesa per embaixador del rey de França.
âBĂ© sĂł en recort dâell âdix lo reyâ. E mâĂ©s molt enuig la sua mort. E lâaltre, Âżqui era?
Dix la donzella:
âFill era de lâemperador de Alamanya y era duch de Bavera. E lo traĂżdor de Tirant ab engan e maldat los ha morts a tots IIII ab aquelles mans de mal cavaller que jamĂ©s perdonen la mort a negĂș.
Tirant no pogué més comportar que parlà s, sinó que ab gran ira dix:
âDonzella, no tinch altra dolor en aquest mĂłn sinĂł com sou dona, car si fĂłsseu cavaller, axĂ com sou donzella, yo us ne fera anar ab les mans al cap plorant. EmperĂČ yo preguarĂ© a la mia Ă nima que no·s vulla gens alterar de les paraules vils e desonestes que dâeixa vostra vil boca ixen, car en lo vostre mal parlar yo no y pert res, com sabuda cosa Ă©s que tot lâesforç de les dones Ă©s en la lengua. EmperĂČ si açĂČ Ă©s aqueix cavaller qui·s fa nomenar Kirielayson de MuntalbĂ e ell diu de mi lo que vĂłs aveu dit davant mon senyor lo rey, poria Ă©sser, ab la ajuda de nostre senyor DĂ©u, yo·l farĂ© anar hon he tramĂ©s los altres en breu temps. Donzella, yo us prech, per gentilea, vos aregleu en vostre parlar e deixau fer als cavallers, a qui toca aquest fet.
Aprés se girà Tirant devers los cavallers e dix:
âSi yo he morts los quatre cavallers he-u fet axĂ com fer devia, sens engan negĂș ni milloria dâarmes. EmperĂČ la magestat del senyor rey Ă©s açĂ, qui ha vistes fer les armes, e los jutges del camp e tots los nobles cavallers poran-ne fer verdader testimoni. E yo·m vull sotsmetre dâestar-ne en juhĂ davant la magestat del senyor rey e de les jutges del camp.
Com lo rey lo vĂ©u parlar axĂ justificadament, ne fon molt content, e no menys los jutges del camp. E tots digueren que Tirant era valentĂssim cavaller e molt discret. HoĂŻdes per lo rey dâarmes Flor de Cavalleria les paraules de Tirant, acostĂ âs a ell e en presĂšncia de tots presentĂ -li la letra de Kirielayson de MuntalbĂ . Tirant li fĂ©u la segĂŒent resposta:
âRey dâarmes, per ton offici est tengut dar e presentar letres de batailla e concordar cavallers e gentilshĂČmens si request ne sou, axĂ en batailles necessĂ ries com voluntĂ ries. E per quant a veguades Ă©s duptosa la execuciĂł, yo, davant la magestat del senyor rey y de la senyora reyna, y en presĂšncia de tots los altres, yo accepte la letra o requesta si Ă©s de batailla a tota ultrança. E si Ă©s armes retretes ni civils, o fos per altra cosa, yo mâature acort.
Tirant pres la letra e donĂ -la a hu qui sabia molt bĂ© legir, e en presĂšncia de tots fon lesta, la qual era del tenor segĂŒent.