đŸ’Ÿ Archived View for espotiesfa.ddns.net â€ș tirant â€ș tirant077.gmi captured on 2024-02-05 at 10:27:41. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

âŹ…ïž Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL LXXVI

COM TIRANT S’ESCUSÀ DE PARAULA DEL CARS DE TRAÇIÓ EN PRESÈNCIA DEL REY E ACCEPTÀ LA LETRA DE BATAILLA TRAMESA PER KIRIELAYSON DE MUNTALBÀ

–Senyor, Âżqui Ă©s lo qui m’incrimina de cars de traçiĂł? Yo sĂł açí per defendre mon dret, ma honor e fama.

La donzella se acostà a ell e conegué que era Tirant lo Blanch, e dix-li:

–¡O, traĂżdor e mal cavaller, desegual en l’orde de cavalleria, scampador de la sanch real, qui ab armes falsificades e de engan has morts ab les tues prĂČpies mans cruels a dos duchs e dos germans reys, lo hu de Frisa e l’altre de Apol·lĂČnia! E tals morts no·t pots scusar sens gran nota e puniciĂł cruel en la tua reprovada persona.

ParlĂ  lo rey e dix:

–Donzella, sĂ­ DĂ©u me salve la vida, yo no sĂ© ni he conegut que reys sien venguts en mon regne, ne menys en ma cort.

— ÂżE com, senyor? ÂżNo Ă©s la magestat vostra en recort pochs dies ha —dix la donzella— de quatre cavallers, germans d’armes, que no volien parlar e portaven ab ells quatre leons coronats?

–SĂ­ –dix lo rey—, bé·m recorda. Mas sobre nostra fe real, jamĂ©s d’ells poguĂ­ saber qui eren ni del qual terra, que si yo aguĂ©s sabut que eren reys y en ma cort fossen venguts, jamĂ©s aguera consentit que aguessen fetes armes voluntĂ ries a tota ultrança, per ço com lo perill Ă©s molt gran e no deu Ă©sser donat a reys fer armes voluntĂ ries, en special a tota ultrança. Si eren necessĂ ries, gran rahĂł seria. Mas vos puch dir ab tota veritat que jamĂ©s ho sabĂ­. Digau-me, donzella, Âżqui eren los duchs?

–Senyor, yo us ho dirĂ©. Lo hu d’ells era lo duch de Burgunya, lo qual venguĂ© açí a vostra altesa per embaixador del rey de França.

–BĂ© sĂł en recort d’ell —dix lo rey—. E m’és molt enuig la sua mort. E l’altre, Âżqui era?

Dix la donzella:

–Fill era de l’emperador de Alamanya y era duch de Bavera. E lo traĂżdor de Tirant ab engan e maldat los ha morts a tots IIII ab aquelles mans de mal cavaller que jamĂ©s perdonen la mort a negĂș.

Tirant no pogué més comportar que parlàs, sinó que ab gran ira dix:

–Donzella, no tinch altra dolor en aquest mĂłn sinĂł com sou dona, car si fĂłsseu cavaller, axĂ­ com sou donzella, yo us ne fera anar ab les mans al cap plorant. EmperĂČ yo preguarĂ© a la mia Ă nima que no·s vulla gens alterar de les paraules vils e desonestes que d’eixa vostra vil boca ixen, car en lo vostre mal parlar yo no y pert res, com sabuda cosa Ă©s que tot l’esforç de les dones Ă©s en la lengua. EmperĂČ si açĂČ Ă©s aqueix cavaller qui·s fa nomenar Kirielayson de MuntalbĂ  e ell diu de mi lo que vĂłs aveu dit davant mon senyor lo rey, poria Ă©sser, ab la ajuda de nostre senyor DĂ©u, yo·l farĂ© anar hon he tramĂ©s los altres en breu temps. Donzella, yo us prech, per gentilea, vos aregleu en vostre parlar e deixau fer als cavallers, a qui toca aquest fet.

Aprés se girà Tirant devers los cavallers e dix:

–Si yo he morts los quatre cavallers he-u fet axĂ­ com fer devia, sens engan negĂș ni milloria d’armes. EmperĂČ la magestat del senyor rey Ă©s açí, qui ha vistes fer les armes, e los jutges del camp e tots los nobles cavallers poran-ne fer verdader testimoni. E yo·m vull sotsmetre d’estar-ne en juhĂ­ davant la magestat del senyor rey e de les jutges del camp.

Com lo rey lo vĂ©u parlar axĂ­ justificadament, ne fon molt content, e no menys los jutges del camp. E tots digueren que Tirant era valentĂ­ssim cavaller e molt discret. HoĂŻdes per lo rey d’armes Flor de Cavalleria les paraules de Tirant, acostà’s a ell e en presĂšncia de tots presentĂ -li la letra de Kirielayson de MuntalbĂ . Tirant li fĂ©u la segĂŒent resposta:

–Rey d’armes, per ton offici est tengut dar e presentar letres de batailla e concordar cavallers e gentilshĂČmens si request ne sou, axĂ­ en batailles necessĂ ries com voluntĂ ries. E per quant a veguades Ă©s duptosa la execuciĂł, yo, davant la magestat del senyor rey y de la senyora reyna, y en presĂšncia de tots los altres, yo accepte la letra o requesta si Ă©s de batailla a tota ultrança. E si Ă©s armes retretes ni civils, o fos per altra cosa, yo m’ature acort.

Tirant pres la letra e donĂ -la a hu qui sabia molt bĂ© legir, e en presĂšncia de tots fon lesta, la qual era del tenor segĂŒent.

CapĂ­tol segĂŒent

Índex

CapĂ­tol anterior