💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant075.gmi captured on 2024-02-05 at 10:27:19. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Cavaller virtuĂłs, la vostra Ănclita fama resplandeix per tot lo mĂłn de molta bondat e gentilea. E yo, hoint aquella, sĂł vengut de la mia terra deixant lo servir de mon rey e senyor, aquell qui senyoreja la Scòcia. E la causa de la mia venguda Ă©s per quant yo, departint un dia, per mos peccats ab una senyora que tĂ© la mia Ă nima cativa, no·m volguĂ© admetre ma demanda ni pendre’m a merçé, sinĂł que, ab crueldat, me dix que jamĂ©s me parlaria fins a tant yo aguĂ©s combatut e vençut en camp clos a tota ultrança aquell cavaller qui tanta glòria en aquest mĂłn havia sabuda guanyar. E per ço com vĂłs, Tirant, sou aquell a qui ma senyora me remet, vos requir, per lo orde que haveu rebut de cavalleria, que·m vullau admetre la mia demanda a tota ultrança ha cavall, ab bacinet sens careta. Les altres armes vĂłs devisau en la manera que ben vist vos sia, que puix yo he devisat la una part, que vĂłs deviseu l’altra. E açò us haurĂ© a molta grĂ cia.
No tardĂ respondre Tirant en manera de semblans paraules:
–Cavaller, a mi par que vostra demanda és més voluntà ria que de necessitat. E consell-vos que la leixeu per a temps de necessitat, car batailla a tota ultrança és fort e de mala digestió. E per quant yo no só sà de ma persona, que les nafres que tinch no són bé guarides, que per vostra bondat e gentilesa serqueu altre cavaller, dels quals trobareu en aquesta pròspera cort tants e de tanta virtut que us contentaran ha tot lo vostre desig.
–BĂ© poria Ă©sser lo que vĂłs dieu —dix lo cavaller—, Âżmas què puch fer? Que ma senyora no·s contenta si no·m combat ab vĂłs, e altri no vull sinĂł a vĂłs. E si per temor de mort stau de no combatre-us ab mi, açĂ, davant la magestat del senyor rey, vos offir dar-vos una peça de arnĂ©s de avantatge, puix no sia la espasa.
–Yo, per salut de la vostra persona me volia scusar de no venir a batailla ab vĂłs —dix Tirant—. Però, puix tant me’n forçau e me’n requeriu, no volria pensassen los bons cavallers que per covardia ho leixe de fer. Yo sĂł content, ab la ajuda de la divina Bondat, deliurar-vos, e accepte vostra batailla e requesta. E puix haveu començat de devisar la una part de les armes, yo us done libertat, jatsia a mi pertangua, que vĂłs les deviseu totes a tot Ăştil vostre. De la peça d’arnĂ©s que m’offerĂeu donar, yo no la acceptaria. E par-me en lo vostre parlar, que trementina bullenta no us ha tocat.
–Ara, puix som concordes de nostra batailla —dix lo cavaller-vĂłs, Tirant, me haveu a jurar e fer sagrament açĂ, en presència de la magestat del senyor rey e de la senyora reyna e dels bons cavallers que açà sĂłn, de no acceptar requesta de negun cavaller ne fer armes negunes, per ço que laugerament se poria seguir Ă©sser nafrat o alesiat de algĂş de vostres membres, e la batailla per vĂłs acceptada no poguĂ©s venir en aquella fi per mi tant desijada.
E Tirant, en presència de tots, féu lo jurament. E dat compliment a tot, lo cavaller pres comiat del rey e de la reyna e de tots los de la cort, e tornà -sse’n en Scòcia. E supplicà a la reyna d’Escòcia fos de sa merçé que li volgués asegurar lo camp e deixar venir la batailla a fi segons era concordada entre ells. E la reyna graciosament lo y atorguà de tenir-li lo camp segur dins quatre meses aprés que la citació fos presentada, perquè Tirant hagués prou temps de ésser guarit.
Senyor, Tirant tramés aquell servidor seu qui tant de temps lo havia servit e sabia en sos secrets més que tot altre, e tramés-lo a casa de son pare e mare perquè li fallien los diners per posar-se en orde de les coses necessà ries per anar en Scòcia per fer la batailla. E com fon al port de Dobla per passar la mar, trobà allà tots los servidors dels IIII cavallers que Tirant havia morts, qui staven esperant una nau qui prestament devia partir per passar en la terra ferma. Com se foren tots recullits, lo servidor de Tirant pres amistat ab los altres. E parlant dels quatre cavallers morts sabé com lo hu era rey de Frisa e l’altre, son germà , lo rey de Apol·lònia. Stigué molt admirat e pres molt gran alteració per la mort del rey de Frisa, qui era son senyor natural, e començà a fer gran dol, lamentant-se de la sua desaventura. E ab là gremes que dels seus hulls abundants corrien, ab veu piadosa, plorant, dehia:
–¡O, trist e desaventurat de mi! ¡E quina mala sort m’à portat que ab ajuda mia se sia armat cavaller qui haja mort ha mon senyor natural! Bé és stada mala sort mia que a tal cavaller yo hagués a servir. ¡O, fortuna! ¿E per què has permés que un tan excel·lent senyor com era lo rey de Frisa, mon senyor, que vassall seu, ignocent de tal culpa, sia stat participant en la sua mort dolorosa?
Aquestes e altres semblants paraules adolorides e de molta compassiĂł dehia lo servidor de Tirant, qui·s nomenava Maldonat, que tots los qui eren en la nau staven admirats de les grans lamentacions que aquest pobre de gentilom fehia. E durĂ tant que pervenguĂ© a notĂcia de aquell cavaller ançiĂ que era majordom dels IIII cavallers morts, qui stava dins la nau, tancat en una cambra, plorant sa desaventura. E ixquĂ© de la cambra, ab tot son dol, e apartĂ lo servidor de Tirant a una part e preguà ’l molt que li diguĂ©s de què fehia tant strem dol.
Senyor —dix lo gentilom— , yo sĂł vassall del rey de Frisa e tinch pare e mare en la sua terra. E de molt poca edat ixquĂ del seu regne e passĂ, per ma sort e ma desaventura, en Bretanya. TrobĂ’m en servitut de aquest cavaller —que nunca jamĂ©s yo l’aguĂ©s conegut— per causa de yo ajudar-lo ha armar e fer les banderes, les sobrevestes, e fer pintar los scuts e totes les coses necessĂ ries per a la batailla desegual, que un cavaller sol aguĂ©s a fer morir dos reys e dos duchs, en special a mon senyor natural. Aquesta Ă©s la dolor que mĂ©s me atribula, com pens que ab engan ho ha fet.
Lo cavaller ançià , com véu axà parlar lo gentilom, posà ’l dins la sua cambra e volgué saber tot lo fet com era passat. E en aver hoït tot lo que aquell dehia, dix-li:
–Amich, prech-vos que, si amau a vostre senyor natural, que us ne aneu ab mi e leixau lo servey de Tirant.
E lo gentilom, per la sua fealtat, amor e voluntat que tenia a la pà tria d’on era natural, deixà de anar en Bretanya. Com foren en la terra ferma, anà -se’n ab lo cavaller. Emperò agué un home —pagà ’l bé-qui portà les letres de Tirant en Bretanya.
Com lo cavaller, ab lo criat de Tirant, foren arribats en la major ciutat de Frisa, trobaren tots los de la ciutat e del regne molt adolorits per la mort de llur rey e senyor. E per relaciĂł de aquell e del cavaller ançiĂ , venguĂ© lo cars a notĂcia de un cavaller qui havia nom Kirielayson de MuntalbĂ , lo qual venia de natura de gigants, qui era de molt gran statura, molt fort e animĂłs mĂ©s que tot altre. E certament era un valentĂssim cavaller, lo qual dix en presència de tots que aquest fet no passaria sens condigna puniciĂł del mal cavaller Tirant. E prestament ordenĂ una letra e pres un rey d’armes que havia nom Flor de Cavalleria, e una donzella qui anĂ per parlar, e lo rey d’armes per obrar. Posaren-se dins una nau e, ben acompanyats, passaren en Anglaterra. Com foren davant lo rey de Anglaterra, la donzella, ab veu sforçada, cridant dix.