💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant055.gmi captured on 2024-02-05 at 10:22:50. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Lo molt merĂ©ixer vostre, graciosa reyna, me obligua fer-vos senyora de mon voler, acceptant-vos per filla obedient e dispensera de les grĂ cies que hixen de aquest delitĂłs paraĂs, donant-vos potestat absoluta de poder premiar e punir tots aquells y aquelles que en la mar de amor naveguaran, donant a uns tempestat vĂ lida, sens atĂ©nyer al port que desigen, als altres pròsper vent per atĂ©nyer a port de llur voler, acceptant-ne tots aquells hi aquelles qui ab frau e engan amen, que sien exempts de trobar en vĂłs merçé.
»E dites aquestes paraules, lo dĂ©u de Amor desaparaguĂ©, que jamĂ©s pus no fon vist, ni los Ă ngells, e tots los draps se començaren a moure quasi com a terratrèmol. E tots pujam alt a l’apartament de la reyna e, com nos fem a les finestres del pati, no vem drap negĂş sinĂł la bella praderia.
»E dirĂ© a la senyoria vostra cosa de gran admiraciĂł de aquesta roca, que de continent que los draps foren fora, la vem en quatre parts partida. E en cascuna part de aquestes: en la una se aposentava lo rey ab tot son stat; en la segona stava aposentada la reyna ab tots los françesos qui ab ella eren venguts; en la terça staven aposentats tots los strangers, axĂ com eren los de Alamanya, de YtĂ lia, de Lombardia, de AragĂł, de Castella, de Portogal e de Navarra.
»Senyor, sĂ©-us dir que en cascuna part de aquestes havia moltes sales molt bĂ© enparamentades e mols lits molt ricament abillats, en tant que tots quants eren allĂ staven molt ben aposentats e, si mĂ©s gent hi aguĂ©s dos voltes mĂ©s que no havia, tots hi tingueren bon lloch. Açò han dit tots los strangers qui han cercat lo mĂłn: que jamĂ©s veren ne han hoĂŻt dir que negun gran senyor aguĂ©s feta una festa de tanta magnaminitat e abundĂ ncia de totes coses, ne que tant durĂ s.
»E trobĂ reu que en lo aleujament del rey stava una dona tota d’argent quasi ab lo ventre un poch ruat e les mamelles que un poch li penjaven, e ab les mans les stava sprement e per los mugurons exia un gran raig d’aygua molt clara qui venia del riu per canons d’argent, e l’aygua que cahia de les mamelles dava en un bell safareig de cristaill. En l’altra estĂ ncia hon la reina stava havia una donzella tota d’or smaltada e tenia les mans baixes endret de la natura, e de allĂ exia vin blanch molt fi e especial, e aquell vi dava en un safareig de vidre crestaillĂ.
»En l’altre apartament stava un bisbe ab sa mitra al cap, qui era tot d’argent, e tenia les mans pleguades mirant devers lo cel, e per la mitra li exia un raig de oli qui dava en un safareig fet de jaspis.
»En l’altre apartament stava un leĂł tot d’or, ab una molt rica corona d’or al cap ab moltes pedres fines, e per la boca llançava mel qui era molt blanca e clara, e dava en un safareig qui era fet de calcedònies.
»E enmig de aquestes quatre estĂ ncies stava un nan molt diforme a natura e tenia la una mĂ al cap e l’altra al ventre, e exia-li per lo melich un raig de vi vermel molt fi e special, e dava en un safareig que era fet de porfi. Lo dit nan era lo mig d’or e mig d’açer, e mostrava’s cubert de mig manto. E stava enmig del pati de les quatre estĂ ncies e no podia entrar negĂş dins la roca que no·l ves. E cascĂş podia pendre libertament de tot lo que y havia.
»E un poch mĂ©s amunt del nan stava un home tot d’argent. Mostrava’s Ă©sser vell ab la barba molt blancha, era molt geperut, ab un bastĂł en la mĂ , e en la gran gepa que tenia stava carregat de pa, molt bell e blanch, que tothom ne podia pendre.
»E totes aquestes coses, senyor, no pense vostra senyoria sien fetes per encantament ni per art de nigromĂ ncia, sinĂł artificialment. E no·s trobĂ dia, tant com les festes han durat, que de totes les coses que dites vos he no fos mĂ©s abundantment lo darrer dia que lo primer, e sĂ©-us ben dir que aquest bo de paniçer no stava jamĂ©s que no tinguĂ©s prop de si passats trenta mĂlia pans, que stava molt abundĂłs. Les taules jamĂ©s se desparaven sinĂł per mudar tovalles netes, e cascun dia havien viandes en gran abundĂ ncia, e en cascun apartament havia son bell tinell parat contĂnuament ab molt bella vexeilla d’argent, que tots quants eren menjaven e bevien en argent.
»Senyor, jamĂ©s acabaria de recitar a la senyoria vostra les grans magnificències que sĂłn stades fetes en aquestes festes, car cascun stat menjava per si e tots eren molt ben servits de molta volateria de diversses natures, de potatges molt singulars, de vins de quantes natures se poden nomenar, de confits, en molt gran abundĂ ncia de totes coses, que tots los strangers n’estĂ vem admirats.
»En les spatles de la roca havia un jardĂ molt ben arborat hon lo rey molt sovint entrava per deport, perquè era molt delitĂłs, e en aquest ort havia una porta que entrava en un gran parch hon hi havia diverses natures de animals salvatges, ço Ă©s, honços, cervos, cabirols, porchs salvatges e de totes altres bèsties de mont que lo rey hi havia fetes posar per son delit, perquè prenia molt gran delit de veure-les. E tenia-y moltes tendes parades, que paria fos un real.
»Aquell dia, senyor, tot fon de festes. E lo dia segĂĽent, que era divendres, de matĂ, aprĂ©s la missa e lo offici, anam a la ribera ab moltes barques, totes cubertes de drap de seda e de brocat e de draps de raç, cascun stat ab sa divisa. E anam per lo riu solaçant e peixcant e prenent plaer, ab moltes trompetes, clarons e tamborinos. AprĂ©s que lo rey e tots foren dinats, vench lo muntero major ab tota la munteria e tots anam ab lo rey a caçar.
Gran plaer pres lo hermitĂ en les festes per Tirant recitades e, ab cara afable, pronunciĂ semblants paraules.