đŸ’Ÿ Archived View for espotiesfa.ddns.net â€ș tirant â€ș tirant041.gmi captured on 2024-02-05 at 10:19:57. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

âŹ…ïž Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL XLI

COM TIRANT RECITÀ A L’HERMITÀ LES GRANS FESTES, SOLEMPNITATS E MAGNIFICÈNCIES, LES QUALS NO·S TROBEN PER SCRIPTURA TAN BELLS ACTES COM FOREN FETS EN LES BODES DEL REY DE ANGLATERRA, E DEL DIVÍS QUE FON ENTRE·LS OFFICIS

–Senyor de molta reverĂšncia e sanctedat: la senyoria vostra deu saber que la vespra de Sanct Joan pus proppassat aguĂ© un any, fĂ©u mostra lo rey e tots los qui eren en la ciutat, axĂ­ dones com donzelles, e tots los officis, e tots los strangers que y eren venguts de moltes parts de la cristiandat sabent les grans festes que s’i aparellaven, com lo rey aguĂ©s tramĂ©s molts reys d’armes, erauts e porsavants a notificar-ho per tot lo mĂłn.

»E primerament, senyor, vos diré una gran magnificÚncia, la qual he hoÿt dir que lo rey ha feta, que no·s troba en scriptura ni meyns és stada en nostre temps: que, a cascun port de mar o per qualsevulla altres camins o viles o lochs reals, tots aquells qui venien per veure les festes o per fer armes, los de les viles o ciutats los daven viandes molt abundosament a tots; del dia que desembarcaven fins al dia que exien de la illa de Anglaterra, tostemps havien la despesa francha.

»Lo dia de sanct Joan lo rey se abillĂ  molt bĂ© ab un manto tot brodat de perles molt groses, forrat de marts gibellins, les calçes de aquella semblant brodadura molt riques, lo gipĂł de brocat de fil de argent tirat, no portant res d’or —perquĂš no era encara cavaller— sinĂł al cap, que portava una corona d’or molt richa e de gran stima e lo ceptre en la mĂ . Cavalcant en un bell cavall, en lo seu gest mostrava Ă©sser bĂ© rey. AxĂ­ partĂ­ del seu gran palau e anĂ  a la gran plaça de la ciutat, acompanyat de tots los gentils hĂČmens que·s trobaren en la ciutat que fossen de quatre cortĂ©s, e negun altre no anava ab lo rey.

»E stant lo rey en la plaça, vench lo duch de Lencastre, tot armat en blanch, ab XV mĂ­lia combatens. E lo rey, aprĂ©s que li aguĂ© feta reverĂšncia, manĂ -li que isquĂ©s primer de tots e que portĂ s l’avantguarda. Lo duch de continent se mĂšs primer, e tota la gent d’armes passĂ  davant lo rey, molt ben armats e ab bell orde, e ab molts cavalls ab paraments de brocat e de xaperia d’or e d’argent e moltes cubertes e petnaxos e simeres a modo de YtĂ lia e de Lombardia.

»AprĂ©s del duch anaven tots los Ăłrdens, cascĂș ab un ciri ençés en la mĂ . AprĂ©s venien tots los menestrals, cascun ofici ab sa lurea que feta havien. E fon molt gran divĂ­s entre los oficis, que yo pensĂ­ que los uns ab los altres se matarien.

–¿Sobre quina causa fon aquexa divisió? —dix l’ermità—.

–Senyor —dix Tirant—, yo us ho dirĂ©. Entre los ferrĂ©s e los texidĂłs fon lo divĂ­s, car los texidĂłs de lĂ­ deĂżen que devien precehir als ferrĂ©s, e los ferrĂ©s deĂżen lo contrari, que ells devien haver la honor dels texidĂłs. Ajustaren-se en cascuna part passats X mĂ­lia hĂČmens. E los juristes foren causa de tot açĂČ, car al·legaven per part dels texidĂłs que no·s podia dir missa ni consegrar lo preciĂłs cors de Jesucrist sens drap de li; e los juristes per part dels ferrĂ©s al·legaven que primer fon l’ofici de ferrer que no de texidor, per quant lo teler del texidor no podia Ă©sser fet sens ferramenta; per quĂš era provat l’ofici de ferrĂ©s Ă©sser mĂ©s antich e deure precehir als texidĂłs.

»Moltes al·legacions se al·legaren per cascuna part que no tinch en recort. E aquesta fon la causa del divĂ­s. E si no fos stat lo duch, qui·s trobĂ  a cavall e armat, fort jornada fĂłra stada, car lo rey ja no y podia dar remey. Lo duch se mĂšs enmig de la pressa de tota la gent e pres sis juristes, tres de cascuna part, e tragué’ls fora de la ciutat. Ells se pensaren que lo duch los volia per demanar quala part tenia millor justĂ­cia. Com foren fora de la ciutat, al cap del pont, fĂ©u restar mil hĂČmens de armes que no dexassen passar a negĂș si la persona del rey no era. Lo duch descavalcĂ  enmig del pont e, tan prestament com poguĂ©, fĂ©u posar dues forques ben altes e fĂ©u penjar tres juristes en cascuna, cap avall per fer-los molta honor; e no·s partĂ­ de allĂ­ fins que agueren tramĂ©s les miserables Ă nimes en infern.

»Com lo rey sabĂ© tal nova, prestament anĂ  hon era lo duch e dix-li semblants paraules: Mon oncle, en lo mĂłn no·m podĂ­eu fer major plaer e servir del que fet haveu, per quant aquests hĂČmens de leys fan richs a si mateyx e destroexen tota Anglaterra e tot lo poble. Per quĂš yo man que stiguen açí en la manera que stan fins a demĂ , e aprĂ©s sien-ne fets quartĂ©s e posen-los per los camins.

RespĂČs lo duch:

»Senyor, si la magestat vostra me volia creure, fĂ©sseu en vostre regne que no y aguĂ©s sinĂł dos juristes, e aquells dins X o XV dies aguessen determenada qualsevulla causa ab sentĂšncia diffinitiva, e dar-los bon salari a cascĂș. E si prenien res de negĂș, que no agen altra pena sinĂł aquesta que havem executada.

»E lo prĂČsper rey manĂ  que axĂ­ fos fet.

»Sabut per tot lo poble lo virtuĂłs acte que lo duch havia fet, donaren-li infinides lahors, e gens per açĂČ la festa no restĂ  que no·s fes en la forma que era stada hordenada.

CapĂ­tol segĂŒent

Índex

CapĂ­tol anterior