đŸ Archived View for espotiesfa.ddns.net âș tirant âș tirant041.gmi captured on 2024-02-05 at 10:19:57. Gemini links have been rewritten to link to archived content
âŹ ïž Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
âSenyor de molta reverĂšncia e sanctedat: la senyoria vostra deu saber que la vespra de Sanct Joan pus proppassat aguĂ© un any, fĂ©u mostra lo rey e tots los qui eren en la ciutat, axĂ dones com donzelles, e tots los officis, e tots los strangers que y eren venguts de moltes parts de la cristiandat sabent les grans festes que sâi aparellaven, com lo rey aguĂ©s tramĂ©s molts reys dâarmes, erauts e porsavants a notificar-ho per tot lo mĂłn.
»E primerament, senyor, vos diré una gran magnificÚncia, la qual he hoÿt dir que lo rey ha feta, que no·s troba en scriptura ni meyns és stada en nostre temps: que, a cascun port de mar o per qualsevulla altres camins o viles o lochs reals, tots aquells qui venien per veure les festes o per fer armes, los de les viles o ciutats los daven viandes molt abundosament a tots; del dia que desembarcaven fins al dia que exien de la illa de Anglaterra, tostemps havien la despesa francha.
»Lo dia de sanct Joan lo rey se abillĂ molt bĂ© ab un manto tot brodat de perles molt groses, forrat de marts gibellins, les calçes de aquella semblant brodadura molt riques, lo gipĂł de brocat de fil de argent tirat, no portant res dâor âperquĂš no era encara cavallerâ sinĂł al cap, que portava una corona dâor molt richa e de gran stima e lo ceptre en la mĂ . Cavalcant en un bell cavall, en lo seu gest mostrava Ă©sser bĂ© rey. AxĂ partĂ del seu gran palau e anĂ a la gran plaça de la ciutat, acompanyat de tots los gentils hĂČmens que·s trobaren en la ciutat que fossen de quatre cortĂ©s, e negun altre no anava ab lo rey.
»E stant lo rey en la plaça, vench lo duch de Lencastre, tot armat en blanch, ab XV mĂlia combatens. E lo rey, aprĂ©s que li aguĂ© feta reverĂšncia, manĂ -li que isquĂ©s primer de tots e que portĂ s lâavantguarda. Lo duch de continent se mĂšs primer, e tota la gent dâarmes passĂ davant lo rey, molt ben armats e ab bell orde, e ab molts cavalls ab paraments de brocat e de xaperia dâor e dâargent e moltes cubertes e petnaxos e simeres a modo de YtĂ lia e de Lombardia.
»AprĂ©s del duch anaven tots los Ăłrdens, cascĂș ab un ciri ençés en la mĂ . AprĂ©s venien tots los menestrals, cascun ofici ab sa lurea que feta havien. E fon molt gran divĂs entre los oficis, que yo pensĂ que los uns ab los altres se matarien.
âÂżSobre quina causa fon aquexa divisiĂł? âdix lâermitĂ â.
âSenyor âdix Tirantâ, yo us ho dirĂ©. Entre los ferrĂ©s e los texidĂłs fon lo divĂs, car los texidĂłs de lĂ deĂżen que devien precehir als ferrĂ©s, e los ferrĂ©s deĂżen lo contrari, que ells devien haver la honor dels texidĂłs. Ajustaren-se en cascuna part passats X mĂlia hĂČmens. E los juristes foren causa de tot açĂČ, car al·legaven per part dels texidĂłs que no·s podia dir missa ni consegrar lo preciĂłs cors de Jesucrist sens drap de li; e los juristes per part dels ferrĂ©s al·legaven que primer fon lâofici de ferrer que no de texidor, per quant lo teler del texidor no podia Ă©sser fet sens ferramenta; per quĂš era provat lâofici de ferrĂ©s Ă©sser mĂ©s antich e deure precehir als texidĂłs.
»Moltes al·legacions se al·legaren per cascuna part que no tinch en recort. E aquesta fon la causa del divĂs. E si no fos stat lo duch, qui·s trobĂ a cavall e armat, fort jornada fĂłra stada, car lo rey ja no y podia dar remey. Lo duch se mĂšs enmig de la pressa de tota la gent e pres sis juristes, tres de cascuna part, e traguĂ©âls fora de la ciutat. Ells se pensaren que lo duch los volia per demanar quala part tenia millor justĂcia. Com foren fora de la ciutat, al cap del pont, fĂ©u restar mil hĂČmens de armes que no dexassen passar a negĂș si la persona del rey no era. Lo duch descavalcĂ enmig del pont e, tan prestament com poguĂ©, fĂ©u posar dues forques ben altes e fĂ©u penjar tres juristes en cascuna, cap avall per fer-los molta honor; e no·s partĂ de allĂ fins que agueren tramĂ©s les miserables Ă nimes en infern.
»Com lo rey sabĂ© tal nova, prestament anĂ hon era lo duch e dix-li semblants paraules: Mon oncle, en lo mĂłn no·m podĂeu fer major plaer e servir del que fet haveu, per quant aquests hĂČmens de leys fan richs a si mateyx e destroexen tota Anglaterra e tot lo poble. Per quĂš yo man que stiguen açà en la manera que stan fins a demĂ , e aprĂ©s sien-ne fets quartĂ©s e posen-los per los camins.
RespĂČs lo duch:
»Senyor, si la magestat vostra me volia creure, fĂ©sseu en vostre regne que no y aguĂ©s sinĂł dos juristes, e aquells dins X o XV dies aguessen determenada qualsevulla causa ab sentĂšncia diffinitiva, e dar-los bon salari a cascĂș. E si prenien res de negĂș, que no agen altra pena sinĂł aquesta que havem executada.
»E lo prĂČsper rey manĂ que axĂ fos fet.
»Sabut per tot lo poble lo virtuĂłs acte que lo duch havia fet, donaren-li infinides lahors, e gens per açĂČ la festa no restĂ que no·s fes en la forma que era stada hordenada.