💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant035.gmi captured on 2024-02-05 at 10:18:50. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Lo bon grat que tinch de vós, Tirant, me obligua en dir-vos ab molta voluntat tot lo que he sabut en l’art de cavalleria. Primerament la lança, que és largua ab lo ferro agut, signifiqua que·l cavaller deu fer tornar atràs tots aquells qui mal ni dan volen fer a la Sglésia. Axà com la Sglésia és largua, deu fer tant lo cavaller, que ell sia duptat e temut per tots aquells qui jamés no l’auran vist. Axà com la lança és duptada e temuda per encontre, axà deu ésser ell temut; e ab los mals deu ésser molt mal, e ab los bons ésser leal e verdader; ab los forts e de mala vida, ésser cruel.
»La significança de la spasa Ă©s que tailla a dues parts e pot-ne hom fer mal en tres maneres, car hom pot matar e nafrar a dues parts, aprĂ©s ab la punta. E per açò la spasa Ă©s la mĂ©s noble arma que lo cavaller pot portar e de major dignitat, e per aquesta rahĂł lo cavaller deu servir en tres guises: la primera defensant la SglĂ©sia, matant, e malmetent totes les gents qui mal volen fer en aquella. E axĂ com la punta de l’espasa forada tot lo que aconseguex, axĂ lo bon cavaller deu foradar e aconseguir a tots aquells qui mal volen fer a la cristiandat ni a la SglĂ©sia, no havent-los pietat ni merçé alguna, ans ab la spasa los deu ferir a totes parts. La correja de la spasa significa com lo cavaller la’s ciny per mig del cors, axĂ deu Ă©sser senyhit de castedat. Lo pom de la spasa significa lo mĂłn, per ço lo cavaller Ă©s obliguat a defendre la repĂşblica. La cruera significha la vera Creu, en la qual lo nostre Redemptor volguĂ© pendre mort e passiĂł per rembre natura humana. AxĂ u deu fer cascun bon cavaller: deu pendre mort per restauraciĂł e conservaciĂł de tot lo desĂşs dit. E si per açò moria, se n’hiria la sua Ă nima dret en paradĂs.
»Lo cavall significa lo poble, lo qual lo cavaller deu mantenir en pau e en verdadera justĂcia, car axĂ com lo cavaller fa son poder de conservar lo cavall quant vol entrar en batalla que negĂş no li faça mal, axĂ deu guardar lo poble que negĂş no li faça sobres. Car lo cavaller deu tenir lo cor dur e fort contra aquells qui sĂłn falsos e de pocha pietat e, d’altra part, deu haver lo cor moll en haver pietat dels hòmens de bona vida qui sĂłn pasĂfichs e leals: car si lo cavaller ha pietat ni merçé al qui merex mort, trobant-se administrador de justĂcia, dampna la sua Ă nima. Los sperons daurats que lo cavaller calça tenen molts significats, car l’or, qui Ă©s tant stimat, se met als peus, perquè lo cavaller no deu stimar que per aquell haja de fer traciĂł ne maldat, ne tals actes que difrauden la honor de cavalleria. Los sperons sĂłn aguts perquè puguen fer cĂłrrer lo cavall, e signifiquen que lo cavaller deu punxar lo poble per fer-lo virtuĂłs, car un cavaller virtuĂłs basta a fer-ne molts virtuosos; e d’altra part deu punxar lo mal poble en fer-lo temerĂłs.
»Lo cavaller qui per or ni per argent dexa de fer sa honor, menysprea l’orde de cavalleria. En tals cars merex que tots los reys d’armes, erauts e porsavants façen instĂ ncia e requesta als bons cavallers, e aquells sĂłn tenguts de anar al rey e, ab gran instĂ ncia e solicitut, tots ensemps, si pendre’l poden, lo deuen armar de totes armes, tan bĂ© en orde com si devia entrar en batalla o en alguna gran festa, e posar-lo sobre un gran cadafal perquè tots lo puguen veure. E deuen Ă©sser allĂ XIII preveres dient contĂnuament hores de defunts, axĂ pròpriament com si·l tenien allĂ mort. AprĂ©s, a cascun psalm que dien, levar-li primer lo bacinet, per ço com Ă©s lo pus principal membre del cavaller, ab lo qual ha consentit ab los hulls venir contra l’orde de cavalleria. AprĂ©s li deuen levar la manyopa de la mĂ dreta, per ço com Ă©s offenciva, car si per or ha difraudat l’orde de cavalleria, ab aquella mĂ lo pres e·l toquĂ . AprĂ©s li deu Ă©sser levada la manyopa de la mĂ sinestra —perquè Ă©s defensiva— perquè fon participant en lo que havia fet la dreta. AprĂ©s li deu Ă©sser levat tot l’arnĂ©s que porta, axĂ de les armes ofencives com defensives, e deuen Ă©sser lansades cascuna per si de alt del cadafal en terra. E deuen dir tots los reys d’armes primer, aprĂ©s los erauts, tercerament los porsavants, nomenant cascuna peça d’arnĂ©s per ci, dient en alt cridant.