💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant032.gmi captured on 2024-02-05 at 10:18:12. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPĂŤTOL XXXII

COM L’ERMITÀ LEGÍ UN CAPÍTOL A TIRANT DEL LIBRE NOMENAT ARBRE DE BATALLES

–Fallint en lo món caritat, lealtat e veritat, començà mala voluntat, injúria e falcedat, e per ço fon gran error entre lo poble de Déu, e gran confusió, <qui era creat>17 per ço que Déu sia amat, conegut, honrat, servit e temut en lo món. E·n lo principi fon poch stimada justícia per defalliment de caritat, per què fon necessària cosa e condecent que justícia fos tornada en sa honor e prosperitat.

E per aquesta causa, de tot lo poble foren fets mil·lenars, e de cascun mil·ler fonch elet un home més amable e de més afabilitat, més savi, més leal, més fort e ab més noble ànimo, ab més virtuts e bones costumes que tots los altres. E aprés feren cercar de totes les bèsties qual seria la més bella, més corrent e que pogués sostenir major treball, e qual fos més covinent per a la servitut de l’ome, e de totes, elegiren lo cavall e donaren-lo a l’ome qui fonch elet de mil hòmens hu. E per ço aquell home agué nom cavaller, com aguessen ajustada la més noble bèstia ab lo més noble home.18

E seguint l’orde que t’é dit, aprés que fon poblada Roma per Ròmulus, qui fon lo primer rey de Roma —la qual població fonch feta a V mília e XXXI any aprés de la creació de Adam, e de la població de Roma fins a la Nativitat de Jesucrist passaren DCCLII anys— e perquè fos més nomenada Roma en honor e noblesa, elegí lo dit rey Ròmulus mil hòmens jóvens de aquells que ell conegué que serien millors en armes e armà’ls e féu-los cavallers, e posà’ls en dignitats e donà’ls grans nobleses, e que fossen capitans de les altres gents e fossen defenedors de la ciutat. E foren nomenats milles; e açò perquè foren mil, tots fets cavallers en un temps.

[Com Tirant entés que cavaller és de mil hòmens hu elet en haver més noble ofici que tots los altres hòmens] e agué compresa la retgla e orde de cavalleria, fonch posat en gran pensament e dix:

–Glòria sia dada a tu, senyor Déu, qui est sobirana bondat, qui m’as fet venir en part tal que haja poguda aconseguir vera notícia de l’horde de cavalleria, lo qual longuament he servit ignorant la sua gran noblesa e la honor e magnificència en què són posats aquells qui lealment la servexen. E ara, ha molt més aumentat en mi lo desig e volentat de ésser cavaller que ans no tenia.

–Amar se deu la tua persona, segons lo meu parer —dix l’ermità—, per les virtuts que de tu tinch conegudes, e per ço conech tu ésser digne de rebre l’orde de cavalleria. E no penses tu que en aquell temps fossen fets cavallers tots aquells qui u volien ésser, ans hi foren triats hòmens forts e ab molta virtut, hòmens leals e piadosos, perquè fossen scut e defensa de les gents simples, que negú no·ls fes sobres. E per tal cové al cavaller sia més animós e més valent que tot altre, perquè pugua perseguir los mals, no havent dupte dels perills que·ls ne pugua sdevenir. E d’altra part, deu ésser afable e graciós en totes coses, e comunicable a totes gents de qualsevulla condició que sien; per què gran treball e fatiga és ésser cavaller.

–Donchs, senyor —dix Tirant—, ¡major força e poder deu haver lo cavaller que nengú altre!

–No pas —dix l’ermità—, ans n’i ha tan poderosos com ells, emperò cavaller deu tenir virtuts que a altre home no pertanyen.

–Per ma fe —dix Tirant—, molt desige saber què és lo que pertany a cavaller e no a altre home.

–Mon fill —dix l’ermità—, yo vull que sàpies que, axí apartat com stich, cascun dia reduesch a la mia memòria los excel·lents actes dignes de gloriosa recordació qui són en aquell benaventurat orde de cavalleria. Lo cavaller fonch fet en lo principi per mantenir lealtat e dretura sobre totes coses, e no penses que lo cavaller sia de més alt linatge exit que los altres, com tots naturalment siam exits d’un pare e d’una mare.

CapĂ­tol segĂĽent

ĂŤndex

CapĂ­tol anterior