💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant029.gmi captured on 2024-02-05 at 10:17:41. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Pare reverent, puix a la sanctedat vostra plau tant saber mon nom, yo sĂł molt content dir-lo-us. A mi dien Tirant lo Blanch per ço com mon pare fon senyor de la marcha de TirĂ nia —la qual per la mar confronta ab Anglaterra— e ma mare fon filla del duch de Bretanya, e ha nom Blancha; e per ço volgueren que yo fos nomenat Tirant lo Blanch. Fama Ă©s per tots los regnes de cristians com lo serenĂssim rey de Anglaterra ha manada celebrar cort general en la ciutat de Londres e ha contractat matrimoni ab la filla del rey de França, qui Ă©s la mĂ©s bellĂssima donzella que sia en tota la cristiandat e tĂ© moltes singularitats que les altres no tenen.
Entre les altres, ne puch recitar una: trobant-me yo en la cort del rey de França lo dia de sant Miquel passat en la ciutat de ParĂs, perquè aquell dia era stat fermat lo matrimoni lo rey feĂża gran festa, e lo rey e la reyna e l’infanta menjaven en una taula los tres, e verdaderament vos puch dir, senyor, que com la infanta bevia vi vermell, que la sua blancor Ă©s tan strema que per la gola li vehia passar lo vi, e tots quants hi eren n’estaven admirats.
Aprés se diu que lo rey se vol fer cavaller e aprés farà a tots los altres cavallers qui volran rebre l’orde de la cavalleria. E yo he demanat a reys d’armes e ha arauts per què lo rey no s’era fet cavaller en lo temps de la guerra que tenia ab los moros. Han-me respost que per ço com en totes les batalles que havia agudes ab los moros era stat vençut, fins que vench aquell famós cavaller vençedor de batalles, lo comte Guillem de Varoych, qui prestament destruý tots los moros e li posà tot lo regne en repòs. E més, dien que lo jorn de sanct Johan serà la reyna en la ciutat de Londres e s’i faran de grans festes qui duraran un any e un dia.
E per causa d’açò som partits de Bretanya trenta gentilshòmens de nom e d’armes disposts per a rebre l’orde de cavalleria. E venint yo per lo camĂ, fon sort que per cansament de mon rocĂ fuy un poch restat atrĂ s per lo gran trebayll que he sostengut de les grans jornades que he fetes, per ço com partĂ pus tart que negĂş dels altres. AdormĂ’m anant pensant, e lo meu rocĂ Ă lexat lo camĂ real e à ’m portat davant la reverència vostra.
Com l’ermitĂ hoĂ˝ parlar al gentilom que anava per rebre l’orde de cavalleria, recordant-li l’orde quina cosa Ă©s e tot ço que pertany a cavaller, lansĂ un gran sospir e entrĂ en gran pensament, essent en recort de la grandĂssima honor en què cavalleria l’avia longuament mantengut. Vehent Tirant lo pensament en què l’ermitĂ stava, dix les segĂĽents paraules.