💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant028.gmi captured on 2024-02-05 at 10:17:27. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Aflaquint de jorn en jorn e dexant-se anar los Ă nimos ociosos dels cavallers anglesos, molts dies eren passats en pau, tranquilitat, e repòs folgat havien. Lo virtuĂłs rey de Anglaterra, perquè a total oci e languiment no·s sotsmetessen, deliberĂ , puix havia contractat matrimoni, de fer cridar cort general a fi que s’i fes gran exercici d’armes. La fama fon divulgada per tots los regnes de cristians de la grandĂssima festa que lo famĂłs rey preparava.
SeguĂ’s que un gentilhom de linatge antich e natural de Bretanya, anant en companyia de molts altres gentilshòmens qui a la gran festa anaven, aturà ’s mĂ©s darrer de tots e adormĂ’s sobre·l rocĂ, fatigat del treball del gran camĂ que fet havia. Son cavall lexĂ lo camĂ e pres per una senda qui dreçava a la delitosa font hon l’ermitĂ stava, qui en aquell cas se delitava legir un libre qui Ă©s nomenat Arbre de Batalles, e feĂża contĂnuament grĂ ties, com aquell libre legia, a nostre senyor DĂ©u, de les singulars grĂ ties que en aquest mĂłn havia aconseguides servint l’orde de cavalleria.
Estant axĂ, vĂ©u venir per aquell pla un home a cavall, e coneguĂ© que venia dormint; lexà ’s de legir e no·l volguĂ© despertar. Com lo rocĂ fon davant la font e vĂ©u l’aygua, acostĂ -s’i per voler beure e, perquè tenia la falça regna en l’arçó de la çella, no podia. E tant baschĂ , que fon forçat al gentilom que·s despertĂ s. E obrint los hulls, se vĂ©u davant un hermitĂ ab molt gran barba tota blancha e quasi les vestidures rompudes, e mostrava’s flach e descolorit. E açò causava la molta penitència que feĂża contĂnuament, e, per les moltes lĂ gremes que·ls seus hulls destil·laven, li eren los hulls molt apoquits. Lo conspecte seu era de home admirable e de gran sanctedat.
Lo gentilom se admirà de tal visió, emperò, per lo bon sentit que tenia, conegué que devia ésser algun home de sancta vida qui s’era allà retret per fer penitència e salvar la sua à nima e, com a home desembolt, prestament descavalcà e féu-li gran reverència. L’ermità lo rebé ab cara afable e asegueren-se en la vert e delitosa praderia. L’ermità féu principi a tal parlar:
–Gentilom, prech-vos per vostra cortesia e gentilesa que·m vullau dir lo vostre nom e com sou en aquest desert vengut ni per quins negocis.
No tardà gran spay que lo gentilom respòs ab tal rahonament.