💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant028.gmi captured on 2024-02-05 at 10:17:27. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPĂŤTOL XXVIII

COM LO REY DE ANGLATERRA SE CASÀ AB LA FILLA DEL REY DE FRANÇA E EN LES BODES FOREN FETES MOLT GRANS FESTES

Aflaquint de jorn en jorn e dexant-se anar los ànimos ociosos dels cavallers anglesos, molts dies eren passats en pau, tranquilitat, e repòs folgat havien. Lo virtuós rey de Anglaterra, perquè a total oci e languiment no·s sotsmetessen, deliberà, puix havia contractat matrimoni, de fer cridar cort general a fi que s’i fes gran exercici d’armes. La fama fon divulgada per tots los regnes de cristians de la grandíssima festa que lo famós rey preparava.

Seguí’s que un gentilhom de linatge antich e natural de Bretanya, anant en companyia de molts altres gentilshòmens qui a la gran festa anaven, aturà’s més darrer de tots e adormí’s sobre·l rocí, fatigat del treball del gran camí que fet havia. Son cavall lexà lo camí e pres per una senda qui dreçava a la delitosa font hon l’ermità stava, qui en aquell cas se delitava legir un libre qui és nomenat Arbre de Batalles, e feÿa contínuament gràties, com aquell libre legia, a nostre senyor Déu, de les singulars gràties que en aquest món havia aconseguides servint l’orde de cavalleria.

Estant axí, véu venir per aquell pla un home a cavall, e conegué que venia dormint; lexà’s de legir e no·l volgué despertar. Com lo rocí fon davant la font e véu l’aygua, acostà-s’i per voler beure e, perquè tenia la falça regna en l’arçó de la çella, no podia. E tant baschà, que fon forçat al gentilom que·s despertàs. E obrint los hulls, se véu davant un hermità ab molt gran barba tota blancha e quasi les vestidures rompudes, e mostrava’s flach e descolorit. E açò causava la molta penitència que feÿa contínuament, e, per les moltes làgremes que·ls seus hulls destil·laven, li eren los hulls molt apoquits. Lo conspecte seu era de home admirable e de gran sanctedat.

Lo gentilom se admirà de tal visió, emperò, per lo bon sentit que tenia, conegué que devia ésser algun home de sancta vida qui s’era allí retret per fer penitència e salvar la sua ànima e, com a home desembolt, prestament descavalcà e féu-li gran reverència. L’ermità lo rebé ab cara afable e asegueren-se en la vert e delitosa praderia. L’ermità féu principi a tal parlar:

–Gentilom, prech-vos per vostra cortesia e gentilesa que·m vullau dir lo vostre nom e com sou en aquest desert vengut ni per quins negocis.

No tardà gran spay que lo gentilom respòs ab tal rahonament.

CapĂ­tol segĂĽent

ĂŤndex

CapĂ­tol anterior