💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant024.gmi captured on 2024-02-05 at 10:16:41. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–De inestimable alegria me alegre yo, mon natural senyor, com vos veig ab tan sforçat à nimo de valerós cavaller, e per ço no vull fer més rahons sinó que, puix lo poder per nostre senyor Déu és a mi dat e aprés per la excel·lència vostra, faça cascú axà com yo faré, car ab lo divinal adjutori yo us daré venjança de vostres enemichs.
E pres un cabàs en la una mà e una exada en l’altra, e mès-se primer de tots. E com los grans senyors veren fer tal cosa al rey, cascú féu axà com ell feÿa.
E ja lo virtuós rey, de continent que isqué de la ciutat, provehà de totes les coses que li eren necessà ries per a la guerra. E entorn del seu palench féu un gran vall bé una lança d’armes en alt, e durà fins a una gran ribera d’aygua que y havia, e lexaren enmig un gran portell que bé CL hòmens podien passar al colp. A l’altra part cavaren e feren altre gran vall que tenia fins al cap de una gran penya que y havia.
Dix lo rey:
–Puix açò és fet, de acà fins al dia no y ha sinó dues hores, anau vós cuytadament, duch de Clocestre, e vós, comte de Salasberi, a la comtessa, que per amor mia e per amor de vosaltres me vulla trametre dues grans bótes que té d’en Guillem de Varoych, alt en la cambra de les armes, que són plenes de lavor d’espinachs, los quals són tots de coure.
E ells prestament hi anaren e, ab prechs e manaments que li feren de part del senyor rey, los hagueren de la comtessa, si bé stava malcontenta del rey perquè no li havia volgut donar son fill; emperò, conexent la gran necessitat qui la’n constrenyia, fon contenta, per bé que no·s pogué star que no digués:
–¡Val-me Déu! ¿E què és açò de aquest rey de ventura que tant sap en la mia casa? Que no tinch res que de armes sia ho de guerra que tot no u sà pia. Yo no sé si sap de adevinar ho sia nigromà ntich.
Los barons feren carreguar en carros les bótes de la lavor dels spinachs e portaren-les al camp. Com foren davant lo rey, digueren-li tot lo que la comtessa havia dit, e lo virtuós rey se pres a riure e ab cara afable los féu molta festa. Aprés féu portar la lavor dels spinachs en lo portell e lansaren-los per terra a fi que, com los moros passassen, los se ficassen per los peus. E axà fonch fet. E més, féu fer molts clots fondos a manera de pous, que com exissen de un mal, que donassen en l’altre; e tota la nit los cristians altra cosa no feren.
Com clarejar començà l’alba, los moros feÿen grans alegries sonant tabals, trompetes e anafils, e ab multiplicades veus cridaven batalla. E ab aquella alegria, del mont baxaren, venint contra la gent cristiana.
Lo hermità rey manà que tota la gent sua stigués en terra gitada, fent demostració que dormien. Com foren quasi a tret de bombarda, se levaren tots, mostrant ésser maldestres en la guerra, e començaren hordenar ses batalles. Com los moros foren dins lo portell, dix lo rey:
–Senyors, en grà tia vos deman que no sia d’esmaiar: voltem la squena fengint que fogim.
E los moros, qui fugir los veÿen, cuytaren lo més que pogueren. Com foren dins lo dit portell, que per altra part passar no podien, ficaven-se aquells grans de coure per les soles dels peus. Com lo virtuós rey hermità véu los moros dins lo portell, féu un poch detenir la gent sua, axà com aquell qui era en la guerra e en les armes destre, e véu aturar los moros per les nafres de la lavor dels spinachs e altres que cahien en los pous, qui eren cuberts de rama e, desús, terra. Lavors, lo rey, ab alta veu, se pres a cridar.