💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant020.gmi captured on 2024-02-05 at 10:15:54. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Io he oferta la mia persona en perillosa conquesta, e açò perquè eternament ma fama revischa, car stime morts lo jorn primer de lur naxença aquells qui en tenebres d’escura vida axĂ callat ociĂłs viure passen, que ans de aquest mĂłn los inp<l>acables11 fats los transporten, que a conexença de algĂş lo seu viure pervinga, essent menys que pedres o arbres, los quals, per Ăştils proprietats e suavidat de fruyts delitosos los vivints en gran stima colen. E aquells stime gloriosament viure, los quals, ab strenuĂŻtat de Ă nimo, morint sens jamĂ©s poder morir, en segura vida, ab serenitat de gloriosa fama eternalment reviuen. ¡O, infels crudelĂssims e de poca fe, car no podeu donar lo que no teniu! Ara yo fas vot solempne, axĂ nafrat com stich, de jamĂ©s entrar dins casa cuberta, si no Ă©s sglĂ©sia per hoyr missa, fins a tant que yo haya lançat tota aquesta morisma fora de tot lo regne.
E prestament se féu dar la roba e levà ’s del lit e féu tocar les trompetes. E lo primer qui isqué fora de la ciutat fon lo rey, e féu fer crida que tots quants fossen de XI anys ensús e de LXX en avall, sots pena de la vida, tots l’aguessen a seguir. E aquell dia atendaren-se en aquell loch hon los moros eren stats vençuts, e en aquell cas lo rey féu traure molta artellaria necessà ria per a la guerra.
Com la virtuosa comtessa sabé que lo rey tal crida feta fer havia, e tota la gent lo seguia que fossen de XI anys ensús, fonch molt atribulada conexent que son fill era comprés en aquella e era forçat de anar-hi; e ab gran cuyta, a peu, ella anà hon era lo rey e, donant dels genolls en la dura terra, ab veu piadosa féu principi a paraules de semblant stil:
–A vĂłs, rey prudentĂssim, antich en benaventurada vida, a la vostra sanctedat mèritament s’esguarda haver pietat e compassiĂł de les persones afligides; per què yo, adolorida comtessa, vinch a la vostra excel·lència a suplicar que axĂ com sou misericordiĂłs e ple de tota bondat e virtut, que hajau pietat de mi com no tingua en aquest mĂłn altre bĂ© sinĂł aquest fill, qui Ă©s de tan poca edat que en res no us pot ajudar. E sia de vostra mercĂ© Ă©sser en recort de la gran amistat, amor e confederatiĂł del meu virtuĂłs marit, ab lo qual vostra altesa ha tenguda tanta amistat en lo temps de les guerres e batalles; e reduesch a la memòria de la senyoria vostra aquelles almoynes e karitats que en lo temps del vostre hermitatge yo us feĂża dar, que us plĂ cia obeyr als meus desigs e suplications, ço Ă©s, que·m vullau lexar mon fill, qui Ă©s orfe de pare e yo no tinch altre bĂ© ab qui·m pugua aconsolar sinĂł ab aquest miserable de fill. Donchs, senyor, puix sou pare de misericòrdia e de pietat, obtingua de la mercĂ© vostra aquesta tan alta grĂ cia, per què yo e mon fill per a sempre restem obliguats a la senyoria vostra.
Lo rey conegué la desordenada voluntat de la comtessa e no tardà de fer-li tal resposta.