💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant014.gmi captured on 2024-02-05 at 10:14:46. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPĂŤTOL XIIII

COM LOS EMBAXADORS DEL REY DE CANĂ€RIA PORTAREN LA LETRA DE BATALLA AL REY DE ANGLATERRA

Partiren dos grans cavallers moros del castell d’Alimburch, los quals trametia lo rey de Canària a la ciutat de Varoych per embaxadors al rey de Anglaterra. E ans de lur partida trameteren un trompeta a la ciutat per demanar salconduyt. Com lo trompeta fon al portal de la ciutat, les guardes li digueren que s’esperàs un poch e tornarien-li resposta. Una de les guardes anaren prestament al rey per dir-lo-y; lo rey, agut son consell, dix a la guarda que·l deixassen entrar. Com lo trompeta fonch dins la ciutat, lo comte de Salasberi parlà ab ell e dix-li:

–Trompeta, yo us dich de part de la magestat del senyor rey que los embaxadors poden venir salvament e segura, que no·ls serà fet negun dan.

E lo comte donà-li una roba de ceda e cent nobles. Lo trompeta se’n tornà molt content e, ans que los embaxadors vinguessen, l’ermità dix al rey les següents paraules:

–Senyors, spantem aquests moros de vista. Hordene vostra altesa dos grans senyors que isquen al portal per rebre los embaxadors e vagen ab molta gent e ben armats, tots en blanch, mas que no porten bacinets al cap; e al portal, per guardar aquell, stiguen CCC hòmens així armats com los altres. E faça la excel·lència vostra emparamentar tots los carrers per hon han a passar, e totes les dones e donzelles axí velles com jóvens qui comportar-ho poran, per les finestres e per los terrats posen draps a l’entorn, tan alts que donen a les dones fins als pits, e cascuna d’estes tingua una armadura de cap. E com los embaxadors passaran, veuran l’arnés luyr, pensaran que tot és gent d’armes. E los CCC qui guardaran lo portal, a les spatles, per altres carrers desviats, isquen per les plaçes e cantons, e com los embaxadors seran passats, facen axí com he dit fins que sien davant la altesa vostra. E certament ells pendran gran spant com veuran tanta gent d’armes ab la batalla que han perduda, que no saben com ne en quina manera; e ara que vegen la molta gent, hauran a creure que socors de moltes gents nos és vengut d’Espanya ho de França ho de Alamanya.

Lo rey tingué per molt bo lo que l’ermità havia dit e tots los de son consell, e axí fonch fet. Elegiren al duch de Lencastre e al comte de Salasberi que rebessen los embaxadors e ab ells anassen IIII mília hòmens, e cascú de aquells portàs en lo cap una garlanda de flors. Isqueren fora de la ciutat per recebir los embaxadors una bona milla. Dix lo duch de Betafort:

–Digau, pare hermità, puix tantes serimònies han de fer, los embaxadors, ¿com trobaran al rey, vestit ho despullat, o armat o desarmat?

–Si ira no y mesclau en vostres paraules —dix l’ermità—, bona demanda feu. Emperò veig lo que signifiquen vostres paraules, que és més inclinació de mal que de bé: per ço com só vell he hermità me voleu vituperar en lo consell e davant mon senyor lo rey. Areglau-vos en vostre parlar, si no yo us posaré una brida en la boqua que us faré parar a cada pas.

En açò lo duch se levà de peus, e mès mans a l’espasa e dix:

–Si no perquè sou tan vell e portau l’àbit de Sanct Francesch, ab aquesta spasa, la qual és venyadora de paraules injurioses, yo us acursaria les faldes fins a la mitat de la cinta.

En açò lo rey se levà en peus ab molta ira que tenia e pres al duch e levà-li l’espasa de la mà, e féu-lo posar pres dins una gran torre. E tots los altres senyors que allí eren pacificaren a l’hermità, segons sa edat e l’àbit que portava devia perdonar, e ell fonch content perdonar. E jamés lo rey ho admeté per molts prechs e suplications que l’ermità e los altres magnats senyors li feren, ans ab un gyn lo volia lançar perquè isqués a recebir los embaxadors.

Estant en aquestes congoxes portaren nova al rey com los embaxadors moros venien, e prestament isqueren los que eren stats elets ab tot aquell orde damunt mencionat.

Com los embaxadors foren davant lo rey, donaren-li la letra de batalla ab la crehença ensemps e, en presència de tots, lo rey féu legir la letra. E l’ermità se acostà al rey e dix-li:

–Senyor, vostra altesa accepte la batalla.

Lavors lo rey dix:

–Yo accepte la batalla segons les condicions que·l vostre rey demana.

E preguà als embaxadors aturassen allí fins en l’endemà, que·ls daria major resposta. Féu-los molt bé aposentar e donaren-los totes les coses necessàries per a la humanal vida.

Lo rey apleguà consell general e, en aquell spay que s’ajustaven, l’ermità ab altres senyors se n’anà al rey, agenollà’s als seus peus e besà-li la mà e lo peu e ab grandíssima humilitat lo suplicà que fos de sa mercé li volgués donar les claus de la torre perquè pogués traure lo duch, per ço com lo rey les tenia ben guardades. E tantes foren les suplications de l’hermità, ab los altres senyors que li ajudaren, que al rey fon forçat donar-les-hi. E l’ermità ab altres anaren a la torre on stava pres lo duch, e allí trobaren un frare qui l’hohya de confessió, car certament ell se tenia per mort; e com sentí obrir la porta, pres tan gran alteratió que pensà exir de seny, pensant que·l volien traure per fer-ne justícia. Com l’ermità lo véu dix-li:

–Senyor duch, si vós aveu dit a mi algunes paraules injurioses e yo a vós, en gràtia e mercé vos demane que·m perdoneu, que yo de molt bona voluntat vos perdone.

Com la pau fon feta, tornaren tots al consell, hon era lo rey e tots los duchs, comtes e marquesos, he tornaren legir la letra del rey moro. E per quant lo rey e tots los altres amaven e reverien a l’hermità e vehien que era home de sancta vida e mostrava molt saber en l’art de la cavalleria e destre —segons lo seu parlar— en les armes, per tots foren dades les veus que ell primer parlàs, lo qual féu principi a semblant parlar.

CapĂ­tol segĂĽent

ĂŤndex

CapĂ­tol anterior