💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant014.gmi captured on 2024-02-05 at 10:14:46. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Partiren dos grans cavallers moros del castell d’Alimburch, los quals trametia lo rey de Canà ria a la ciutat de Varoych per embaxadors al rey de Anglaterra. E ans de lur partida trameteren un trompeta a la ciutat per demanar salconduyt. Com lo trompeta fon al portal de la ciutat, les guardes li digueren que s’esperàs un poch e tornarien-li resposta. Una de les guardes anaren prestament al rey per dir-lo-y; lo rey, agut son consell, dix a la guarda que·l deixassen entrar. Com lo trompeta fonch dins la ciutat, lo comte de Salasberi parlà ab ell e dix-li:
–Trompeta, yo us dich de part de la magestat del senyor rey que los embaxadors poden venir salvament e segura, que no·ls serà fet negun dan.
E lo comte donà -li una roba de ceda e cent nobles. Lo trompeta se’n tornà molt content e, ans que los embaxadors vinguessen, l’ermità dix al rey les següents paraules:
–Senyors, spantem aquests moros de vista. Hordene vostra altesa dos grans senyors que isquen al portal per rebre los embaxadors e vagen ab molta gent e ben armats, tots en blanch, mas que no porten bacinets al cap; e al portal, per guardar aquell, stiguen CCC hòmens aixà armats com los altres. E faça la excel·lència vostra emparamentar tots los carrers per hon han a passar, e totes les dones e donzelles axà velles com jóvens qui comportar-ho poran, per les finestres e per los terrats posen draps a l’entorn, tan alts que donen a les dones fins als pits, e cascuna d’estes tingua una armadura de cap. E com los embaxadors passaran, veuran l’arnés luyr, pensaran que tot és gent d’armes. E los CCC qui guardaran lo portal, a les spatles, per altres carrers desviats, isquen per les plaçes e cantons, e com los embaxadors seran passats, facen axà com he dit fins que sien davant la altesa vostra. E certament ells pendran gran spant com veuran tanta gent d’armes ab la batalla que han perduda, que no saben com ne en quina manera; e ara que vegen la molta gent, hauran a creure que socors de moltes gents nos és vengut d’Espanya ho de França ho de Alamanya.
Lo rey tinguĂ© per molt bo lo que l’ermitĂ havia dit e tots los de son consell, e axĂ fonch fet. Elegiren al duch de Lencastre e al comte de Salasberi que rebessen los embaxadors e ab ells anassen IIII mĂlia hòmens, e cascĂş de aquells portĂ s en lo cap una garlanda de flors. Isqueren fora de la ciutat per recebir los embaxadors una bona milla. Dix lo duch de Betafort:
–Digau, pare hermità , puix tantes serimònies han de fer, los embaxadors, ¿com trobaran al rey, vestit ho despullat, o armat o desarmat?
–Si ira no y mesclau en vostres paraules —dix l’ermità —, bona demanda feu. Emperò veig lo que signifiquen vostres paraules, que és més inclinació de mal que de bé: per ço com só vell he hermità me voleu vituperar en lo consell e davant mon senyor lo rey. Areglau-vos en vostre parlar, si no yo us posaré una brida en la boqua que us faré parar a cada pas.
En açò lo duch se levà de peus, e mès mans a l’espasa e dix:
–Si no perquè sou tan vell e portau l’à bit de Sanct Francesch, ab aquesta spasa, la qual és venyadora de paraules injurioses, yo us acursaria les faldes fins a la mitat de la cinta.
En açò lo rey se levà en peus ab molta ira que tenia e pres al duch e levà -li l’espasa de la mà , e féu-lo posar pres dins una gran torre. E tots los altres senyors que allà eren pacificaren a l’hermità , segons sa edat e l’à bit que portava devia perdonar, e ell fonch content perdonar. E jamés lo rey ho admeté per molts prechs e suplications que l’ermità e los altres magnats senyors li feren, ans ab un gyn lo volia lançar perquè isqués a recebir los embaxadors.
Estant en aquestes congoxes portaren nova al rey com los embaxadors moros venien, e prestament isqueren los que eren stats elets ab tot aquell orde damunt mencionat.
Com los embaxadors foren davant lo rey, donaren-li la letra de batalla ab la crehença ensemps e, en presència de tots, lo rey féu legir la letra. E l’ermità se acostà al rey e dix-li:
–Senyor, vostra altesa accepte la batalla.
Lavors lo rey dix:
–Yo accepte la batalla segons les condicions que·l vostre rey demana.
E preguà als embaxadors aturassen allà fins en l’endemà , que·ls daria major resposta. Féu-los molt bé aposentar e donaren-los totes les coses necessà ries per a la humanal vida.
Lo rey apleguĂ consell general e, en aquell spay que s’ajustaven, l’ermitĂ ab altres senyors se n’anĂ al rey, agenollà ’s als seus peus e besĂ -li la mĂ e lo peu e ab grandĂssima humilitat lo suplicĂ que fos de sa mercĂ© li volguĂ©s donar les claus de la torre perquè poguĂ©s traure lo duch, per ço com lo rey les tenia ben guardades. E tantes foren les suplications de l’hermitĂ , ab los altres senyors que li ajudaren, que al rey fon forçat donar-les-hi. E l’ermitĂ ab altres anaren a la torre on stava pres lo duch, e allĂ trobaren un frare qui l’hohya de confessiĂł, car certament ell se tenia per mort; e com sentĂ obrir la porta, pres tan gran alteratiĂł que pensĂ exir de seny, pensant que·l volien traure per fer-ne justĂcia. Com l’ermitĂ lo vĂ©u dix-li:
–Senyor duch, si vós aveu dit a mi algunes paraules injurioses e yo a vós, en grà tia e mercé vos demane que·m perdoneu, que yo de molt bona voluntat vos perdone.
Com la pau fon feta, tornaren tots al consell, hon era lo rey e tots los duchs, comtes e marquesos, he tornaren legir la letra del rey moro. E per quant lo rey e tots los altres amaven e reverien a l’hermità e vehien que era home de sancta vida e mostrava molt saber en l’art de la cavalleria e destre —segons lo seu parlar— en les armes, per tots foren dades les veus que ell primer parlà s, lo qual féu principi a semblant parlar.