💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant011.gmi captured on 2024-02-05 at 10:14:10. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Plagueren a l’entrestit rey les avisades paraules de l’hermità e féu-li infinides grà ties de la sua gratiosa proferta, e pres en si molt gran alegria. Conexent que lo consell que li dava era de virtuós cavaller, acceptà aquell ab molta benignitat e prestament féu fer tot lo que l’ermità havia hordenat.
E com agueren dat fi a lur rahonament, lo rey isqué en la gran sala e mostrà la sua cara a la gent, molt alegre, e lo seu gest, que paria tenir molt gran à nimo. Tots los cavallers estaven admirats com vehien al rey tenir tanta contentació, car molts dies eren passats que no l’havien vist riure, ne la sua cara alegrar-se.
L’ermità , qui s’era partit del rey, poch spay passà que fon tornat de comprar les coses necessà ries per a les magranes, e dix al rey:
–Senyor, un sol material nos manca, emperò yo sé que la comtessa ne té. Com son marit Guillem de Varoych era viu, ne tenia molt, per ço com serveix a moltes coses.
Dix lo rey:
–Ara vull que los dos hi anem a la comtessa per haver-ne.
Lo rey tramés a dir a la comtessa com volia anar a parlar ab ella. E exint la comtessa de la sua cambra, véu-se lo rey davant ab l’ermità .
–Comtessa —dix lo rey—, per vostra gentilesa e virtut feu-me grà tia que·m doneu un poch de sofre viu, de aquell que té a foch que no es pot cremar, de aquell que lo comte, vostre marit, tenia. En les antorxes per gran vent que fes, apagar no·s podia.
Respòs la comtessa:
–¿Qui <h>a dit a vostra senyoria que mon marit Guillem de Varoych sabia fer tals antorxes ab tal lum?
–Comtessa —dix lo rey—, aquest hermità que açà és.
E la comtessa prestament anà a la cambra de les armes e portà ’n tant que lo rey ne fonch molt content.
Com lo rey fonch tornat a la gran sala e lo dinar era ja prest, lo rey pres per la mà a l’ermità e posà ’s en la taula, e féu seure l’ermità al costat seu, fent-li aquell honor que ell era merexedor.
Estaven admirats los servidors del rey de la molta honor que lo rey feÿa a l’hermità , e molt més stava admirada la virtuosa comtessa, per ço com li acostumava de donar karitat e prenia molt gran plaer e consolació de parlar ab ell com li venia a demanar almoyna, que de les rahons sues restava molt aconsolada. E dolia-li molt, per la molta honor que lo rey li feÿa, com més karitat no li havie feta, si bé de ell havia la natural conexença perduda. E dix a les sues donzelles les següents paraules:
–¡O, com stich molt enujada de la mia gran ignorĂ ncia com no he feta molt mĂ©s honor an aquest pobre de hermità —car yo crech que ell deu Ă©sser home de sanctĂssima vida— com l’aja tengut tant de temps en la mia terra e no li Ă© sabuda fer la honor que ell era merexedor! E veig ara que mon senyor lo rey, qui Ă©s tan benigne e piadĂłs, lo fa menjar al seu costat. A tots los dies de ma vida me dolrĂ la poca honor que li Ă© feta. ¡O, rey virtuĂłs, pare de misericòrdia, lo que yo he fallit ho smenau ara!