💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant010.gmi captured on 2024-02-05 at 10:13:57. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–A tu, rey prudentĂssim, jove, qui has viscut en benaventurada vida, mèritament s’esguarda en la executiĂł de les obres virtuoses subtilment mires; e a mi, vell, seguint les retgles de cavalleria, ab grandĂssim perill gloriosa fama atengua. Als vells animosos basta que sens fer legea de covarts actes sostinguen la primera, que en la joventut, ab excĂ©s de perillosos treballs, guanyaren. E posat cas veritat les tues piadoses paraules advoque rahonablament, han tengut en mi força les tues doloroses lĂ grimes, ans que mon deliber, no essent a tu publicat, justament me aguĂ©s obliguat a la executiĂł de tal empresa. ¡O, entrestit rey! ÂżHi en tan pocha sperança tens ta vida? Stuye aquexes lĂ grimes a menys desigada fortuna que aquesta. Puix veig que tes preguĂ ries sĂłn tan humills e justes, per amor de Aquell per qui m’as conjurat e per amor de tu, qui est mon natural senyor, yo sĂł content de obeyr los teus manaments e entendre ab summa diligència en la liberaciĂł de tu e de ton regne; e·m dispondrĂ©, si mester serĂ , de entrar en batalla, axĂ vell com me sĂł, per defendre la cristiandat e aumentar la sancta fe cathòlica e per baxar la supèrbia de la mafomètica secta, ab pacte tal que ta excel·lència se regesca a mon consell, car ab lo divinal adjutori yo·t darĂ© gloriosa honor e fer t’é vençedor de tots los teus enemichs.
Respòs lo rey:
–Pare reverent, puix me feu tanta grà cia, yo us promet a fe de rey que no passaré un punt la ordinació vostra.
–Ara, senyor —dix l’ermità —, com seràs defora en la gran sala mostra als cavallers e a tot lo poble la tua cara alegra e molt contenta, e ab gran afabilitat parlaràs a tots. E al dinar menja bé e dóna’t plaer e mostra molt més alegria de la que acostumat havies, per ço que tots aquells qui tenen l’esperança perduda la puguen retrobar; car lo senyor o lo capità , per gran adversitat que li vingua, no deu mostrar la sua cara trista per no smayar la sua gent. E fes-me dar unes vestidures de moro e veuràs lo que yo faré, car anant a la Casa Sancta de Hierusalem fuy en Alexandria, e en Barut me fonch mostrada la lengua morisca perquè aturà grans dies ab ells, e aprenguà dins Barut fer magranes de certs materials compostes que stan VI hores en poder-se ensendre e, com són ençeses, bastarien a tot lo món a cremar, que com més aygua hi lançen, més s’ençenen, que tota l’aygua del món no les bastaria apagar si ja no les apaguen ab oli e ab razina de pi.
–Cosa és de gran admiració —dix lo rey— que ab oli e ab razina de pi se agen apagar e no ab altra cosa, car yo crehia que l’aygua apagava tots los fochs del món.
–No, senyor —dix l’ermità —. Si la senyoria vostra me dóna licència que vaja fins a la porta del castell, yo portaré sol un material: ab aygua clara o ab vi encendreu una antorxa.
–Per la mia fe —dix lo rey—, molt hauré singular plaer de veure-u.
E l’ermità prestament anà a la porta del castell, per ço com a l’entrar hi havia vista calç viva. Pres-ne una poca gleva e tornà hon era lo rey, e pres una poca d’aygua e lançà -la-y desús, e ençés ab una palleta una candela. Dix lo rey:
–Yo jamés aguera pogut creure speriència tal si de mos hulls no u agués vist. Ara no tinch res per impossible que los hòmens no sà pien fer. En special tals sabers cahuen en gents qui van molt per lo món, e prech-te, pare reverent, me faces grà cia de dir-me totes les coses necessà ries per aquest fet de la magranes, del que y és mester.
–Yo, senyor —dix l’ermità —, les yrĂ© a comprar per ço com sĂ© millor conĂ©xer los materials si sĂłn bons, per ço com yo les he fetes moltes voltes de les mies mans. E com seran fetes, yo, senyor, yrĂ© tot sol devers lo camp dels moros e prop la tenda del rey yo posarĂ© les magranes; e com vendrĂ quasi la hora de la miga nit, les magranes seran ençeses, e tots los moros cuytaran devers aquella part per apagar lo foch; e la tua senyoria starĂ armat ab tota la tua gent. Com veurĂ s lo gran foch, ab tota la gent fir sobre ells, e fas certa la senyoria tua, que X mĂlia dels teus basten a desconfir C mĂlia dels altres. Car yo puch dir ab tota veritat a la excel·lència tua que, trobant-me en Barut, viu un altre cas semblant de un rey contra altre e, ab la ajuda de nostre senyor DĂ©u e per consell meu la ciutat fonch liberada dels enemichs, e lo rey qui stava dins la ciutat fonch vençedor e l’altre qui·l tenia asetgat fonch vençut. E la senyoria tua deu fer son poder —e qualsevulla cavaller— de saber coses per a ofendre sos enemichs e defendre sos amichs.