💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant006.gmi captured on 2024-02-05 at 10:13:02. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Si a DĂ©u plasent pot Ă©sser que yo, mĂ©s que vivent miserable, sia envergonyit, ¡vingua la mort sobre mi, qui Ă©s lo darrer remey de tots los mals! Car a mi recrexen infinits sospirs, tants e tals, que si virtut no·m resistĂs, abreugeria los dies meus. ¡O de mi, desaventurat rey, que tot lo mĂłn mos dans a pietat mouen e tan pochs advocats en ma justa causa trobe! ¡O, Rey sobirĂ de glòria, si la passiĂł e poch saber vivament les mies fatigues a dir no·m donen loch, supleix tu, Senyor, los defectes de la mia ignorĂ ncia, puix tan ample e clar camĂ te mostra la mia justĂcia! E no vulles, Senyor, per la tua pietat e misericòrdia, que aquest teu poble cristiĂ , encara que sia gran peccador, no permeta la tua clemència que sia affligit per la morisma, mas conserva’l e defĂ©n-lo e sia reduĂżt al teu sanct servey perquè·t pugua servir e donar lahor e glòria. Car en tal punt stich com lo treballat mariner que, fallint-li aquell port a hon sperança de repòs presumia. Per ço recĂłrrech a tu, sacratĂssima Mare de aquell DĂ©u JesĂşs, que vulles per la tua pietat e misericòrdia soccĂłrrer e ajudar, e deliura’m de aquesta gran inpressiĂł en la qual sĂł posat, a fi que en lo meu regne sia glorificat lo sanct nom del teu gloriĂłs Fill.
E stant lo afligit rey en aquestes lementacions, posĂ lo cap sobre lo lit, e donĂ -li de parer que ves entrar per la porta del retret una bellĂssima donzella vestida de domĂ s blanch, ab un petit infant en los seus braços, e moltes altres donzelles venien aprĂ©s d’ella cantant totes lo Magnificat. Com fon acabat de dir, la senyora d’elles se acostĂ devers lo rey e posĂ -li la mĂ sobre lo cap, e dix-li semblants paraules:
–No duptes, rey, en res: hages bona confiança que lo Fill e la Mare te ajudaran en aquesta gran tribulació en què posat stà s. E lo primer home que veuràs ab longua barba, que·t demanarà per amor de Déu karitat, besa’l en la boqua en senyal de pau e pregua’l graciosament que dexe l’à bit que porta, e fes-lo capità de tota la gent.
Lo adolorit rey se despertà e no véu res. Stigué admirat del sompni que fet havia e pensà molt en aquell, recordant-li tot lo que vist havia. E isqué fora del retret e foren allà tots los majors cavallers, qui digueren al rey:
–Senyor, tots los moros se són atendats davant la ciutat.
Lo rey féu molt bon sforç en la millor manera que pogué e féu molt ben guardar aquella nit la ciutat.
Lo matĂ segĂĽent lo comte hermitĂ era pujat en la alta muntanya per a cullir erbes per a sustentaciĂł de sa vida, e vĂ©u la gran morisma que corrien tota la terra. DesemparĂ la sua deserta habitaciĂł e recullĂ’s dins la ciutat, la qual trobĂ molt adolorida. Lo pobre de vell, que molts dies eren passats que no havia menjat sinĂł erbes, vĂ©u la ciutat molt atribulada, anĂ -sse’n al castell per demanar a la comtessa li plaguĂ©s donar karitat. Com fonch dins lo castell vĂ©u lo rey qui exia de hoyr missa e, vehent-lo molt prop de si, agenollà ’s, davant ell e supplicà ’l que per reverència de DĂ©u li volguĂ©s dar karitat. E lo rey, recordant-li lo sompni, ajudà ’l a levar e besà ’l en la boqua, e pres-lo per la mĂ e mès-lo dins en una cambra. E aseguts, lo rey fĂ©u principi a semblants paraules.