💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant005.gmi captured on 2024-02-05 at 10:12:49. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
SeguĂ’s aprĂ©s, que lo gran rey de CanĂ ria, jove fortĂssim, ab la viril inquieta joventut de nobles sperançes guarnida, sempre spirant a honorossa victòria, fĂ©u gran stol de naus e de galeres e passĂ a la nobla illa de Anglaterra ab gran multitut de gents. Per ço com algunes fustes de cosaris havien robat un loch seu, pres en si molt gran ira e inflamat de gran supèrbia perquè algĂş havia tengut gosar de enujar-lo, ab molt gran armada partĂ de la sua terra e, navegant ab pròsper vent, arribĂ en les fèrtils e pacĂfiques ribes de Anglaterra. E en la scura nit tot lo repleguat stol entrĂ dins lo port d’Antona e ab gran stĂşcia desembarcare<n>, e tota la morisma isquĂ© en terra sens que per los de la illa no foren sentits. Com foren tots en terra ordenaren lurs batalles e començaren a cĂłrrer per la illa.
Lo pasĂfich rey, sabuda la mala nova de lur venguda, ajustĂ la mĂ©s gent que poguĂ© per resistir-los e donĂ batalla als moros, hon aguĂ© molt gran conflicte, que y morĂ molta gent de una part e de altra, e molt mĂ©s dels cristians. E per ço com los moros eren molts mĂ©s, levaren lo camp, e lo anglĂ©s rey fonch romput e s’aguĂ© a retraure ab la gent que restada li era, e recullĂ’s dins una ciutat qui·s nomena Sanct ThomĂ s de Conturberi, allĂ hon jau lo seu sanct cors.
Lo rey de Anglaterra tornĂ ajustar mĂ©s gent e sabĂ© que los moros anaven conquistant per la illa, fent morir molts cristians e desonint dones e donzelles e posant-les totes en captivitat. Com lo cristianĂssim rey sabĂ© que los moros havien de passar prop de una ribera d’aygua, mès-se en un pas a la hora de la miga nit, emperò tant secretament no·s fĂ©u que no restĂ que los moros ne agueren sentiment, e detingueren-se fins que fonch lo dia clar. Donaren-los molt cruel batalla, en la qual moriren molts cristians, e los qui vius restaren fugiren ab lo infortunat rey. E lo rey moro restĂ en lo camp.
Gran fonch la desaventura de aquest rey cristià que IX batalles perdé, una aprés de altra, e s’agué a retraure dins la ciutat de Londres e allà se féu fort. Com los moros ho saberen, posaren-li siti entorn de la ciutat e donaren-hi prestament un bon combat, que entraren e prengueren fins a la meytat del pont. E cascun dia s’hi fehien de molts bells fets de armes, emperò a la fi lo afligit rey hagué de exir per força de Londres per la gran fam que y havia, e féu la via de les muntanyes de Gales e passà per la ciutat de Varoych.
Com la virtuosa comtessa sabé que lo rey venia fugint e molt desaventurat, féu aparellar per aquella nit viandes e tot lo que mester havien. La comtessa, com a dona de gran prudència, pensà com poria restaurar la sua ciutat que no·s perdés tan prest. E com véu lo rey, dix-li semblants paraules:
–Virtuós senyor, en gran aflictió veig posada la senyoria vostra e a tots quants en aquesta illa som. Emperò, senyor, si vostra altesa volrà aturar en aquesta vostra ciutat e mia, la trobareu abundosa de viures e de totes coses necessà ries per a la guerra, car mon senyor e marit, en Guillem de Varoych, qui era comte de aquesta terra, fornà sta ciutat e lo castell axà d’armes com de bombardes, balestes e colobrines e spingardes e molta altra artellaria; e la divina Bondat, per sa clemència, qui·ns ha dats quatre anys següents molt gran abundà ncia dels fruyts de la terra. Per què la senyoria vostra pot acà segurament star.
Respòs lo rey:
–Comtessa, a mi par que vós me donau bon consell, pus la ciutat és tan fort e ben provehida de totes coses necessà ries a la guerra, e tota hora que yo me’n vulla anar ho poré ben fer.
–¡SĂ, Sancta Maria! Senyor —dix la comtessa—, posat cas que los moros fossen molt mĂ©s que no sĂłn, per força han de venir per lo pla, que per l’altra part no poden per lo gran riu que y Ă©s, qui fir a les muntanyes de Gales.
–Molt sĂł content —dix lo rey— de restar acĂ, he us prech, comtessa, que vĂłs doneu orde que la mia host ab sos dinĂ©s sia ben provehida de les coses necessĂ ries.
De continent la virtuosa comtessa se partà del rey ab dos donzelles, e ab los regidors de la ciutat anà per les cases fent traure forment e civades e tot lo que havia necessari. Com lo rey e tots los altres veren tan gran abundà ncia de totes coses, foren molt contents, e en special de la molta diligència de la virtuosa comtessa.
Com los moros saberen que lo rey s’era partit de la ciutat de Londres, seguiren-lo fins que saberen que s’era recullit dins la ciutat de Varoych. Los moros, fent aquella via combateren un castell e prengueren-lo, qui·s nomenava Alimburch, qui era a dues legües hon stava lo rey, e ja que havien conquistat una gran part del regne. E lo dia de sanct Joan, lo rey moro, per fer alegria, vench ab tot son poder davant la ciutat de Varoych. Lo afligit rey cristià , vehent-se ab la sperança perduda, no sabé què pogués fer: pujà -se’n alt en una torre del castell mirant la gran morisma qui cremaven e destroÿen viles e castells, feent morir tants cristians com podien, axà hòmens com dones. Los qui campar podien, venien cridant e corrent devers la ciutat, qui de bona mija legua los podien ben sentir los mortals crits que daven per lo gran perdiment que feÿen, per ço com los convenia de morir ho de ésser catius en poder de infels.
Estant en tal manera lo rey, mirant la morisma e lo gran dan que feĂżen, de grandĂssima dolor pensava morir. E no podent mirar la sua desolaciĂł, devallĂ de la torre hon stava e entrĂ -sse’n dins un petit retret, e aquĂ començà de lançar dolorosos sospirs, e los seus hulls destil·lant vives lĂ grimes, fehent les majors lementacions que un home jamĂ©s poguĂ©s fer. Los cambrĂ©s qui staven fora del retret staven scoltant lo dol que lo rey feĂża. E com haguĂ© molt plorat e lamentat, fĂ©u principi a semblants paraules.