💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant003.gmi captured on 2024-02-05 at 10:12:24. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–La speriència manifesta que tinch de vostra verdadera amor e condiciĂł afable, muller senyora, me fa sentir major dolor que no sentira, car per la vostra molta virtut io us ame de sobirana amor, e grandĂssima Ă©s la pena e dolor que la mia Ă nima sent com pens en la vostra absència. Però la gran sperança que tinch me fa aconortar havent notĂcia de vostres virtuoses obres, que sĂł cert que ab amor e paciència pendreu la mia partida e, DĂ©u volent, lo meu viatge migançant les vostres justes preguĂ ries prestament serĂ complit, e s’aumentarĂ la vostra alegria. Io us dexe senyora de tot quant he, he us prech que tingau per recomanats lo fill, los servidors, vassalls e la casa; e veu’s acĂ una part de l’anell que yo he fet fer: prech-vos carament que·l tingau en loch de la mia persona e que·l guardeu fins a la mia tornada.
–¡O, trista de mi! —dix la adolorida comtessa—. ÂżE serĂ veritat, senyor, la vostra partida que façau sens mi? Almenys feu-me grĂ cia que yo vaja ab vĂłs perquè us pugua servir, car mĂ©s stime la mort que viure sens vostra senyoria. E si lo contrari feu, lo jorn que finarĂ© los meus darrers dies no sentirĂ© major dolor de la que ara sent; e a tot mon seny desige sentĂsseu la strema pena que lo meu adolorit cors sostĂ© com pens en la absència vostra. Digau-me, senyor, ¿és aquest lo goig e consolaciĂł que yo sperava de vostra senyoria? ÂżAquest Ă©s lo conort de amor e fe conjugal que yo tenia en vĂłs? ¡O, mĂsera de mi! ÂżOn Ă©s la mia grandĂssima sperança que yo tenia, que lo restant de ma vida aturĂ s la senyoria vostra ab mi? ÂżE no havia prou durat lo meu adolorit viduatge? ¡O, trista de mi, que tota la mia sperança veig perduda! ¡Vingua la mort, puix res no·m pot valer! ¡Vinguen trons e lamps e gran tempesta, per ço que lo meu senyor ature, que no·s puga partir de mi!
–¡O, comtessa e senyora de mi! Yo bĂ© conech que la vostra strema amor vos fa passar los lĂmits de la vostra gran discretiĂł —dix lo comte—, e deveu considerar que com nostre senyor DĂ©u fa la grĂ tia al peccador que·l fa venir a notĂcia de sos peccats e defalliments, e vol fer penitència de aquells, que la muller qui ama tant lo seu cors deu amar molt mĂ©s l’à nima e no li deu contrastar, ans deu fer grĂ ties a nostre senyor DĂ©u com l’à volgut il·luminar. E majorment yo, que sĂł tant gran peccador, que en lo temps de les guerres he fets molts mals e dans a moltes gents. E no val mĂ©s, puix me sĂł apartat de les grans guerres e batalles, que·m dĂł tot al servey de DĂ©u e faça penitència de mos peccats, que no viure en los mundanals negocis.
–Bona cosa seria aquexa —dix la comtessa—, emperò veig que aquest cà lzer de dolor a beure s’à , e tan amarch és per a mi qui só stada tant de temps que no·s poria recitar, orfe de pare e de mare, e viuda de marit e senyor viu. E ara que pensava que la mia fortuna fos passada e tots los passats mals aguessen remey, e veig que les mies tristes dolors aumenten, per què poré dir que no·m resta sinó aquest miserable de fill en penyora de son pare, e la trista de mare se haurà a conortar ab ell.
Pres lo petit fill per los cabells e tirà ’ls-hi e ab la mà li donà en la cara dient-li:
–Mon fill, plora la dolorosa partida de ton pare e faràs companyia a la trista de ta mare.
E lo petit infant no havia sinĂł tres mesos que era nat, e pres-se a plorar.
Lo comte, qui véu plorar la mare e lo fill, pres en si molt gran congoxa, e volent-la aconortar no pogué retenir les là grimes de la sua natural amor, manifestant la dolor e compassió que tenia de la mare e del fill, e per bon spay stigué que no pogué parlar, sinó que tots tres ploraven. Com les dones e donzelles de la comtessa veren fer tan strem plor als tres, mogudes de gran compassió se prengueren totes a plorar e fer grans lementacions per la molta amor que li portaven a la comtessa. Les dones de honor de la ciutat, sabent que lo comte devia partir, anaren totes al castell per pendre son comiat. Com foren dins en la cambra, trobaren que lo comte estava aconortant la comtessa.
Com la comtessa véu entrar les honrades dones, sperà que·s fossen assegudes. Aprés dix semblants paraules:
–Mitigant los treballosos asalts que en lo feminil coratge desesperades elections e molt greus enugs procurant infonen, gran és lo aturmentat sperit meu, per hon les mies injustes aflictions poden ésser per vosaltres, dones de honor, conegudes. E acompanyant les mies doloroses là grimes e aspres sospirs, vençuts per la mia justa querella, presenten la aflictió e obra per la executió que tal sentiment los manifesta. A vosaltres, donchs, dones casades, endreçe los meus plors e les mies greus passions signifique, per hon los meus mals, fahent-los vostres, ab mi us dolgau com semblant cas com lo meu seguir vos pugua. E dolent-vos del vostre, qui us pot venir, haureu compassió del meu, qui m’és present, e les orelles dels legints la mia dolor tal senyal façen, per hon dels mals qui m’esperen me planguen, puix fermetat en los hòmens no·s troba. ¡O, mort cruel! ¿Per què véns a qui no·t vol e fuigs als qui·t desigen?
Totes aquelles dones de honor se levaren e suplicaren a la comtessa que fos de sa merçé que donàs spay a la sua dolor e, ab lo comte ensemps, aconortaven-la en la millor manera que podien, e ella pres-se a dir:
–No Ă©s novella cosa a mi abundar en lĂ grimes, com aquest sia mon costum, car en diversos temps e anys que lo meu senyor era en la guerres de França a mi no Ă©s stat dia freturĂłs de lĂ grimes, e segons veig, lo restant de ma vida haurĂ© de passar ab noves lementacions. E millor fĂłra per a mi passĂ s ma trista vida en durment, perquè no sentĂs les cruels penes qui·m turmenten. E com a laçerada de tal viure, fora de tota sperança de consolaciĂł dirĂ©: los sancts gloriosos prengueren martiri per Jesuchrist e yo·l vull pendre per vostra senyoria, qui sou mon senyor. E d’açà avant feu tot lo que plasent vos sia, puix fortuna alre no·m consent per Ă©sser-me vĂłs marit e senyor. Emperò vull que vostra senyoria sĂ pia tant de mi: que absenta de vĂłs estich en infern e prop de vĂłs en paradĂs.
Acabant la comtessa la sues doloroses lementacions, parlĂ lo comte en la segĂĽent forma.