💾 Archived View for gemlog.gamifi.cat › glog › 2014-06-25_sopar_hipocrites.gmi captured on 2024-02-05 at 09:33:27. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Le code a changé (2009) Danièle Thompson
PrĂ ctiques per a la Revista DeCine
Cena de amigos (Le code a changĂ©) Ă©s un drama en clau de comèdia de la directora Danièle Thompson, que tambĂ© firma el guiĂł de la pel·lĂcula. La ML convida a uns amics a sopar. Ella i el seu marit, en Piotr, sĂłn els amfitrions i, entre els convidats, comptem una parella de doctors –oncòleg i ginecòloga-; un advocat i la seva dona –una espècie de J.K. Rowling a la francesa-; la germana petita de la ML i el seu nòvio sexagenari; la profesora de flamenc de la ML i un amic del seu marit a qui ella no soporta. El pare i la germana de la ML fa temps que no es parlen i la germana no sap que el seu pare tambĂ© estĂ convidat al sopar.
Un any desprĂ©s, la ML intenta repetir el sopar amb els mateixos convidats. Adulteris, el nòvio que podria ser el seu pare, retrobaments i embarassos inesperats, rancĂşnies i hipocresies vĂ ries: el sopar estĂ servit. L’humor Ă©s subtil, de vegades tĂ© pinzellades d’humor negre i algun alliçonament que altre tĂpic de l’humor francès. L’escena del pare amb el sexagenari no tĂ© desperdici i Ă©s de les poques que combina humor verbal –les converses que tenen-, fĂsic –el ball- i el situacional -on l’espectador sap mĂ©s que els propis personatges creant una especial atenciĂł i empatia cap a l’escena.
En general, tots els actors fan una bona interpretaciĂł dels seus personatges. La posada en escena, a excepciĂł dels exteriors dels carrers de ParĂs, Ă©s molt teatral, però podĂem parlar mĂ©s d’un sopar dels hipòcrites que de El sopar dels idiotes (1998, Francis Veber). Tot i aixĂ, trobo que la pel·lĂcula Ă©s molt francesa, feta per i pels francesos.
Per això, tĂ© un valor afegit difĂcilment perceptible pels qui no sĂłn francesos o estan totalment desvinculats de la cultura parisina. Un exemple d’això Ă©s que, des de l’inici de la pel·lĂcula se’ns emmarca l’acciĂł el 21 de juny, La fĂŞte de la musique, quan a ParĂs se celebra la festa de la mĂşsica i hi ha concerts per a tot arreu. I Ă©s la mĂşsica la que va donant ritme a la pel·lĂcula amb escenes desvinculades de la trama dels concerts pels carrers de ParĂs. Una comèdia subtil, a la francesa, on el drama i la comèdia es fusionen en harmonia i sense estridències.