💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2013-12-25_fi_sapiens › index.html captured on 2023-12-28 at 17:00:32.
⬅️ Previous capture (2023-03-20)
➡️ Next capture (2024-02-05)
-=-=-=-=-=-=-
<!doctype html>
<html lang="ca">
<head>
<meta charset="utf-8">
<meta name="keywords" content="blog, cultura lliure, internet, programari lliure, snap, gemini, fediverse, llengua catalana, catala" />
<title>Història humanitat: La fi de l'homo sà piens - Gamifica't!</title>
<link rel="stylesheet" href="../../static/style.css">
<link rel="shortcurt icon" type="image/svg" href="../../img/favicon.svg" />
</head>
<body>
<header class="header">
<a href="#main" class="skip">Salt al contingut</a>
<a href="../../" class="logo" ><img src="../../img/logo.svg" width="300" heigh="60" alt="Logo Gamifica't"></a>
<nav class="header-right">
<a href="../">Blog</a>
<a href="../../projectes/">Projectes</a>
<a href="../../glossari/">Glossari</a>
<a href="../../contacte/">Contacte</a>
<a href="../../blog.xml" class="logo" ><img src="../../img/rss.png" width="32" heigh="32" alt="RSS Gamifica't"></a>
</nav>
</header>
<main id="main">
<div class="page">
<div class="blog-post">
<h1>Història humanitat: La fi de l'homo sà piens</h1>
<p class="meta">2013-12-25</p>
<h2>IntroducciĂł</h2>
<p>Per a qui vulgui seguir el curs <em>A Brief History of Humankind</em> (Una breu història de la humanitat), aquĂ resumeixo <em>La fi de l'homo sĂ piens</em>, setena i Ăşltima part del quart gran tema: la revoluciĂł cientĂfica.</p>
<p><a href="../2013-08-25_breu_historia_humanitat/index.html">Resum del curs</a></p>
<h2>Un nou sĂ piens?</h2>
<p>Segons s’apunta, tot i que avui el mĂłn Ă©s diferent al de fa 10 000 anys, seguim explorant el mĂłn de la mateixa manera. Però lentament aconteixen canvis i sembla que s’anuncia la fi dels homo sapiens en benefici d’una altra tipus d’homĂnid amb unes altres capacitats fĂsiques i mentals.
L’enginyeria biològica intervĂ© amb drogues i gens que modifiquen les capacitats o necessitats d’un organisme. Fa milers d’anys que es castra els bous per amansar-los i poder-los manipular millor. I això tambĂ© Ă©s manipulaciĂł genètica. Però la ciència moderna dĂłna possibilitats increĂbles: com canviar el sexe d’una persona, curar malalties o prevenir-les, implantar òrgans faltants, millorar capacitats fĂsiques i cognitives…</p>
<p>De fet, existeixen orelles biòniques que milloren les capacitats auditives; braços i cames biònics reemplacen extremitats perdudes en accidents. En aquest sentit, ja som Ă©ssers susceptibles de ser biònics. Aquests tipus d’elements poden reemplaçar-se, actualitzar-se, operar-se separadament. En els Ăşltims experiments, que han causat gran furor entre la comunitat cièntĂfica, s’ha demostrat que, implantant electrodes al cervell, podem creure pròpies parts biòniques que poden situar-se a llargues distĂ ncies i que no pertanyen al nostre cos fĂsic.</p>
<p>Es va entrenar a uns rhesus: amb una mà es podien rascar el cap, amb l’altre l’esquena i amb un tercer braç biònic -la presència del qual s’assimilava per electrodes-, podia robar un plà tan. En un altre experiment, aquest del 2008, un altre rhesus va moure unes cames biòniques des dels electrodes implantats al seu cervell. A la CNN parlen d’avatars controlats per la ment. Al febrer de 2013 es va aprovar el primer ull biònic per a invidents. De fet, ja existeix el primer home biònic: es diu Frank en honor al personatge de Mary Shelley.</p>
<p>Segons el professor, la nostra espècie desapareixerĂ perquè estem millorant-nos i serem molt i molt diferents del que ara som, esdevenint una nova classe de sapiens mĂ©s conscient, mĂ©s intel·ligent, amb mĂ©s capacitats fĂsiques i cognitives, envoltats de robots i tot tipus de tecnologia.</p>
<p>A més de l’enginyeria genètica podem fer servir la enginyeria dels ciborgs: combinant parts orgà niques amb parts inorgà niques. De fet, ja som una mica ciborgs: portem ulleres i marcapasos, per exemple. Un altre mètode, seria la enginyeria inorgà nica, com la robòtica. Google, per exemple, es dedicarà a fabricar robots.</p>
<p>També existeix The Blue Brain Project, on es vol reproduir un cervell humà en una computadora. A l’abril d’aquest any 2013, la Unió Europea ha donat 1 bilió d’euros per finançar el projecte.</p>
<p>Si això realment passa, si canviem tant com per ser una nova manera de sapiens, com seran els nostres governs o societats? Certament, les tecnologies computacionals assimilades per la societat, canvien les maneres de pensar, les lleis, els comportaments. I les societats canvien en funció de la seva tecnologia.</p>
<p>Avui, per exemple, un doctor pot predir si tens uns riscs sanitaris, si ets propens genèticament a tenir el colesterol alt o cĂ ncer de fetge. Sabent això, podem prevenir certes malalties. Però tambĂ© podria esdevenir una discriminaciĂł genètica, que algĂş sigui agafat per una feina en funciĂł del seu ADN, per exemple. No seria cap bogeria, sinĂł una altra forma de discriminaciĂł. Ho il·lustra molt bĂ© la pel·lĂcula GATTACA (lletres amb les quals es configura l’ADN: Guanina, Tiamina, Citosina, Adenina).</p>
<p>I s’apunta a la singularitat, on el nostre mĂłn i nosaltres, les nostres passions i desitjos, es tornen irrellevants. És un terme de la fĂsica i descriu, per exemple, el Big Bang, un moment abans del qual, res no existia. Però que hi havia abans del Big Bang? És inĂştil intentar imaginar-ho perquè no disposem de coneixement suficient per saber-ho.</p>
<p>El que sĂ sabem Ă©s que res sabem però que s’ha de reflexionar sobre el què volem esdevenir. A aquesta pregunta se l’anomena “The Human Enhancement Question” i es planteja de nou la naturalesa humana, de quina manera volem millorar-la. Però acostumen a descriure a travĂ©s de la negaciĂł, i per això, mĂ©s que pensar què volem ser, pensem en què estĂ prohibit. Què implica èticament trastejar amb gens, animals, cervells i computadores…D’altra banda, no es pot prohibir segons què si es vol continuar amb la investigaciĂł cientĂfica. I la ciència i l’ètica sempre entren en conflicte.</p>
<p>Per resoldre aquests conflictes ètics, hem de pensar i repensar què volem esdevenir realment, quina és la nostra visió d’un humà superior, d’una altra espècie.</p>
<p>Per acabar el curs, el professor insisteix en el fet que, tot el que hem anat tractant al llarg del curs, no és la veritat absoluta sinó una invitació a descobrir la història per nosaltres mateixos, a conèixe’ns millor des de dins, a plantejar-nos les nostres vides, el nostre futur, a reflexionar sobre nosaltres, sobre l’individu, sobre la comunitat, sobre la interacció, la comunicació, les idees imaginà ries amb les que construïm el món.</p>
</div>
</div>
</main>
<footer>
Internets duals: gemini://gamifi.cat</br>
<a href="../../llicencies/">Diverses llicències</a> / <a href="../../kukis/">PolĂtica de Kukis</a></br>
♥ Fet amb paciència i tecnologies lliures ♥
</footer>
</body>
</html>