💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2013-11-07_fe_capitalisme › index.html captured on 2023-12-28 at 17:00:20.
⬅️ Previous capture (2023-03-20)
➡️ Next capture (2024-02-05)
-=-=-=-=-=-=-
<!doctype html>
<html lang="ca">
<head>
<meta charset="utf-8">
<meta name="keywords" content="blog, cultura lliure, internet, programari lliure, snap, gemini, fediverse, llengua catalana, catala" />
<title>Història humanitat: La fe en el capitalisme - Gamifica't!</title>
<link rel="stylesheet" href="../../static/style.css">
<link rel="shortcurt icon" type="image/svg" href="../../img/favicon.svg" />
</head>
<body>
<header class="header">
<a href="#main" class="skip">Salt al contingut</a>
<a href="../../" class="logo" ><img src="../../img/logo.svg" width="300" heigh="60" alt="Logo Gamifica't"></a>
<nav class="header-right">
<a href="../">Blog</a>
<a href="../../projectes/">Projectes</a>
<a href="../../glossari/">Glossari</a>
<a href="../../contacte/">Contacte</a>
<a href="../../blog.xml" class="logo" ><img src="../../img/rss.png" width="32" heigh="32" alt="RSS Gamifica't"></a>
</nav>
</header>
<main id="main">
<div class="page">
<div class="blog-post">
<h1>Història humanitat: La fe en el capitalisme</h1>
<p class="meta">2013-11-07</p>
<h2>IntroducciĂł</h2>
<p>Per a qui vulgui seguir el curs <em>A Brief History of Humankind</em> (Una breu història de la humanitat), aquĂ resumeixo <em>La fe en el capitalisme</em>, tercera part del quart gran tema: la revoluciĂł cientĂfica.</p>
<p><a href="../2013-08-25_breu_historia_humanitat/index.html">Resum del curs</a></p>
<h2>Entendre el creixement</h2>
<p>Per entendre els vincles entre ciència, capitalisme i imperialisme europeu -que han teixit tota la història moderna de l’economia-, necessitem entendre què Ă©s el creixement. Aquest es presenta com la caracterĂstica mĂ©s destacada de la història de l’economia moderna. Es basa en que cada any produĂŻm mĂ©s que l’anterior i tenim mĂ©s beneficis i diners cada any.</p>
<p>Com funciona el creixement al sistema capitalista? Com es genera riquesa i per a qui?</p>
<p>La gent posa els seus estalvis al banc i d’aquesta manera, el banc té diners per fer de prestamista. Suposem que un constructor ric ingresa 1 milió d’euros al banc. Nosaltres, suposem que volem obrir un negoci, un forn de pa. Com no tenim els diners els demanem al banc i ens donen 1 milió d’euros per a construir el forn de pa. Per construir-lo, contractem un constructor -casualment al que ha posat el milió al banc-, li donem el milió pels honoraris i ell els torna a posar al banc.</p>
<p>Quants diners té ara el constructor al seu compte bancari? Molt simple: 2 milions d’euros. I quants diners hi ha en realitat al banc? Només 1 milió, el que acaba de posar de nou el constructor: l’altre te l’ha donat a tu.</p>
<p>Ara suposem, que dos mesos més tard, mentre es contrueix el forn, el constructor et diu que el cost s’incrementa en 1 milió més: vas al banc, demanes 1 milió més, li dones al constructor i ell ho diposita al banc de nou. Aixà que ara, el constructor, té 3 milions i el banc 1, perquè a tu te n’ha donat un total de 2. I el banc ho pot fer totes les vegades que vulgui.</p>
<p>Segons la llei, els bancs poden prestar 10 dòlars per cada dòlar real que posseeixen. Si ingresses un dòlar, doncs, el banc pot prestar-ne 10. I d’on surten aquests altres 9?</p>
<p>Més del 90% dels diners del món no existeixen i no són realment als bancs. Si tothom anés al banc a demanar els seus diners, el banc entraria en fallida perquè no té tots els diners que diu als comptes corrents.</p>
<p>El que realment permet prosperar i fer créixer als bancs i a l’economia capitalista en general és la nostra esperança en un futur imaginari. El que avala tots els diners del món és la confiança en el futur i en l’esperança que les nostres empreses prosperin. Per això el banc et dóna a tu el milió per a construir-te el forn de pa: espera que el negoci prosperi, que en treguis benefici i que li paguis els dos milions que t’ha prestat, mentre et cobra uns honoraris pel préstec.</p>
<p>La creença en aquest futur imaginari és el que finança les despeses del present i per això creix tant rà pid. Fins a l’arribada d’aquest sistema econòmic costava construir negocis perquè la gent no tenia els diners per fer-ho. El capitalisme possibilita la construcció d’aquests negocis amb diners que no existeixen realment però formen part d’un sistema basat en la confiança de la prosperitat futura: el que anomenem crèdits. Et deixen els diners però els has de tornar amb interessos.</p>
<p>Ja vam parlar de diners a una lliçó anterior i vam veure com els diners són un sistema d’intercanvi que es basa en la confiança de l’equitat. Antigament, però, abans de l’Era Moderna, aquesta confiança es basava en coses que realment existien en el present. El crèdit, però, és una extensió dels sistema d’intercanvi, una versió més sofisticada, imaginà ria; i es basa també en la confiança, però de coses que realment no existeixen en el present i es projecten en el futur.</p>
<p>Si el sistema de crèdit permet el creixement, per què no s’hi va pensar abans? Per què aquest sistema no es va començar a aplicar a l’antiguitat i no va ser fins a l’Era Moderna que es va començar a implantar? En realitat, hi ha documentació de crèdits des dels temps dels Sumeris, ara fa uns 5000 anys. La gent ja es prestava diners a l’època però no ho feien en grans quantitats perquè no es tenia la confiança en el futur que es té avui. Els antics no creien realment en el progrés, més aviat pensaven que “cualquier tiempo pasado fue mejor” i que el futur seria pitjor que el present.</p>
<p>Antigament, a mĂ©s, es pensava que la riquesa era una i estĂ tica: un pastĂs a repartir que era el que era i no creixia ni decreixia. Es pot repartir el pastĂs i tallar-lo en peces, però no es torna mĂ©s gros. Si el rei d’Anglaterra es tornava mĂ©s ric era perquè havia robat al rei de França part de la seva riquesa.</p>
<p>Per això, moltes cultures consideraven que fer molts diners i tornar-se ric no era bo. InclĂłs JesĂşs, segons el text del Nou Testament, diu que Ă©s mĂ©s fĂ cil enfilar un camell en una agulla que un ric entri al Regne de DĂ©u. I per això, hi ha molta gent que encara no entĂ©n el sistema capitalista, perquè pensen que la riquesa Ă©s estĂ tica, com el pastĂs. I si tinc mĂ©s riquesa, si tinc una porciĂł mĂ©s d’aquest pastĂs, Ă©s perquè algĂş altre s’ha quedat sense una de les porcions. Si un es torna mĂ©s ric Ă©s perquè un altre s’ha tornat mĂ©s pobre.</p>
<p>Per tant, abans de l’Era Moderna, no hi havia voluntat de prestar grans quantitats de diners per construir negocis futurs. El crèdit, doncs, Ă©s la diferència entre el tamany del pastĂs econòmic d’avui i el tamany del pastĂs econòmic de demĂ . Si el pastĂs Ă©s el mateix…per què donar crèdits? Antigament, doncs, es donaven pocs crèdits, a curt terme, de poca quantitat i gran interĂ©s. I per això era difĂcil muntar negocis. De retruc, al ser dificil, poc es creia en el progrĂ©s, en el futur i la prosperitat. I si no es creia en el futur, en el creixement, no hi podia haver creixement ni prosperitat.</p>
<p>Com, doncs, es va canviar d’actitud? Com es va començar a creure en el futur i a confiançar en el creixement i el progrés? Com es van començar a donar crèdits?</p>
<h2>Ciència i progrés</h2>
<p>Amb l’arribada de la RevoluciĂł cientĂfica es van començar a gestar aquesta idea de progrĂ©s i de confiança que el futur serĂ millor que el present. Veiem anteriorment com, a partir de la RevoluciĂł cientĂfica, es comença a admetre la pròpia ignorĂ ncia i es començar a invertir en investigar i millorar els coneixements sobre coses que realment no coneixem: terres per descobrir, recursos naturals, etc.</p>
<p>Aquesta primigènia idea de progrès cientĂfic i creença en un futur millor de seguida es va traduir en termes econòmics i els oportunistes van veure una manera de fer-se mĂ©s i mĂ©s rics, veient que el pastĂs econòmic no era un i estĂ tic sinĂł que es podia fer crĂ©ixer. I si el pastĂs creix, mĂ©s gent pot tenir mĂ©s bĂ©ns o millor qualitat de vida. Ara ja no es tornava un ric perquè havia robat a un altre.</p>
<p>Poc a poc, doncs, es va començar a creure en el futur i el progrés i es va començar a pensar que es creixia i es prosperava. De retruc, es van començar a donar crèdits i, avui dia, aquesta creença en un futur millor i la confiança en una idea de negoci són els factors que permetin donar un crèdit. Si a un li va bé el negoci, el negoci creix i un es torna més ric. Per créixer més i fer-se més ric, pot emplear més treballadors per a produir més, vendre més i obtenir més beneficis.</p>
<h2>Una nova economia: Adam Smith</h2>
<p>Aquest sistema, però, ha tingut conseqüències dramĂ tiques i ha desencadenat crĂtiques ètiques i polĂtiques. Al 1776, l’economista escocès Adam Smith, publicava el llibre “La riquesa de les nacions”, un dels llibres mĂ©s importants de la història de l’economia.</p>
<p>La premisa revolucionà ria del llibre d’Smith és que si algú obté beneficis de les seves activitats, suposem un forn de pa, invertirà els beneficis en la millora i ampliació del seu negoci per a generar més riquesa i viure millor. Per tant, emplearà , per exemple, ampliar la infraestructura del forn per a produir més pa i emplear més dependentes per a vendre’n més.</p>
<p>Se’n deriva, doncs, que l’egoisme Ă©s altruisme: si ets mĂ©s ric Ă©s millor per tothom, per a tu i per als demĂ©s. Smith canvia radicalment la percepciĂł del pastĂs estĂ tic. Ja no es tracta que tu ets ric perquè un altre ha deixat de ser-ho sinĂł un sistema on els meus beneficis sĂłn tambĂ© els teus. Si sĂłc pobre no puc comprar els teus productes perquè no tinc diners, però si sĂłc ric, puc comprar-te els productes i, fins i tot, ajudar-te a construir o ampliar el teu negoci. Per tant, Smith nega la contradicciĂł entre riquesa i moral. Segons Adam Smith, els rics sĂłn els benevolents que beneficien i possibiliten el progrĂ©s de la humanitat.</p>
<p>Neix un nou codi: els beneficis han de ser reinvertits en la producciĂł per fer-la crĂ©ixer, cosa que produeix mĂ©s beneficis. I aixĂ, en aquesta visiĂł del creixement del sistema capitalista, es produeix riquesa per a tots. Antigament, com es tenia aquesta idea de progrĂ©s ni de creixement, quan els rics obtenien diners els gastaven en tornejos, en castells, en caritat, però no invertien en producciĂł, Ă©s a dir, no es posaven diners per invertir i fer mĂ©s diners.</p>
<p>Si antigament els rics gastaven els seus diners, els rics moderns intenten invertir els seus diners en allò que els doni encara més diners: en borsa, adquirir immobles o invertir en una start-up.</p>
<p>El capitalisme Ă©s mĂ©s que un sistema econòmic i es converteix en una mena d’ideologia semblant a la religiosa. No se sol invertir en projectes que no presenten possibilitats clares de creixement econòmic. No es pot entendre la revoluciĂł cientĂfica sense entendre el creixement al capitalisme; tampoc, però, es pot entendre la naturalesa del sistema capitalista si no s’entĂ©n la revoluciĂł cientĂfica i la idea de progrĂ©s.</p>
<p>En els últims anys, bancs i governs han imprès més diners dels que hi havia realment perquè temien que el sistema no creixés i es col·lapsés. Els diners han servit per donar més crèdits. El que possibilita salvar l’economia és la creença en la tecnologia, que crearà nous llocs de treball i noves empreses. I crearà creixement.</p>
<p>Si això no passa, ens enfrontem al col·lapse. I per això el capitalisme té relació directa amb la ciència i el seu progrés i amb la importà ncia de creure en un futur millor.</p>
<h2>Capitalisme i imperis moderns</h2>
<p>Ja antigament es donaven crèdits amb uns interessos. Però els imperis creats per bancs i inversors, inverteixen en canons i soldats per conquerir noves rutes de comerç i, aixĂ, tenir mĂ©s diners per tornar a invertir. I aixĂ, creixen els imperis occidentals.</p>
<p>Al 1602 neix la VOC (United East India Company) a Holanda. És configurada per empreses privades que han realment construït l’Imperi. Aconseguint inversors, es construïen vaixells que s’enviaven pel continent asià tic en busca de matèries primeres o altres béns que després eren venuts a Europa.</p>
<p>Més tard, la VOC va invertir en accions militars per combatre els pirates i altres competidors que amenaçaven les rutes comercials. Però també inverteixen en intervencions militars per conquerir territoris i aixà obtenir la totalitat dels beneficis dels productes. Va conquerir gairebé tota Indonesia i va governar-hi durant gairebé 200 anys.</p>
<p>La VOC també tenia una companyia a l’Oest, que va conquerir el territori anomenat New Amsterdam, que un cop conquerit pels anglesos, va esdevenir New York.</p>
<p>A Anglaterra passava el mateix amb la British East India Company. Durant 100 anys va governar als territoris indis i no pas el govern anglès, que anava més a remolc de la companyia privada. Per això al 1840 es declara la guerra a Xina en el que s’anomena la Guerra de l’Opi: el govern xinès havia prohibit drogues que els comercials anglesos feien arribar a la Xina.</p>
<p>Els vaixells eren intervinguts i Anglaterra declara la guerra a la Xina en nom del lliure comerç i l’envaeix. Els xinesos eren inferiors en tècniques armamentĂstiques: els anglesos venien preparats militarment i vencen. La Xina capitula i indemnitza als comerciants de drogues per haver entorpit el seu lliure comerç i haver causat danys en els seus beneficis. TambĂ© van demanar i obtenir el control de port de Hong Kong, convertint-se en una base portuĂ ria segura per al comerç de drogues i altres. S’estima que a finals del segle XIX, el 10% de la poblaciĂł xinesa era addicta a l’opi…</p>
<p>Remarcar també que, al 1858, L’Índia passa a ser territori de la corona anglesa.</p>
<p>Avui dia encara hi ha aquests vincles entre el capitalisme i el crèdit, i entre la polĂtica i els governs. Un paĂs, per exemple, no Ă©s mĂ©s ric si tĂ© mĂ©s recursos naturals. Un paĂs Ă©s mĂ©s ric si tĂ© mĂ©s capacitat de donar crèdit per invertir i generar mĂ©s beneficis. Un paĂs amb molt petroli però inestable des del punt de vista polĂtic no podrĂ desenvolupar el negoci al voltant del petroli i seguirĂ essent un paĂs pobre perquè no pot prestar diners en crèdit. En canvi, un paĂs amb pocs recursos naturals però estable i segur, podrĂ donar crèdits i seguir invertint per aconseguir mĂ©s beneficis.</p>
<p>Els bancs i inversors volen intervenir en polĂtica però no volen que la polĂtica interfereixi en els assumptes del lliure mercat perquè diuen que els mercats es regulen sols i que si hi intervĂ© la polĂtica, es prenen males decisions per l’economia. L’estat vol taxar les transaccions, per exemple, però els industrials argumenten que, amb aquests diners de taxes, ells poden crear noves empreses i nous llocs de treball.</p>
<p>Tot plegat, ha causat grans calamitats perquè els tractats de lliure mercat no contemplen ni asseguren la confiança de la que depèn el sistema econòmic. El lliure mercat va comportar, per exemple, el comerç d’esclaus africans per a les plantacions americanes de tabac, sucre o cotĂł. Si es deixa fer al lliure mercat no es tĂ© en compte qĂĽestions polĂtiques com l’ètica i se succeeixen els abusos en benefici d’un creixement desigual que motiva conductes moralment inacceptables com l’esclavatge.</p>
<p>I mentre es creix exponencialment a nivell global de riquesa, per a molts individus només hi ha pobresa i condicions infrahumanes. Els capitalistes responen que hem de ser pacients i que, creixent més, els beneficis arribaran a tothom. D’altra banda, argumenten que altres sistemes com el comunisme, ja hem vist que no funcionen i que no hi ha, sembla ser, una manera més efectiva de controlar l’economia mundial.</p>
</div>
</div>
</main>
<footer>
Internets duals: gemini://gamifi.cat</br>
<a href="../../llicencies/">Diverses llicències</a> / <a href="../../kukis/">PolĂtica de Kukis</a></br>
♥ Fet amb paciència i tecnologies lliures ♥
</footer>
</body>
</html>