💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2013-11-02_descobriment_ignorancia › index.html captured on 2023-12-28 at 17:00:16.
⬅️ Previous capture (2023-03-20)
➡️ Next capture (2024-02-05)
-=-=-=-=-=-=-
<!doctype html>
<html lang="ca">
<head>
<meta charset="utf-8">
<meta name="keywords" content="blog, cultura lliure, internet, programari lliure, snap, gemini, fediverse, llengua catalana, catala" />
<title>Història humanitat: El descobriment de la ignorà ncia - Gamifica't!</title>
<link rel="stylesheet" href="../../static/style.css">
<link rel="shortcurt icon" type="image/svg" href="../../img/favicon.svg" />
</head>
<body>
<header class="header">
<a href="#main" class="skip">Salt al contingut</a>
<a href="../../" class="logo" ><img src="../../img/logo.svg" width="300" heigh="60" alt="Logo Gamifica't"></a>
<nav class="header-right">
<a href="../">Blog</a>
<a href="../../projectes/">Projectes</a>
<a href="../../glossari/">Glossari</a>
<a href="../../contacte/">Contacte</a>
<a href="../../blog.xml" class="logo" ><img src="../../img/rss.png" width="32" heigh="32" alt="RSS Gamifica't"></a>
</nav>
</header>
<main id="main">
<div class="page">
<div class="blog-post">
<h1>Història humanitat: El descobriment de la ignorà ncia</h1>
<p class="meta">2013-11-02</p>
<h2>IntroducciĂł</h2>
<p>Per a qui vulgui seguir el curs <em>A Brief History of Humankind</em> (Una breu història de la humanitat), aquĂ resumeixo <em>El descobriment de la ignorĂ ncia</em>, primera part del quart gran tema: la revoluciĂł cientĂfica.</p>
<p><a href="../2013-08-25_breu_historia_humanitat/index.html">Resum del curs</a></p>
<h2>La revoluciĂł cientĂfica</h2>
<p>Durant els Ăşltims 500 anys s’ha fet molts avenços cientĂfics que han canviat la percepciĂł del mĂłn i, de retruc, comportaments socials: ordinadors, vacunes, bombes, avions…Si agafĂ©ssim a una personeta del segle XV i la portĂ©ssim al 2013, probablement pensaria que ha arribat a algĂşn lloc però no a la Terra perquè no reconeixeria el mĂłn com a propi pels grans avenços tecnològics. Probablement, pensaria que Ă©s cosa de bruixeria…</p>
<p>Per entendre la revoluciĂł cientĂfica no n’hi ha prou en saber de ciència: tambĂ© hem de parar atenciĂł a la polĂtica i l’economia.</p>
<p>Una cosa que no és nova en el camp de la ciència és que el fet que els humans hagin volgut saber com funciona l’univers. La ciència moderna, que arrenca fa uns 500 anys, difereix de l’antiga en tres aspectes:</p>
<ul>
<li>Assumeix el principi d’ignorà ncia, és a dir, que no ho sabem tot. I el que és més important és que la ciència moderna accepta que les coses que creiem que sabem també podem provar que són errònies, si adquirim més coneixement. La ciència, doncs, no és sagrada.</li>
</ul>
<p>No es tracta d’una revoluciĂł cientĂfica sinĂł del descobriment de la ignorĂ ncia. L’antiga ciència admitia dos tipus d’ignorĂ ncia:</p>
<p>a) Una persona comĂş que no sap una cosa, li pregunta a una altra persona que sigui mĂ©s sĂ via. En aquest sentit, un pagès del segle XV, si volia saber els orĂgens de l’espècie humana, el cristianisme li deia que DĂ©u l’havia creat a la seva imatge i semblança. NomĂ©s havia de preguntar a un sacerdot.</p>
<p>b) En general, els humans no tenim que preocupar-nos per coses que “no són importants”. Si un pagès hagués volgut com posen els ous les aranyes, diguem que es considera que és una cosa irrellevant per a la prosperitat de la humanitat. Si fos rellevant, sortiria als llibres sagrats.</p>
<p>*Centralitat, observació i matemà tiques. A través de les dades, s’obté informació i es gesten teories. La ciència moderna intenta aconseguir nous coneixements.</p>
<ul>
<li>Tecnologia i poder. La ciència moderna no es contenta amb teories i saber el funcionament de les coses sinó que desenvolupa tecnologia a través d’aquestes teories. L’objectiu no és la veritat sinó el poder.</li>
</ul>
<h2>ObservaciĂł i matemĂ tiques</h2>
<p>Admitint la ignorĂ ncia es comença a cercar nou coneixement: s’observa els fenòmens empĂricament i recol·lectant-les en dades matemĂ tiques. Les noves observacions usen les matemĂ tiques i no les històries per explicar els aconteixements: ni la BĂblia ni l’AlcorĂ donen explicacions matemĂ tiques.</p>
<p>El coneixement, doncs, era d’una altra naturalesa: s’admet i no es qĂĽestiona. Per contra, la ciència moderna, usa dades per explicar i predir els mecanismes de la natura, sigui en el camp de la fĂsica o de la psicologia. Antigament, a l’Europa medieval no s’estudiaven les matemĂ tiques, que es consideraven esotèriques. S’estudiava lògica, gramĂ tica i retòrica. Amb el temps, però, veient que era una ciència mĂ©s exacta, es van començar a desenvolupar a partir del canvi d’actitud de la ciència moderna.</p>
<p>La ciència ens dóna immensos nous poders com crear bombes nuclears o nova tecnologia. L’objectiu real de la ciència moderna és el poder i no el coneixement. La tecnologia és impossible sense ciència tot i es confonen les dues des de fa 200 anys.</p>
<p>Si antigament els més poderosos han creat i mantingut espais de coneixement com universitats o monestirs ha estat per preservar l’antiga tradició de coneixement i seguir al poder; i no per desenvolupar la tecnologia, ja que, a l’època, s’establia poca connexió entre ciència i tecnologia. Els exèrcits, per exemple, fins a l’arribada de l’era moderna, es basaven en l’estratègia i no en la tecnologia.</p>
<p>Per exemple, tecnològicament, no podem dir que els romans tinguéssin una tecnologia superior als seus rivals. Fins a l’era moderna, doncs, les victòries eren fruit de l’organització i la disciplina; i no de la superioriat tecnològica. La ciència no era vista com una cosa que pot donar nous poders i, a més, pensaven que tots els grans descobriments ja havien tingut lloc…Tot allò que era important pel món, creien que ja havia estat descobert. En general, la gent no pensava en la moderna idea de progrés.</p>
<p>La ciència moderna, doncs, afirma que hi ha moltes coses que encara no sabem i que el nou coneixement pot portar a tenir mĂ©s poder i revolucionar el mĂłn a tos nivells: ciència, polĂtica, cultura, economia.</p>
<h2>Noves possibilitats</h2>
<p>Els avenços cientĂfics ens demostren que podem adquirir nous coneixements per canviar la història de la humanitat. Si els dĂ©us no han pogut abolir la pobresa, potser amb els avenços cientĂfics i nova tecnologia, sigui possible. Allò que no han pogut solucionar els dĂ©us, potser ho podem solucionar els humans mitjançant l’adquisiciĂł de nou coneixement.</p>
<p>La pobresa social és relativa: uns tenen molt i altres poc o res, però això també pot canviar perquè és qüestió d’oportunitats que els rics tenen i els pobres no.</p>
<p>La pobresa biològica depen de nombre de calories que les persones necessiten per viure i molts moren. És la mort inevitable?</p>
<p>Al text del Gilgamesh veiem com el prĂncep valent passa la vida buscant una soluciĂł a la mort. L’ensenyança del Gilgamesh Ă©s que la mort Ă©s inevitable i ens ha d’arribar a tots.</p>
<p>Avui, però, la ciència moderna no ho té tant clar i és vista com un problema tècnic per resoldre. Perquè morim? No per què ho diguin els déus sinó per problemes “tècnics”: bactèries, virus, atacs de cor…</p>
<p>Avui ja no s’investiga el per què de la mort sinó com funciona el cos i com podem solventar problemes amb cures per a totes les enfermetats per desafiar la mort.</p>
<p>El Cristianisme i l’Islam sĂ que tenen una polĂtica respecte què passa quan morim, però no el socialisme o el capitalisme. L’únic sistema que tĂ© en compte aquest pensar desprĂ©s de la mort Ă©s el nacionalisme, que promet que, si mors per la naciĂł, seguirĂ s viu a la memòria dels demĂ©s però no tĂ© unes instruccions clares com el Cristianisme i l’Islam.</p>
<h2>Ciència, polĂtica i economia</h2>
<p>Per avançar en ciència s’ha de tenir recursos econòmics i suport polĂtic.</p>
<p>La ciència explica allò que existeix al món, com funciona i com pot ser en el futur però no té pretensions ètiques: què és bo, què és més important, què és ètic ni com hauria una cosa hauria de ser. Si una investigació pot tenir fruits econòmics, s’hi inverteix sinó no.</p>
<p>No es tracta de millorar les condicions humanes o animals pròpiament sinó en què millora l’economia. La ciència no estableix prioritat pels projectes més importants per a la humanitat sinó el que és més econòmicament viable.</p>
</div>
</div>
</main>
<footer>
Internets duals: gemini://gamifi.cat</br>
<a href="../../llicencies/">Diverses llicències</a> / <a href="../../kukis/">PolĂtica de Kukis</a></br>
♥ Fet amb paciència i tecnologies lliures ♥
</footer>
</body>
</html>