💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2013-11-10_videojocs_aprenentatge_4 captured on 2023-12-28 at 16:23:20. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2023-03-20)
-=-=-=-=-=-=-
Per a qui vulgui seguir el MOOC de Coursera “Video Games & Learning” (Videojocs i aprenentatge), aquí en resumeixo aquesta segona setmana del curs. En total, dura 6 setmanes, és en anglès i es recomana dedicar-hi de 4 a 6 hores setmanals.
Al segon clip de la setmana, Green ens introdueix el concepte del “curs de l’especificitat cognitiva“. La reserca que duu a terme el doctor Green focalitza en com la gent arriba a realitzar millor tasques a través del videojoc.
I intenten trobar la manera de millorar les capacitats cognitives, visuals o d’atenció a través dels videojocs. Comenta Green que després de molts anys de recerca, hem descobert que som uns grans aprenents en tasques visuals. Un dels experiments que menciona és el de “Vernier Acuity Task“. També remarca que ens tornem bons en alguna cosa a base d’entrenament. Fins i tot han fet experiments sobre la memòria amb grans experts en escacs.
Seguint amb el “curs de l’especificitat cognitiva”, al tercer clip, Shawn Green ens parla de la visió i els jocs d’acció.
Podem considerar els jocs d’acció com a jocs ràpid, on passen moltes coses i on hem de centrar l’atenció i processar gran quantitat d’informació per a dur a terme la missió pertinent.
I després dels estudis realitzats, queda demostrat que els videojocs d’acció milloren la visió humana.
A la quarta intervenció de Green, el protagonista es el “multitasking“. Diu que hi ha un cost del “switching” entre les tasques i que la gent que acostuma a jugar a videojocs redueix a la meitat aquest cost. I sembla ser que per saber si un cirurgià és bo o no, hem de saber quantes hores juga a videojocs.
A la cinquena intervenció, Green ens parla de la velocitat de processament de la informació visual, de com de ràpid es mou la informació a través de sistemes visuals. I sembla que els videojocs d’acció milloren la velocitat bàsica de processament, cosa que podria evitar accidents, per exemple, ja que ha un menor temps de reacció.
I una dada curiosa és que un nen de 7 a 10 anys que juga a videojocs té la mateixa visió d’un adult que no juga. Els videojocs sembla que també milloren els problemes de la dislexia, relacionada amb la informació visual. Amb els videojocs, els nens dislèxics milloren la velocitat de lectura i, a més, jugant, poden millorar la informació disponible perquè pugui ser llegida millor.
Però, què hi ha subjacent als mecanismes de les nostres neurones que promou aquestes millores? Un estudi recent de Jyoti Mishra i Steve Hillyard de la Univesitat de San Diego, ens parla sobre l’activitat neuronal, l’atenció i la distracció.
A la seva última intervenció, Shawn Green ens resumeix una mica de tot el que ha estat parlant: de com els videojocs milloren la visió, l’atenció i fan flexible la cognició. De com són importants els videojocs en l’entrenament de professionals: cirurgians, pilots…
Adam Gazzaley intervé en aquest clip per explicar-nos que, després de 10 anys d’investigació, ratifiquen que els jocs milloren les capacitats cognitives del cervell: en atenció, percepció i memòria. Diu que el cervell és sensible a les distraccions, que actuen com a interferències.
Els tres últims clips els protagonitza James Paul Gee, com és habitual. I tanca el tema de les capacitats cognitives amb tres dels seus principis. El primer que proposa és el de la “manipulació“. Quan Gee parla de manipulació es refereix a la capacitat que té el jugador d’implicar cos i ment quan juga a un joc.
Diu que l’únic que passa és que no disposem de bones eines que impliquin cos i ment. Al següent clip, Gee ens parla de “Well-Ordered Problems“, és a dir, a la bona resolució de problemes.
El problema que troba Gee a l’ensenyança tradicional és que no s’ensenya als nens a resoldre problemes correctament. I que els videojocs són una eina poderosa per a resoldre problemes utilitzant eines. Els nivells que estructuren els jocs, es van solventant naturalment en un aprenentatge progressiu i al ritme del jugador.
Per últim, Gee, ens parla de frustració. És el que també s’anomeno l’eròtica del fracàs: quan un objectiu és tan potent, tan motivacional que, tot i fracasar, seguim intentant-ho.