💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2013-09-01_familia_humana captured on 2023-12-28 at 16:26:35. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2023-03-20)
-=-=-=-=-=-=-
Per a qui vulgui seguir el curs *A Brief History of Humankind* (Una breu història de la humanitat), aquĂ resumeixo *La famĂlia humana*, primera part del primer gran tema: *La revoluciĂł cognitiva*.
Fa 13 milions, amb l’explosiĂł del que anomenem Big Bang, pren forma el que coneixem univers, configurat per matèria, energia, temps i espai. Aquests elements sĂłn estudiats per la fĂsica. De les lleis de la fĂsica passem a estructures d’à toms i molècules i les seves interaccions, que sĂłn explicades per la quĂmica.
Per certes combinacions de partĂcules quĂmiques, fa 4 milions d’anys, apareixen els primers organismes, la ciència dels quals estudia la biologia. Quan els organismes es tornen mĂ©s complexos, mĂ©s complexes sĂłn les seves interaccions. Les estructures dels organismes complexos Ă©s concreten en la seva cultura. Finalment, l’evoluciĂł i les interaccions entre les cultures sĂłn el que construeixen la història de la humanitat.
Uns 70.000 anys enrere vam adquirir facultats cognitives (pensar, recordar, comunicar, aprendre) que ens van aportar poder i la rellevà ncia de l’espècie.
Uns 12.000 anys enrere vam començar a domesticar els animals i a construir poblats i ciutats, organitzant-nos en societats més complexes.
Fa nomĂ©s 500 anys vam començar a adquirir mĂ©s poder i aquest esta provocant canvis en les polĂtiques dels segles XX i XXI.
Des de fa 2 milions d’anys fins en fa nomĂ©s 10.000 anys, vĂ ries espècies van conviure simultĂ niament. Fins fa uns 100.000 anys hi havia almenys 6 espècies diferents d’homĂnids. Ara, nomĂ©s quedem nosaltres: els Homo Sapiens. Com Ă©s que van desaparèixer els altres?
Algunes de les espècies d’homĂnids que van cohabitar amb els Homo Sapiens sĂłn:
I molts altres més.
Tenir un cervell molt gran pot no ser una avantatge: pesa mĂ©s, gasta mĂ©s energia i fa que siguem mĂ©s dèbils fĂsicament, ja que fa tenir els mĂşsculs del cos menys desenvolupats, cosa que ens fa mĂ©s febles davant d’un altre animal del mateix pes que nosaltres. Un cervell humĂ consumeix un 25% de l’energia corporal en estat de repòs.
D’altra banda, ens vam començar a posar drets fa només 2.5 milions d’anys. I aixà va ser com vam començar a fer servir les mans per comunicar, usar instruments i desenvolupar la psicomotricitat fina.
Posar-se dret és un gran canvi anatòmic al que encara no estem acostumats i d’aquà el mal d’esquena: estem encara en adaptació al bipedisme. Les dones paguen extra: cada cop neixen nens amb cervells més grans però les dones cada cop tenen els malucs més estrets a causa del bipedisme. El resultat és que hi havia més mortalitat infantil. Sobreviuen els que neixen abans perquè el cervell subdesenvolupat és més plà stic.
Quan naixem som més influenciables que els altres animals perquè naixem amb el cervell a mig desenvolupar. Per això la resta dels animals ja neixen i caminen, per exemple. Ells neixen amb el cervell més desenvolupat que els dels humans. La societat estava organitzada en tribus (primeres organitzacions que asseguren supervivència).
Fa 100.000 anys vam passar del mig a dalt de tot de la cadena alimentĂ ria. Com apunta el professor del curs, Yuval Noah Harari, ens podrĂem considerar “ovelles armades però no preparades per a tot el que som capaços de fer”.
Com vam saltar al TOP PREDATOR? Una de les eines que va ajudar a fer aquest salt és sens dubte l’ús del foc, que es va començar a utilitzar fa 500.000 anys. A més de servir d’arma i produir escalfor i llum, el foc permet cuinar els aliments, fent estalviar al cos una gran quantitat d’energia. Els aliments cuits són més fà cils de digerir. Aquest estalvi energètic possibilitat també el creixement del cervell. Mastegar també és més fà cil quan es tracta d’aliments cuinats i, a més, cuinar els aliments, mata microbis.
El poder dels animals estĂ en les seves habilitats fĂsiques: del seu cos en comuniĂł amb la natura. El poder dels humans, però, estĂ al seu cervell.
A. La primera dedueix que som una mescla entre Homo Sapiens i altres espècies. Els africans serien els Homo Sapiens purs. De ser certa, implicaria certs malestars polĂtics.
B. La teoria del reemplaçament genètic apunta a que som una espècie sense hibridaciĂł perquè les espècies homĂnides no eren genèticament compatibles. Els altres es van extingir i nomĂ©s quedem nosaltres. És la teoria mĂ©s acceptada per còmoda.
La cosa Ă©s que cada vegada hi ha mĂ©s informaciĂł genètica respecte a les espècies homĂnides que van desaparèixer. I per incòmode que sembli, hi ha humans actuals que tenen gens Neandertal. Hi ha un 4% de genètica neanderthal a les poblacions d’Europa i l’Orient MitjĂ . Al 2010 es va descobrir una nova espècie homĂnida, anomenat HOMO DENISOVA. Aquest homĂnid compartia el 6% de gens amb els aborĂgens australians i de Melanèsia.
Una hipòtesi apunta a una millor adaptaciĂł dels cromanyons per tenir millors tècniques. Una altra, apunta al genocidi per intolerĂ ncia, una de les caracterĂstiques mĂ©s genèticament humanes. La “Marca Sapiens”.