💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant150.gmi captured on 2023-11-04 at 11:48:53. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Aquesta Stephania no era filla de aquest duch. Son pare fon gloriĂłs prĂncep e valentĂssim cavaller molt rich; era cosĂn germĂ de l’emperador e no tenia sinĂł aquesta filla. Com se morĂ deixĂ -li lo ducat, que com fos de XIII anys manĂ en son testament que li fos donat. La mare de aquesta restĂ dona poderosa, tudora e curadora ab lo emperador ensemps. Aquesta, per haver fills, pres lo comte d’AlbĂ per marit, e aquell intitulà ’s duch de Macedònia. Aquesta donzella havia en aquell cars complits XIIII anys.
Venint la nit que tots estaven en orde per partir, Diafebus, més content que dir no·s poria, a la hora que la princessa li havia asignada, tramés per la moneda. E com la tingué en sa posada, en lo spay que la gent s’armava ell tornà al palau per pendre licència de l’emperador e de totes les dames, en special d’Estephania, a la qual preguà que, com seria absent, fos en recort de ell.
–Ay, Diafebus e senyor de mi —dix Stephania—. Lo bé de aquest món tot stà en fe. ¿E no veu vós en lo sanct Evangeli que diu: «Beneyts seran aquell qui no·m veuran e creuran»? Vós me veu e no creheu. Ajau açò de mi: més part hi teniu que totes les persones del món. E besant-lo moltes veguades a la partida, davant la princessa e Plaerdemavida. A la partida foren scampades moltes là gremes ensemps misclades, car aquest és lo costum de aquells qui bé·s volen. E donà dels genolls en la dura terra, besant les mans a la princessa de part de aquell virtuós Tirant e de la sua. Com ell fon al cap de la scala, Stephania cuytà devers ell e dix-li:
–Perquè us recort de mi.
Levà ’s una grossa cadena de or que portava al coll e donà -la-y.
–Senyora —dix Diafebus—, tal penyora tinch vostra. Si mil hores havia en lo dia, cascuna hora per si seria en recort de la merçé vostra.
E tornà -la a besar altra veguada e féu son camà envers la posada. E féu prestament carregar les adzembles e tots pujaren a cavall a les dues hores de la nit, e partà ell hi lo conestable. Havien supplicat a l’emperador les naus e les galeres portassen vitualles al camp. Arribats que foren ab Tirant, no fon poch lo plaer que pres en llur venguda. Lo conestable ensemps ab Diafebus donaren los diners dels presoners al capità . E aquell féu venir los comtes qui altra veguada havien repartit los diners e altres coses com armes e roçins. Com tot açò fon fet, Diafebus recità a Tirant tot lo que s’era seguit, e los diners que li portava.
Tirant de res no agué major consolació com de l’albarà que véu scrit de mà d’Estephania, e lo seu nom com era scrit ab la sua sanch. Dix Diafebus:
–¿No sabeu com ho ha fet? Ligà ’s lo dit ab un fil fort e lo dit inflà ’s, e ab una agulla punxà ’s lo dit e prestament n’ixqué sanch.
–Ara —dix Tirant— haurem guanyada una sentència envers ma senyora, puix aquella galant Stephania serà de part nostra.
Dix Diafebus:
–¿Voleu que pesem quant or nos ha donat?
Fon pesat e trobaren-hi dos quintals tots en ducats.
–Més m’à donat —dix Diafebus— que sa altesa no·m dix, com la mija cà rregua no és sinó quintar e mig. Axà és dels grans senyors, dels qui tenen lo cor valerós, que donen més que no prometen. Deixem-los star e vejam què s’i fa en lo camp.
AprĂ©s que lo gran conestable e Diafebus foren partits, los turchs staven molt desesperats com dues voltes eren stats desbaratats, maldient del mĂłn e de la fortuna, qui en tanta dolor los havia posats, com trobassen per compte los fallien, entre morts e presos, mĂ©s de cent mĂlia hòmens. E stant ab aquesta ira tingueren consell en quina forma porien dar mort a Tirant; perquè fon deliberat que lo rey de Egipte, per ço com era molt entĂ©s e en les armes mĂ©s destre que negĂş de tots los altres, e dels moros millor, de II celles molt bon cavalcador, armava’s a la nostrada segons en YtĂ lia se acostuma fer, ab sos penatxos e los cavalls encubertats, agueren de acort que ell vinguĂ©s al camp dels crestians. E tramĂ©s un trompeta a Tirant. Com fon a la vora del riu, fĂ©u son senyal posant una tovallola en una canya que portava, e los del camp prestament li respongueren per aquell mateix senyal. E passaren-lo, per manament de Tirant, ab la petita barca que tenien deçà . Com fon davant lo capitĂ , demanĂ salconduyt per al rey de Egipte e X ab ell. E lo capitĂ fon content de atorgar-lo.
L’endemà vench lo rey, e Tirant ab tots los grans senyors lo anaren a recebir a la vora del riu, e li feren molta honor segons de rey se pertany; lo qual venia armat, e tal se trobà lo capità e tots los seus. Lo rey portava molt rica sobrevesta, tota de or e de perles, e lo capità portava la camisa, sobre les armes, que sa senyora li havia dat. Lo capità féu pendre dos moros dels qui eren venguts ab lo rey, e féu-los portar a la sua tenda perquè matassen cent parells de capons e gallines que tenia. E féu-li aparellar molt bé a dinar aroç e cuscusó e molts altres potatges que havien aparellat. Feren-lo molt bon servir a la real. E aturà allà tot lo dia e la nit fins a l’endemà . E mirà tot lo camp e lo comport de aquell. Com véu tanta gent a cavall, demanà aquella gent per què staven tant a cavall. Respòs lo capità :
–Senyor, aquells stan allà per festejar-vos.
–Si nosaltres ho aguéssem fet axà —dix lo rey-com tu fas, no agueres romput lo nostre camp. E per ço desig la tua mort, car en gran dolor e congoixa nos has posats per la gent que·ns has presa e los qui són anats riu avall, que llurs corsos no han rebut sepultura. E per ço tinch a tu en gran hoy de tot mon cor, justament, sens admiració alguna. Car no és justa cosa ni rahonable que yo degua amar aquell qui·m persegueix de hoy capital en brogit de semblant guerra, car de guerra null temps no procehex amor. Per què·t notifich que per les mies mans tens a morir de mort amargosa, per ço com la tua pròpia natura és de crueldat, que dónes mort a qui no la mereix. E poden dir tots aquells a qui lo dan toca que aquest est lo més desaventurat cavaller, en lo més alt superlatiu grau de crueldat, confús e abatut molt més que dir no·s poria.
Respòs Tirant en stil de semblants paraules:
–Lo meneg de vostra lengua me par ésser molt fort, e axà u deu passar per los mals com per los bons, hoc encara per l’estat dels cominals. E per ço yo spletaré la mia taillant spasa ponint aquells qui han seguit vostra mala secta. E no vull ab vós contendre de paraules deshonestes, majorment stant dins la mia tenda.
Lo rey volgué satisfer, e Tirant ixqué fora de la tenda, e lo rey se’n tornà al seu camp. L’endemà ajustà consell de tots los grans senyors, reys, duchs, comtes e tots los crestians, e posaren-se enmig de una gran praderia. Com tots foren ajustats, lo rey de Egipte féu principi a paraules de semblant stil.