💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2016-02-26_societat_lliure_5 captured on 2023-09-28 at 16:23:36. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2023-03-20)
-=-=-=-=-=-=-
En aquesta segona part del curs sobre la contrucció d’una societat digital lliure, se seguirà parlant de les amenaces a la societat digital. L’Stallman ens parlarà del software i dels serveis que l’usuari no controla. Diguem que si un cuiner no et vol donar la seva recepta, desconfia… Ves a saber què hi ha posat :)
La veritat és que, en paraules d’Stallman, és molt fà cil d’entendre. Tot depèn de qui controla a qui. Diu el bon home que si el software contra l’usuari és software propietari. Però que si és l’usuari qui controla el software llavors el software és lliure i, de retruc, l’usuari també. La cosa és que si el software és propietari pertany a algú en concret i aquest algú té poder sobre els usuaris, cosa que és injust. El programari, doncs, esdevé una eina de poder sobre l’usuari.
Una manera de evitar els abusos, doncs, és fent servir software lliure. Com és un programari que pot ser estudiat, és beneficiós per tothom: tan per aquells que saben com funcionen els programes i poden estudiar-los i millorar-los com per aquells que no en saben i encara són més vulnerables. Almenys, si es pot veure què hi ha dins un programa, algú que en sap s’ho pot mirar per nosaltres i avisar-nos si alguna cosa no va bé o és maliciosa…A totes les personetes que ens cuiden: grà cies.
Certament, si el software està sota el nostre control fa el que nosaltres volem. Si nosaltres estem sota control del software algú altre té el control i, per tant, poder…I és molt probable que se senti temptat a fer-lo servir (encara que nosaltres no en tinguem coneixement…) Reament, som cromanyons 2.0, i això ho dic jo, no l’Stallman, però segur que està d’acord amb mi…
Arriba el moment d’assenyalar amb el dit. Com a exemples de programes maliciosos, Stallman ens parla del Windows de Microsoft, Apple i Amazon. I també dels telèfons portà tils, que es veu que se salva ni l’apuntador…
Resulta que Windows fa servir un sistema de backdoors, “portes del darrere” que permeten al desenvolupador del sistema accedir als nostres ordinadors i executar tota mena d’ordres sense coneixement (i per tant, sense permĂs) de l’usuari. Una anècdota “graciosa” Ă©s la protagonitzada per Amazon, que al 2009 va esborrar dels seus serveis diversos llibres d’Orwell, entre ells, irònicament, “1984”.
Al vĂdeo, quan l’Stallman diu que un dels llibres va ser “1984”, el pĂşblic es pixa de riure. I jo amb ells…Ironies de la vida, tot i que el calendari marca 2016, ens trobem en ple “1984”. Si en Orwell aixequĂ©s el cap, a mĂ©s de fotre’s de cap contra la tapa, diria: “Veieu? Ja us vaig dir jo que haurĂeu d’haver-li fotut un bombasso a la Sagrada FamĂlia“. I no Ă©s conya, que ell ho haguĂ©s fet si haguĂ©s pogut: li semblava monstruosa :) Com a l’Stallman el software esclau.
Respecte als mòbils, tenen un GPS que envia les dades de geolocalització en temps real i una backdoor universal que permet l’accés remot al terminal. I no fa falta que parlem pel micròfon per ser escoltats. Segons Facebook i els seus experiments d’espionatge social “és per a recomarnaaaar-te millooooor” :) Els telèfons són terminals que emeten dades constantment…Un sistema de control collonut, trobo, perquè tothom en vol tenir un i l’esclavatge és voluntari…Un gol per tota l’escaire :)
Si tenim una còpia d’un software propietari el podrem fer servir i prou, però no el podrem compartir ni modificar, ni tan sols veure com està fet…Aixà que, al manegar un software privatiu, no tenim sobre ell cap tipus de control, ans el contrari, ens pot estar controlant a nosaltres…
Ara, però, hi ha una altra manera de perdre control sobre les computadores: confiant en els servidors d’algú altre…Això es coneix com SaaSS, que ve de Service As A Software Substitute, “un servei com a substitut del software”. Fent ús de software privatiu, hi ha portes universals per on es pot recollir tota mena d’informació sobre l’usuari o fins i tot instal·lar coses…Però no sé què és pitjor, perquè fent servir SaaSS sembla que som els usuaris els que enviem la informació al servidor voluntà riament… A més, segons Stallman, aquests serveis SaaSS són malware en si mateixos.
No tots els servidors són SaaSS però una manera de salvar-se d’ells és sent el teu propi servidor. Si per exemple vols traduir un text i ho fas al teu servidor, només ho veus tu. Però en un servei SaaSS ho podria veure ves a saber qui i, si vius a ves a saber on i vols traduir ves a saber què, pots acabar a la presó o, pitjor, mort…Hi ha activistes que se suiciden molt sospitosament…