💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-07-10_art_estimar_2 captured on 2023-09-28 at 16:45:40. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2023-03-20)
-=-=-=-=-=-=-
L’art d’estimar. Erich Fromm. La Butxaca. Traducció Imma Estany.
(pg.19)
Qualsevol teoria de l’amor ha de començar amb una teoria sobre l’home, sobre l’existència humana. L’home té el do de la raó; és vida conscient de si mateixa; té consciència d’ell mateix, del proïsme, del seu passat i de les possibilitats del seu futur. (La consciència de la seva petiteta i fugacitat enfront el món i l’univers, el fa sentir sol i isolat.
Per superar la isolació i ajudar-se, els humans interactuen). L’experiència de la separació provoca ansietat, culpa i vergonya. (Això va ser reflectit en el passatge de l’expulsió del Paradís). Tot i reconèixer la seva separació, continuen sent estranys, perquè encara no han après a estimar-se l’un a l’altre. La consciència de la separació humana, sense una unió per l’amor, és motiu de vergonya. Al mateix temps, és motiu de culpa i ansietat.
Així doncs, la necessitat més profunda de l’home és la de superar el seu aïllament, de sortir de la presó de la seva solitud. L’home de totes les cultures i edats està confrontat amb la solució d’una única i mateixa pregunta : la de com superar la separació, coma conseguir la unió, com transcendir la pròpia vida individual i trobar unicitat. (…) La història de la religió i de la filosofia és la història d’aquestes despostes, de la seva diversitat, així com de la seva limitació en nombre.
En certa mesura, la resposta depèn del grau d’individuació que un individu hagi assolit. (Un bebé veu una teta i s’emociona, un adult, també. L’ésser humà està vinculat a la naturalesa i se sent un amb la natura. S’expressa amb màscares d’animals o tòtems o deus animals). Com més s’allunya del món natural, més intensa es fa la necessitat de trobar noves maneres d’escapar de la separació.
Una manera d’assolir la comunió amb la natura és en els estats orgiàstics amb o sense drogues. Estretament lligat a això trobem l’orgasme sexual i les orgies. Sempre que aquests estats orgiàstics siguin una qüestió de pràctica comuna en una tribu, no generen ansietat ni culpa. L’alcoholisme i la drogoaddicció són les formes que l’individu tria en una cultura no orgiàstica. L’acte sexual sense amor mai no elimina el buit que hi ha entre dos éssers humans, si no és momentàniament.
Tant en les societats primitives com en les contemporànies occidentals la unió amb el grup és la forma prevalent de superar la separació. (…) Únicament es pot comprendre la por de ser diferent, de trobar-se a uns passos de distància del ramat, si es comprèn la profunditat de la necessitat de no estar separat. La gent vol adaptar-se molt més del que són obligats a adaptar-se, si més no en les democracies occidentals. (Es tendeix a la homogeneització o globalització).
Aquesta tendència creixent a l’eliminació de diferències està estretament lligada al concepte i a l’experiència de la igualtat tal com s’està desenvolupant en les societats industrials més avançades. Segons Kant, cap home no ha de ser el mitjà per a les finalitats d’un altre home. Que tots els homes som iguals atès que són fins i només fins i mai mitjans per als altres. (p.27)
En la societat capitalista contemporània, el significat de la igualtat s’ha transformat. Per igualtat s’entén la igualtat dels autòmats, homes que han perdut la seva individualitat. Avui, igualtat significa “uniformitat”, i no “identitat”. (…) La proposició de la filosofia de la Il·lustració, l’âme n’a pas de sexe, s’ha convertit en una pràctica general. La polaritat dels sexes està desapareixent, i amb ella, l’amor eròtic, que es basa en aquesta polaritat. Homes i dones es converteixen en el mateix, no en iguals com a pols oposats.
La societat contemporània preconitza aquest ideal d’igualtat no individualitzada perquè necessita àtoms humans, tots iguals, per fer-los funcionar en una agregació en massa, suaument, sense friccions; tots obeïnt les mateixes ordres i, tanmateix, convençuts que segueixen els seus propis desitjos. De la mateixa manera que la producció en massa moderna requereix l’estandarització dels articles de consum, el procés social requereix l’estandarització de l’home, i aquesta estandarització s’anomena igualtat.