💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-01-15_malestar_civilitzacio_4 captured on 2023-09-28 at 16:55:21. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2023-03-20)
-=-=-=-=-=-=-
FREUD, Sigmund: El malestar en la civilització. Ed. Accent. Barcelona, 2008. Traducció i pròleg de J.M. Terricabres.
La bellesa inútil, la sexualitat, l’agressivitat, l’evidència, les temptacions, la culpa.
La preocupaciĂł dels humans es gira tambĂ© cap a coses que no sĂłn gens ni mica Ăştils com la bellesa; exigim que l’home civilitzat admiri la bellesa (…) La brutĂcia de qualsevol tipus sembla incompatible amb la civilitzaciĂł i estenem al cos humĂ l’exigència de netedat (…) Bellesa, netedat i ordre ocupen un lloc especial en les exigències de la civilitzaciĂł. P.61-63
Tot i que periodicitat orgĂ nica del procĂ©s sexual s’ha mantingut, la seva influència sobre l’exitaciĂł sexual psĂquica mĂ©s aviat s’ha capgirat. Aquesta modificaciĂł estĂ sobretot conectada amb la reculada dels estĂmuls olfactius, a travĂ©s dels quals el procĂ©s de menstruaciĂł actuava sobre la psique masculina. El seu paper va ser assumit per excitacions visuals que, contrĂ riament als intermitens estĂmuls olfactius, podien mantenir un efecte permanent. P.69
La tria de l’objecte per part de l’individu sexualment madur Ă©s restringida al sexe oposat. L’exigència d’una vida sexual igual per a tots passa per sobre de les desigualtats en la constituciĂł sexual humana, separa una bona quantitat d’humans del gaudi sexual i esdevĂ© aixĂ la font d’una injustĂcia greu (…) La vida sexual de l’home civilitzat esĂ greument danyada (…) Entre les poesies de J. Galsworthy vaig apreciar molt aviat una petita història titulada “La pomera”. Mostra, de forma molt penetrant, que en la vida de l’actual home civilitzat ja no hi ha cap espai per a l’amor senzill, natural, de dos Ă©ssers humans (…) La doctrina de la bisexualitat encara es troba en una gran obscuritat.
P.76-77
L’home no és un ésser amable, necessitat d’amor que es defensa quan és atacat sinó que, entre les seves aptituds pulsionals, també s’hi pot comptar una bona dosi d’agressivitat (…) A conseqüència d’aquesta primera hostilitat dels humans entre ells, la societat civilitzada està constantment amenazada de desintregació. P.83-84
Una vegada em vaig ocupar del fenomen següent. Precisament comunitats veïnes com espanyols i portuguesos, esdevenen hostils i es burlen les unes de les altres. En vaig dir narcissisme de les petites diferències. Aquà s’hi reconeix una còmoda i relativament innòcua satisfacció de l’agressivitat, a través de la qual es facilita que els membres de la comunitat es mantinguin junts. P.87
Perquè, a les criaturetes, no els agrada sentir-ho, quan s’esmenta la tendència innata dels humans al mal, a l’agressió, destrucció i a la crueltat. P.95
La satisfacció de la pulsió de mort està conectada amb un gaudi narcisista extraordinà riament elevat, ja que mostra la jo l’acompliment dels seus antics desigs d’omnipotència. Moderada i amansida, la pulsió de destrucció ha de proporcionar al jo la satisfacció de les sevse necessitats vitals i el domini sobre la naturalesa(…) L’agressivitat és una predisposició pulsional originà ria i autònoma dels humans, i tornaré a la idea que la civilització troba en l’agressivitat el seu obstacle més fort.
P.96-97
A aquest programa de civilització, s’hi oposa, però la pulsió d’agressió natural dels humans, l’hostilitat d’un contra tots i de tots contra un. Aquesta pulsió d’agressió és el rebrot i principal representant de la pulsió de mort, que hem trobat al costat de l’Eros i que comparteix amb aquest el domini del món. P.97
La civilització inhibeix la pulsió d’agressió però aquesta és introjectada, interioritzada i reenviada cap al lloc d’on ha vingut, per tant, és dirigida contra el propi jo. P.99
La civilització domina el perillós desig d’agressió de l’individu en la mesura que el debilita, el desarma i el fa vigilar per una instancia en el seu interior, tal com es fa amb una guarnició en la ciutat ocupada. P.100
En cap altre treball com en aquest no he tingut una sensacio tan forta que estic presentant coses generalment conegudes, que recorro a paper i tinta, i successivament a la tipografia i a la impressiĂł, per explicar, de fet, coses evidents. P.91
Com és sabut, les temptacions, quan són constantment negades, no fan sinó créixer, mentre que si són ocasionalment satisfetes, remeten almenys una temporada. P.103
Coneixem dos orĂgens del sentiment de culpa: el que ve de la por enfront l’autoritat i el posterior, que ve de la por enfront el superjò. El primer obliga a renunciar a les satisfaccions pulsionals; l’altre, a mĂ©s, empeny al cĂ stig. P.104
No és realment decisiu si hem occit el pare o si ens hem estat de fer-ho; en tot cas, ens hem de sentir culpables, perquè el sentiment de culpa és l’expressió del conflicto d’ambivalència, de la lluita eterna entre l’Eros i la pulsió de destrucció o de mort. P.110
Allò que va començar amb el pare es completa en la massa. Si la civilitzaciĂł Ă©s el necessari curs evolutiu de la famĂlia cap a la humanitat, llavors –com a conseqüència del conflicto entre l’Eros i el Thanatos-, el creixement del sentiment de culpa estĂ indissolublement unit amb la civilitzaciĂł, potser fins a cimals que l’individu troba difĂcilment soportables. P.111
El sentiment de culpa és el problema més important de l’evolució de la civilització; el preu per al progrés de la civilització es paga amb la pèrdua de felicitat per l’augment del sentiment de culpa. P.113
Les religions no han deixat de reconèixer el paper del sentiment de culpa en la civilització. És clar que aquestes també es presenten amb la pretenció de redimir la humanitat d’aquest sentiment de culpa que anomenen pecat. En el cristianisme, aquesta redempció s’obté a través del sacrifici d’un de sol, que amb això carrega sobre seu una culpa comuna a tots. P.115