💾 Archived View for gemlog.gamifi.cat › glog › 2021-03-30_programari_comunal.gmi captured on 2023-09-28 at 15:56:01. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Aquest document ha estat actualitzat el 2 d'abril a:
Cap a un moviment per una tecnologia cooperativa
Towards A Communal Software Movement
NT: notes de traducció
En resposta a la sorpresa de la no democràtica reinstauració de Richard Stallman a la Junta directiva de la Free Software Foundation després de la seva dimissió al setembre de 2019, el moviment del Programari Lliure i Obert està passant comptes. Les persones que escriuen aquest document reconeixen i honoren les contribucions que Richard Stallman ha fet al moviment, al mateix temps que condemnen el seu perjudicial comportament, que ha fet que diverses persones dedicades i capaces hagin marxat del moviment.
A banda del que passa a la Free Software Foundation, creiem que ja és hora de reflexionar sobre les deficiències de la defensa de la nostra causa perquè poguem créixer en un moviment més efectiu i inclusiu per la justícia social. Per aconseguir-ho, creiem que el moviment es beneficiarà d'una nova terminologia per descriure què fem i què volem aconseguir. Richard Stallman va crear la definició de "free software" (programari lliure) al 1986. I aquest terme sempre ha creat dificultats al comunicar les idees de fons a causa dels diferents significats de la paraula "free" en anglès [NT]. A més, no és la llibertat de les màquines la que ens preocupa, sinó la dels humans. En resposta a aquesta i altres problemàtiques, al 1998, el terme "open source" (codi obert) va ser promogut adaptant la versió de les Directrius del Programari Lliure de Debian. Els darrers 23 anys de la història de la computació, han validat que el terme "open source" és insuficient per comunicar els valors de fons. El terme "open source" i l'ecosistema del "Free and Open Source Software (FOSS)" (programari lliure i de codi obert), avui és usat per poderoses companyies, governs, i altres institucions per perjudicar les persones a una escala enorme a través de la vigilància i la violència. Aquestes institucions usen FOSS per minimitzar els seus costos econòmics ja que porten dècades beneficiant-se del treball que fan altres persones, un treball fet sense rebre diners a canvi i de forma voluntària, motivat per la curiositat, la passió i els ideals del moviment FOSS.
Creiem que un motiu de pes en les errades d'ambdós "free software" i "open source" per prevenir aquesta cooptació és que els homes que van forjar el terme i el van començar a promoure, no van criticar el capitalisme, i encara avui dia no ho fan. Richard Stallman, generalment ha esquivat la pregunta de si el programari lliure s'oposa al capitalisme. En el context històric dels anys 80 als Estats Units, hagués pogut ser una savia decisió. Però això va ser llavors, i ara som al 2021. Els promotors del "open source" emfatitzen la seva compatibilitat amb el capitalisme i s'esforcen per distanciar el "open source" de les crítiques al capitalisme. Creiem que des del FOSS, necessitem construir un moviment explícitament anticapitalista que proactivament col·labori amb altres moviments per la justícia social.
Per aquest moviment, proposem el terme "communal software" (programari comunal). Per programari comunal, entenem aquell programari que és construït per i per a les persones que en fan ús. No és suficient focalitzar només en les persones que directament interactuen amb els ordinadors en els que el programari funciona. El programari comunal que s'executa en un servidor no ha d'estat controlat únicament per la persona que l'administra, sinó també per les persones que interactuen amb el servidor a través d'una xarxa. Igualment, les dades generades per aquest programari, i les dades que el programari requereix per a funcionar haurien d'estar sota control de les persones que usen aquell programari. El programari comunal que usa càmeres no hauria d'estar controlat únicament per les persones propietàries de les càmeres, sinó també per les persones que són observades a través de les càmeres. Els sistemes comuns d'historials clínics electrònics no ha de dissenyar-se en funció dels interessos de les companyies d'assegurances o els administradors dels hospitals, sinó en relació als interessos dels pacients i personal que en fan ús.
Volem un món en el qual tot programari sigui programari comunal i veiem que, qualsevol quantitat de programari privatiu, entra en conflicte amb aquest objectiu. Com a moviment explícitament anticapitalista, reconeixem que qualsevol institució que posa diners, poder o interès personal per sobre del benestar dels éssers humans, entra en conflicte amb els nostres objectius. Les corporacions es deuen als seus accionistes, que poden controlar la corporació legalment i no gastaran diners si no és per enriquir-se encara més. Altres formes capitalístiques d'empresa tenen problemes similars.
No ens oposem als intercanvis monetaris que promoguin la creació o distribució de programari. Però, hauríem de considerar més atentament les estructures que motiven a les institucions a aportar recursos al desenvolupament de programari. Qui es beneficia del programari i qui determina les prioritats en el seu desenvolupament i disseny? Són preguntes que ens fem sobre el programari, hi hagi diners pel mig o no. Ens interessa tenir garanties per assegurar que el programari sempre està controlat per la comunitat que el desenvolupa i usa. El "copyleft" és una d'aquestes garanties, però és insuficient per si sol per prevenir la cooptació del nostre moviment. Qualsevol projecte de programari comunal que rep fons d'empreses amb ànim de lucre hauria de tenir unes estructures de governança que prioritzin els interessos de la comunitat per sobre del benefici, en cas que hi hagués conflictes entre les dues coses. Ens oposem als models de negoci que entren en conflicte amb els interessos comunitaris com el "open core/proprietary relicensing."
Igualment, ens oposem a la governança autoritària i jeràrquica als projectes de programari, com seria "el dictador benevolent vitalici". El programari comunal es desenvolupa democràticament, cap individu per si sol, hauria de tenir l'última paraula en projectes comunitaris. Si bé hi ha una necessitat de lideratge i comunicació privada, les discussions al voltant del programari comunal haurien de fer-se en espais públics, excepte que hi hagi una raó de força major per comunicar en privat. Les organitzacions que defensen la causa del programari comunal haurien d'operar democràtica i transparentment.
No emfatitzem el codi font en el nostre discurs polític perquè sabem que crear programari de qualitat requereix molt més que escriure codi. El programari comunal no és només per persones que tenen capacitat d'escriure codi (excepte que el programari sigui per escriure codi, com un compilador). El programari comunal vol ser fàcil d'usar, incloent les persones amb diversitat funcional, i reconeix que es fa millor si hi ha un diàleg continuat entre les programadores i les usuàries. Establir aquest diàleg, és una manera molt valuosa de contribuir a la construcció de programari comunal sense necessitat de saber programar. Idealment, les persones programadores haurien de fer servir els seus programes. A més, hi ha moltes altres maneres de contribuir al programari comunal sense saber programar: imaginant noves funcionalitats, reportant errors, escrivint documentació, dissenyant gràfics, traduïnt, promocionant, i donant suport financer.
Explícitament, rebutgem la moralística de Richard Stallman de jutjar individus per usar programari privatiu. El moviment del programari lliure ha fallat en crear un món on els humans de societats tecnològiques poden viure sense usar programari privatiu, a menys que es vulgui viure una vida ascètica com la de Richard Stallman. És un estàndard absurd i jutjar les persones per això fa que s'allunyin del nostre moviment. Les persones coercionades a usar programari privatiu mereixen la nostra empatia i la nostra invitació al moviment, no la nostra condescendència. Millor critiquem a les institucions que pressionen a les persones a usar programari privatiu, no a les persones que escullen usar programari privatiu.
L'objectiu d'aquest document no és proclamar un conjunt de criteris per determinar quin programari és comunal i quin no. Amb les raons exposades anteriorment, la història ens ha demostrat que no és una tàctica política efectiva. La definició de programari lliure i la definició de codi obert són criteris útils per avaluar les llicències de copyright pel codi, però un moviment polític efectiu no pot tenir una mira tant curta i focalitzar en termes legals i judicis binaris en llicències de copyright per jutjar si un programari s'alinea amb els nostres objectius. Creiem que el focus del moviment pel programari comunal ha de posar-se en els impactes pràctics que té el programari en les seves usuàries i en el medi ambient. I aquesta perspectiva va més enllà dels humans i ha de considerar el medi que ens envolta. A més, creiem que és contraproduent tenir un petit grup d'homes privilegiats determinant la terminologia, els objectius i les tàctiques del moviment. Encoratgem a tothom a qui interessi construir un món millor a través de la tecnologia a participar de la discussió amb les seves comunitats per determinar què volem que sigui el programari comunal.
Tot i que estem d'acord amb el moviment pel programari ètic que hem de resistir-nos quan veiem cooptats els nostres esforços per propòsits injustos, rebutgem explícitament que es restringeixin les formes en que les persones podem usar el programari a través de les llicències com una tàctica intel·ligent per aconseguir els nostres objectius. La història del moviment del Programari Lliure i el Codi Obert, ha mostrat que la proliferació de llicències incompatibles que prohibeix legalment que el programari sigui combinat, crea més obstacles que oportunitats per al nostre moviment. Qualsevol nova llicència de copyright per a programari comunal hauria de ser escrita amb aquesta consideració en ment per, intencionalment, evitar fracturar l'ecosistema del programari. Adoptar llicències incomptatibles per a diferent programari facilita als nostres oponents el fet dividir i suprimir el moviment.
A més, rebutgem explícitament la insistència dogmàtica de Richard Stallman perquè les altres persones usin les paraules com volem, tant si és "free software" com pronoms sense gènere. El llenguatge es construeix col·lectivament i sempre està en evolució. És contraproduent per al nostre moviment refusar la col·laboració amb persones perquè usen paraules com "codi obert" o "programari lliure" per descriure la seva tasca. Potser, fins i tot, estan en desacord amb la premisa d'aquest document. I això no vol dir que no hem de treballar junts cap a objectius compartits, però hem de ser conscients que els nostres objectius potser no s'alinien perfectament i això, de tant en tant, pot causar tensió a les comunitats. Convidem a col·laborar amb nosaltres a tothom qui tingui interès a construir un món millor i que tracti, tant a nosaltres com a les persones de les nostres comunitats, amb dignitat i respecte.
Aquest document està llicència sota la llicència CC0. Les contribucions són benvingudes a Codeberg. Si estàs en desacord en algunes parts, sentet lliure d'adaptar-ho per dir el que vulguis dir.
[NT]: En anglès, "free" tant pot ser equivalent de "lliure" com de "gratuït".