💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2016-09-11_BJC_1 captured on 2023-07-10 at 13:43:36. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2023-03-20)
-=-=-=-=-=-=-
A la primera setmana del curs d’Snap! de la Berkeley sen’s parla d’abstracciĂł, un concepte imprescindible per a la computaciĂł però tambĂ© per a la vida diĂ ria. Si m’agrada el tema de la programaciĂł amb llenguatges com Snap! Ă©s perquè permeten, fĂ cilment, entendre conceptes que, a la manera clĂ ssica, es presenten mĂ©s difĂcils.
Aquesta primera setmana se’ns presenta un vĂdeo de Douglas Rushkoff, titulada com el llibre “Program or be programmed” (programar o ser programat). La veritat Ă©s que dĂłna gust sentir-lo a aquest bon home. Comença dient que tenim una societat que s’executa en un codi obsolet. Tothom trasteja “noves tecnologies” però… qui les crea? I sentencia: “Si no ets programador, ets un dels programats. AixĂ de simple“. L’evoluciĂł de la societat humana ens explica tres grans revolucions tecnològiques relacionades amb la informaciĂł: l’alfabet, la impremta i la computaciĂł.
Comenta en Douglas que, quan ens vam inventar l’alfabet, va ser tota una revolució, però pocs escrivien i pocs llegien. Quan ens vam inventar la impremta, pocs escrivien i molts van començar a aprendre a llegir i a escriure, fins avui, que es considera que gairebé tothom sap llegir i escriure. I ara tenim la computació… I de nou, una elit programa i els altres fan servir el que l’elit programa.
Personalment, no tinc cap mena de dubte que l’alfabetització digital comença en cursos com aquests, on s’aprèn pensament computacional. Ningú ens ensenya a llegir ni a escriure per ser escriptors o periodistes sinó perquè és una eina fonamental de la nostra societat. Amb la programació està passant el mateix i, d’aquà uns anys, crec que no quedarà ningú sobre la capa de la Terra que no tingui nocions d’algun llenguatge de programació.
Aquà un acudit. L’altre dia llegia el conte “El chistoso“, de l’Asimov i em va agradar molt :) L’acudit no és meu i no sé a qui atribuir-lo… (com bé es comenta el conte de l’Asimov: qui s’inventa els acudits?), però el gag del robotet i els dibuixets sà són meus. El globus de text és de Freepik. Mercis :)
A mĂ©s del vĂdeo d’en Rushkoff, tambĂ© se’ns proposa una lectura d’un dels artĂfex d’Snap!, Bryan Harvey, que ens fa una introducciĂł a l’abstracciĂł. A grans trets, explica com l’abstracciĂł Ă©s la capacitat d’extraure l’essència de les coses, de simplificar fins a la mĂnima expressiĂł. Fer això, permet analitzar millor els problemes i, per tant, resoldre’ls. I aixĂ, l’abstracciĂł es dĂłna en tots els terrenys: contemplant un quadre o interpretant un mapa per trobar una adreça.
Al text, en Brian ens fa una analogia amb els cotxes, que estan fets de metall, plĂ stic, tubs, cables, etc. Tot i que els components d’un cotxe sĂłn en realitat un cĂşmul d’à toms i, aquests, un cĂşmul de protons, neutrons i electrons, si hem de reparar-lo no podem pensar en aquests termes perquè no ens en sortirĂem. Per reparar un cotxe, haurem de pensar en termes mecĂ nics, de com es relacionen les peces del cotxe. I, en un acte d’abstracciĂł, pensarem en frens, injectors o transmissiĂł.
Al trepitjar el pedal de fre, en el millor dels casos, el cotxe frena. Ara, el pedal Ă©s nomĂ©s la interfĂcie amb la que interactuem: mĂ©s enllĂ del pedal, tot un seguit de peces connectades que permeten l’acciĂł de frenar. I amb tot passa el mateix: diga-li cotxes o telèfons o ordinadors. Al curs, treballarem l’abstracciĂł des del punt de vista de la ciència de la computaciĂł. I sembla prou assequible.
Per exemple, el simple fet de moure 10 passos un personatge a Snap! amb el bloc de moviment “mou-te 10 passos” ja Ă©s abstracciĂł. En realitat, per moure’s, l’objecte (que Ă©s un conjunt de pĂxels) s’esborra d’un lloc per aparèixer deu passos o pĂxels mĂ©s enllĂ . Però quan programes un personatge perquè es mogui, no penses en pĂxels sinĂł en el propi moviment del personatge. La grĂ cia d’Snap! Ă©s que et permet crear les teves pròpies abstraccions :)
Qui programa la tecnologia per nosaltres? No hem de ser experts programadors però, per ser crĂtics en una societat com aquesta, hem d’estar mĂnimament alfabetitzats a nivell digital: fer Ăşs de tecnologia no Ă©s comprendre la tecnologia. Però bĂ©, com diu en Papert al Mindstorms, ens han inculcat una mena de “fòbia matemĂ tica”… i ens pengem l’etiqueta de “jo sĂłc de lletres” i ens quedem mĂ©s amples que llargs… Penso que no hi ha lletres ni ciències, Ă©s una dicotomia mĂ©s del nostre mĂłn dualista… Jo, teòricament, “sĂłc de lletres” i he estat adoctrinada en la fòbia matemĂ tica. Ara bĂ©, prĂ cticament, m’he adonat que les ciències sĂłn eines que em permeten explorar millor les lletres, i viceversa.
Com comentava en Rushkoff al vĂdeo primer va ser l’alfabetitzaciĂł del llegir i escriure, desprĂ©s, la impremta i mĂ©s tard la computaciĂł, Internet i els bits en general. Vèiem que aprendre a llegir i escriure no t’obliga a ser escriptor i que, quan arriba la impremta, no tothom escriu però molts llegeixen el que altres escriuen. Amb Internet o amb el mĂłn de les ciències de la computaciĂł passa el mateix: hi ha mĂ©s lectors que escriptors. Ergo, aprendre a programar no vol dir que hagis de ser programador però, al segle XXI, sĂ que necessitarĂ s saber mĂnimament com pensen i es comuniquen les mĂ quines…
Aquesta setmana, a més de l’abstracció es parla de la generalització, és a dir, la capacitat de veure una solució més general a problemes de naturalesa semblant. Es posa el cas d’alimentar diferents animals d’una granja. Tot i que uns mengen unes coses i altres unes altres, sà que hi ha manera de fer una generalització en la manera d’alimentar-los: agafar el menjar X i donar-lo a l’animal Y.
A l’Snap!Lab trastejarem aquest nou llenguatge de programació, que beu d’Scratch i, aquest, de Logo. Coneixerem a l’Alonzo i crearem una primera app molt senzilleta.