💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2016-02-14_societat_lliure_1 captured on 2023-07-10 at 13:47:47. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2023-03-20)
-=-=-=-=-=-=-
En aquesta primera setmana del MOOC sobre Societat Digital Lliure es parlarà de temes bà sics relacionats amb la llibertat digital de les persones i aprendrem la diferència entre software o programari lliure i privatiu.
En paraules d’Stallman, la nostra societat ens encamina a jutjar els programes en funció de la “conveniència prà ctica”…I ho poso entre cometes perquè ha posat un to molt emfà tic. Afegeix tot seguit: Com de poderós és el programari? Com és de fiable? Quant val? Totes aquestes preguntes van dirigides a la rentabilitat o l’explotació del programari però no vetllen per la llibertat de les persones. Diguem que és “el mismo perro con distinto collar“, és a dir, capitalisme salvatge 2.0.
La cosa és que, més enllà de fer servir una eina, hem de prendre consciència dels efectes del seu ús per part de la comunitat, és a dir, tots els que projectem el nostre jo en digital. Què fan aquests programes per vetllar per solidaritat social de la meva comunitat? (sembla redundant la cosa però és que ha dit “social solidarity in my community” i no sabia com traduir-ho). Aquest tipus de preguntes, doncs, responen a què és el programari lliure.
Segons Stallman, “El software lliure és el programari que respecta les llibertats de l’usuari”. Tot el que no sigui software lliure és software privatiu (l’altre dia vaig llegir “Privatov” i em va fer molta grà cia).
El software privatiu divideix els usuaris i els deixa indefensos: dividits perquè no poden compartir-lo i indefensos perquè no poden saber què s’amaga rere les lĂnies de codi…No es pot accedir al codi font i no es pot modificar a voluntat. Però si fins i tot han considerat Windows com a malware (software maliciĂłs)…Però, mira, tu! Amb això de les fundacions sembla que van rentant façana…
Defensors de la llibertat n’hi ha molts…Però quina llibertat defensen?
Com veig que passa amb tot, últimament, Stallman també fa una crida a repensar el concepte de “Llibertat”: aquestes paraules majúscules que omplen la boca de tothom però que costen de definir…La Computació és una nova era de la vida humana i és molt jove…Només té 15 anys…Aixà que estem en plena efervescència digital i toquem més botons dels que calen, crec, o potser els que no toquen…
En algun moment, comenta Stallman, s’haurà de repensar la llibertat de les persones també en funció del programari. I crec que té raó, però és que s’ha de repensar tot! Aviam si arriben els aliens i aixà ja tenim excusa per no barallar-nos entre cromanyons…Però si la Terra és un cop de puny, cullera! Tant costa posar-se d’acord en les coses bà siques?
Tothom vol menjar tres cops al dia, no? Oi que ningú vol dormir al carrer? Oi que a tots ens agrada aprendre cosetes? Doncs va per aquà la cosa…Potser no fa falta tanta innovació…Si està tot inventat, en realitat…Simplement fem les mateixes coses amb eines diferents…Menys innovació i més consciència!
Comenta l’Stallman una cosa que a mi em toca de ben a prop: el desconeixement de les alternatives. La cosa és que, des de que tenim accés als ordinadors personals, només he conegut Windows, que ja venia dins l’ordinador…Com tenia que saber jo amb 10 anys que hi havia alternatives? Si no ho vaig saber fins fa pocs anys…i eren coses “de frikis” i s’havia de ser un expert…Comences a fer servir allò que ja va dins l’ordinador i punt…
I després t’assabentes que el senyor Privasoft es forra monopolitzant el sistema operatiu dels ordinadors que es comercialitzen per tot arreu. Algú realment troba normal que un ordinador vingui impepinablement amb Windows? I que et costi 100 euros més el pc perquè has pagat un software que és malware? Redéu! I després, vols fer “el salt” al programari lliure i et trobes que els perifèrics no tenen drivers per GNU/Linux…I encara t’emprenyes més…
En conseqüència, ens trobem fent servir programari que no fomenta el debat entre desenvolupadors per tal de millorar coses sinó que ens trobem davant un software opac, imperatiu i unidireccional. Les dictadures també són digitals i pretenen apoderar-se de l’à nima de les mà quines…
En veritat, tot canvia per a no canviar res…Algú recorda aquelles primeres mitges o bombetes que no es trencaven mai però que els empresaris van fer que els inventors fessin que es trenquessin perquè la gent en compresssim més? Doncs és una mica el mateix però en versió 2.0.