💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2013-11-03_ciencia_imperi captured on 2023-07-10 at 13:59:03. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

Projectes

Glossari

Contacte

Història humanitat: Maridatge entre ciència i imperi

Introducció

Per a qui vulgui seguir el curs *A Brief History of Humankind* (Una breu història de la humanitat), aquí resumeixo *Maridatge entre ciència i imperi*, segona part del quart gran tema: la revolució científica.

Resum del curs

Europeització

La ideologia decideix les orientacions científiques: sobre què s’ha d’investigar, què és important investigar.

A partir de l’era moderna, els estats de l’Europa occidental va començar a conquerir el món i la seva economia. En el últims 300 anys, han creat una nova cultura global i el món ha quedar “europeitzat” en comportaments i orientació d’avenços científics i tecnològics que responen a les necessitats econòmiques i no morals ni ètiques.

A principis del segle XIX va venir la industrialització des d’Anglaterra i, poc després, el món assumia aquest nou model econòmic europeu. I, per exemple, Pèrsia o la Xina comencen a construir ferrocarrils i, més enllà, a adoptar aquesta nova cultura industrial que no apel·la a la igualtat o el benestar social sinó a l’economia i al poder de les nacions industrialitzades.

Però que fa únic el model europeu? La ciència moderna i el capitalisme que comencen a eclosionar al segle XIX.

Noves expansions

La expansió imperialista d’Espanya i Portugal va canviar la geografia mundial. Abans de l’era moderna, les expansions territorials no es feien per descobrir territoris. No es colonitzava per descobrir territoris que no es coneixien, no buscaven coneixements sinó més poder i riquesa. No es pensava en anar a descobrir altres terres pel fet d’estudiar-les i obtenir-ne dades.

A partir de l’era moderna, els conqueridors europeus, a més de l’expansió territorial, també investiguen i documenten. D’altra banda, però, els europeus van aprofitar els documents científics i econòmics d’altres cultures, com l’àrab. Les expedicions científiques també tenien ambicions expansionistes i les acompanyaven exèrcits armats. Tal com arribaven, s’annexionaven territoris com a propis: ciència i imperi eren el mateix. Un resultat, per exemple, d’aquesta unió és la Teoria de l’evolució de Darwin.

Cartografia

A partir de l’era moderna, els europeus configuren la cartografia moderna del món conegut. Es dibuixen mapes amb espais en blanc, per descobrir, assumint que no ho sabien tot i desitjant saber-ho mitjançant expedicions científiques i militars. I d’aquí la carrera expansionista després del descobriment d’Amèrica.

Colom, per exemple, arriba al Nou Continent pensant que és l’Índia. Però Americo Vespucio és qui diu realment que, la terra descoberta per Colom, no forma part de terra coneguda sinó una terra completament ignota i per descobrir. El cartògraf alemany Martin Waldseemüller va configurar el primer mapa on apareix el Nou Continent, que va anomenar Amèrica en honor a Vespucio, el primer en adonar-se i destacar la novetat deles terres descobertes per Colom.

Abans, però, cap imperi desitjava anar a conquerir indrets desconeguts, prou feina tenien a tenir sota control els propis territoris i ningú es plantejava embarcar-se com es va començar a fer a partir de l’era moderna. Si els imperis arribaven lluny eren perquè s’expandien i si anaven a conquerir algun indret, era perquè ja el coneixien.

Entre 1405 i 1433, l’almirall xinès Zheng He, va fletar una expedició de 7 armades amb 300 naus per explorar l’oceà Índic. 30.000 homes, entre soldats, oficials i mariners, van explorar els territoris que avui coneixem per Sri Lanka, Indonèsia, Golf Pèrsic i l’est del continent africà, fins a Kenya.

Les expedicions no pretenien conquerir els territoris sinó explorar-los i fer conèixer l’imperi xinès. Això demostra, doncs, que els europeus no tenien cap avenç tecnològic que els fes superiors a les altres cultures com l’àrab, la xinesa o la persa. El que fa excepcional als europeus és la seva ambició per conquerir el món sencer.

Imperi-capitalisme-ciència

Els imperis sostenen les expedicions científiques perquè demostren ser molt útils: una font de riquesa, poder i mà d’obra barata per a competir i sotmetre altres imperis o països. Les ciències més importants ja no eren la física o la química, ara, la més important era la geografia. A partir de l’exploració geogràfica dels territoris foranis es van desenvolupar altres disciplines com l’antropologia, lingüística, arqueologia, història o la medicina.

Així doncs, aquest matrimoni entre Imperi i Ciència esdevé més i més fort. Els imperis subvencionen les expedicions per treure’n benefici: la ciència, doncs, és al servei dels governants i no dels governats.

Quan els àrabs van conquerir Índia no hi van portar geòlegs o biòlegs, però sí els anglesos, que portaven experts científics per fer treballs de camp i estudiar la cultura i la història dels llocs que conquerien.

La primera gran civilització índia, la de la Vall de l’Indus va ser destruïda cap al 2000 aC i van quedar les ruines dels temples. Amb l’arribada dels anglesos s’investiga els temples per a determinar la història dels indrets.

El mateix va passar amb els jeroglífics d’Egipte que decoraven temples o piràmides. Quan els àrabs conquereixen Egipte no intenten desxifrar jeroglífics. Els autòctons no sabien què volien dir fins a l’arribada dels colonitzadors europeus. Al 1789 Napoleó va envair Egipte i els seus soldats van trobar la pedra Rosetta, gràcies a la qual es van poder començar a desxifrar els jeroglícs. Al 1801, però, els anglesos vencen als francesos i la pedra Rosetta canvia de mans. Avui reposa al Brittish Museum.

I si els imperis van contribuir a l’avenç de les ciències va ser perquè els donaven suport ideològic. Les dades recollides i processades creaven teories sobre història, biologia o arqueologia que les afavorien, com que els blancs eren superiors a les altres races existents.

Els científics creien fermament en els imperis contribuien a l’evolució de la ciència i que les seves dades i teories ajudaven a la prosperitat de la humanitat. Però la història ens mostra que, a causa de les invasions imperials, molt sovint, es van esdevenir guerres, genocidis, explotació, fam i racisme molt més que educació, ciència i progrés.

Per a posar un exemple, al 1764, a l’Índia, els britànics van conquerir Bengala, la província més rica de l’Índia. Com només pretenien enriquir-se, van conquerir i canviar les polítiques de la província de tal manera que, en només 5 anys, el domini britànic va portar la fam a la província. I la cosa no va començar a millorar fins al 1773. Un total de 10 milions de bengalís -un terç de la població- van morir de fam.

En algunes ocasions, però, sí que els imperis han aportat progrés a algunes zones amb medicines o educació. Tan si ens posicionem a favor o en contra dels imperis europeus, de si han portat progrés o no, trobarem arguments que respatllin les nostres teories perquè han aportat tantes gràcies com desgràcies al llarg de la història.

El que porta però al matrimoni de la ciència i els imperis és el capitalisme, un sistema que afavoreix tant a la ciència com als imperis. El capitalisme és el nexe d’unió entre imperi i ciència i, sense ell, ni Colom hagués arribat a Amèrica ni en Cook a Austràlia ni l’Amstrong la Lluna.