💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-04-26_hombre_invisible › index.html captured on 2023-06-16 at 18:13:44.
⬅️ Previous capture (2023-03-20)
➡️ Next capture (2024-02-05)
-=-=-=-=-=-=-
<!doctype html>
<html lang="ca">
<head>
<meta charset="utf-8">
<meta name="keywords" content="blog, cultura lliure, internet, programari lliure, snap, gemini, fediverse, llengua catalana, catala" />
<title>Rimeics desestimats: El hombre invisible - Gamifica't!</title>
<link rel="stylesheet" href="../../static/style.css">
<link rel="shortcurt icon" type="image/svg" href="../../img/favicon.svg" />
</head>
<body>
<header class="header">
<a href="#main" class="skip">Salt al contingut</a>
<a href="../../" class="logo" ><img src="../../img/logo.svg" width="300" heigh="60" alt="Logo Gamifica't"></a>
<nav class="header-right">
<a href="../">Blog</a>
<a href="../../projectes/">Projectes</a>
<a href="../../glossari/">Glossari</a>
<a href="../../contacte/">Contacte</a>
<a href="../../blog.xml" class="logo" ><img src="../../img/rss.png" width="32" heigh="32" alt="RSS Gamifica't"></a>
</nav>
</header>
<main id="main">
<div class="page">
<div class="blog-post">
<h1>Rimeics desestimats: El hombre invisible</h1>
<p class="meta">2014-04-26</p>
<p><a href="../2014-04-15_rimeics/index.html">RIMEICS: Cicle de cinema de Ciència-Ficció</a><br />
<a href="../2014-04-23_rimeics_desestimats/index.html">Rimeics desestimats</a></p>
<p>El hombre invisible (1933)<br />
TĂtol original <em>The invisible man</em><br />
Dirigida per James Whale.</p>
<p>Al 1897, H.G.Wells publica la novel·la The invisible man, originĂ riament presentada en forma de capĂtols en una revista británica.</p>
<p>Griffin Ă©s un cientĂfic que crea un brevatge que el converteix en invisible però no sap com tornar al seu estat normal. S’instal·la en un hostalet familiar d’un poble rural britĂ nic per investigar la fòrmula que el convertirĂ de nou en visible. El protagonista Ă©s vĂctima dels efectes secundaris del brevatge, que el converteixen en un home airat i perillĂłs, amb intencions malèvoles per dominar el mĂłn.</p>
<p>Del mĂłn racional de la ciència passa a perdre el seny com si el brevatge, a mode de Dr. Jekyll i Mr. Hyde, fes aflorar un desdoblament de personalitat: el cabal cientĂfic visible i el perturbat invisible. Hi ha dues lectures de la novel·la que conflueixen: d’una banda el perill dels avenços cientĂfics i de l’altra, la dualitat de l’ésser humĂ en quant al bĂ© i al mal.</p>
<p>La pel·lĂcula de James Whale, juntament amb Frankenstein -del mateix director- i el Dracula de Tod Browning, ambdues de 1931, Ă©s considerada com una de les icones del cinema de terror dels anys trenta. Aquestes pel·lĂcules tenen un factor comĂş: se situen en un marc costumbrista, rural, immers en una cotidianitat que es veurĂ perturbada per allò que Ă©s fantĂ stic, sobrenatural i al mateix temps, terrorĂfic.</p>
<p>El naixement del cinema de terror es produeix a Alemanya durant el perĂode d’entre guerres (1919-1938). Al 1919, desprĂ©s del final de la Primera Guerra Mundial, l’Alemanya perdedora pateix les conseqüències del Tractat de Versalles, que humilia el paĂs sobremanera. En aquells moments es gesta el partit nazi (NSDP, Partit Nacionalsocialista Alemán de los Trabajadores), que compta inicialment amb 64 membres. L’any segĂĽent, al 1920, Hitler convoca el primer mitting multitudinari del partit a Munich i llegeix els 25 punts que conformen el programa dogmĂ tic del nazisme.</p>
<p>El mateix any, el director alemany Robert Wien ens presenta El Gabinete del doctor Caligari, una obra neogòtica considerada com la primera pel·lĂcula expressionista de la història: el doctor Caligari, un expert en hipnosi, utilitza els seus poders per cometre assassinats a travĂ©s de Cesare, el sonĂ mbul que el doctor exhibeix a les fires dels pobles. Al 1922, Murnau estrena el seu Nosferatu, el vampiro, inspirat en el Drácula de Bram Stoker i Fritz Lang porta a les pantalles El Doctor Mabuse, que tambĂ© manipula la gent amb hipnosi.</p>
<p>Al 1923, Hitler intenta un fallit cop d’Estat; al 1926 Murnau presenta la seva Ăşltima pel·lĂcula alemanya, Faust, una adaptaciĂł del clĂ ssic de Goethe on un jove somniador, Faust, ven la seva Ă nima al diable. Al 1933 Hitler Ă©s nombrat Canceller alemany: el veritable terror acabava de començar i la realitat superaria la ficciĂł.</p>
<p>Molts artistes europeus d’origen jueu van exiliar-se als Estats Units , amb ells, el Hollywood dels anys trenta es va nutrir de noves idees i estètiques: com les de Fritz Lang o Murnau. Aquesta herència de l’expressionisme alemany desencadena un clima de terror que es plasma en els jocs d’ombres, el domini del clarobscur i els ambients opressius que accentuen la monstruositat dels personatges.</p>
<p>A diferència de la novel·la original, a la versiĂł de Whale, l’home invisible estĂ dotat de certs elements humorĂstics que s’entrellacen amb escenes terrorĂfiques provocades per les extravagĂ ncies d’un cientĂfic completament boig. Tot i el toc humorĂstic de James Whale, H.G.Wells va quedar molt satisfet amb l’adaptaciĂł del director.</p>
<p>La novel·la s’ha adaptat en mĂşltiples ocasions. Al 1940 amb la seqĂĽela de El regreso del hombre invisible; al 1942 amb La mujer invisiblei El agente invisible; l’adaptaciĂł lliure japonesa de Tomei ningen; la còmica Memorias de un hombre invisible, de 1992; la versiĂł lliure del 2000, El hombre sin sombra, del neerlandès Paul Verhoeven, conegut pels seus còctels de ciència ficciĂł i violència i autor de tĂtols com Robocopo Instinto Básico.</p>
<p>Al 1984 la BBC emet una sèrie de sis entregues considerada com la millor adaptaciĂł de la novel·la i el mateix any s’estrena una versiĂł russa, Chelovek nevidimka per Aleksander Zakharov. TambĂ© hi ha quatre sèries televisives americanes basades en un agent secret invisible. De 1963 Ă©s la versiĂł alemana Der Unsichtbare de Raphael Nussbaum i, mĂ©s enllĂ de la cinematografia, al 1991 la novel·la Ă©s adaptada al teatre. A mĂ©s, la influència de la invisibilitat arriba a la pintura amb Salvador DalĂ, que tĂ© un quadre titulat L’home invisible; i tambĂ© arriba al mĂłn de la mĂşsica: grups musicals com Queen tenen cançons amb aquest tĂtol.</p>
</div>
</div>
</main>
<footer>
Internets duals: gemini://gamifi.cat</br>
<a href="../../llicencies/">Diverses llicències</a> / <a href="../../kukis/">PolĂtica de Kukis</a></br>
♥ Fet amb paciència i tecnologies lliures ♥
</footer>
</body>
</html>