💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2013-11-14_revolucio_industrial captured on 2023-06-14 at 14:27:56. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2023-03-20)
-=-=-=-=-=-=-
Per a qui vulgui seguir el curs *A Brief History of Humankind* (Una breu història de la humanitat), aquí resumeixo *La revolució industrial*, quarta part del quart gran tema: la revolució científica.
Perquè hi hagi creixement econòmic hi ha d’haver recursos naturals. Per això molta gent es pregunta què passarà si els recursos s’esgoten. De fet, però, la història demostra que ens adaptem i trobem maneres més eficients d’obtenir energia. Si abans es feia servir fusta i ferro, avui fem servir acer i titani.
En principi es feia servir la fusta, després el carbó i més tard, s’aprofita la força del vapor per moure pistons i construir tot tipus de maquinària. A partir dels anys vint del segle XVIII, els industrials anglesos posen les màquines a les seves fàbriques tèxtils per incrementar la producció. A l’hora, però, les màquines prenen el treball dels obrers i s’esdevenen problemes socials. Fins i tot es cremen fàbriques i hi ha vagues. Tot plegat és un avenç tecnològic però suposa desajustos socials.
També, però, es comencen a construir els primers trens i les primeres vies ferrades que connecten ciutats i milloren el trànsit de mercaderies. Mica en mica, la tecnologia avança i es construeixen tot tipus de màquines de transport i per a la millora industrial: avions, cotxes, vaixells. També però la ciència avança: es manipula l’àtom per crear energia nuclear però aquesta també comporta els seus riscos.
Si bé el petroli s’usava a l’antiguitat per impermeabilitzar els vaixells, ningú hagués muntat una guerra per aconseguir-lo. Antigament, les guerres es feien pel territori, per les espècies, pels esclaus. Avui, per petroli. També l’electricitat era coneguda ja a l’antiguitat. Però era una cosa meravellosa, cosa de mags i científics. No es coneixia massa però, un cop coneguda, l’electricitat s’ha convertir en una cosa imprescindible per a la vida moderna.
La revolució industrial es la revolució de l’energia. Simplement hem de saber com aprofitar l’energia que ja existeix al món. Només l’energia solar aporta 3 776 800 julis, que és l’unitat de mesura energètica. Les plantes acumulen 3 000 julis. L’energia que necessita el nostre món industrial és de 500 julis. La cosa doncs és que sí hi ha prou energia al món però hem d’aprendre a adaptar-la a les nostres necessitats.
Controlant l’energia podem obtenir els materials que necessitem. Amb els anys anem explorant altres tipus de materials: el coure, el ferro, l’alumini…Primer són cars perquè costa extraure’ls però després esdeven més barats.
Per exemple, l‘alumini va esdevenir un material de luxe a principis del segle XIX, però a finals de segle es va descobrir la manera d’extraure alumini més barat i va esdevenir un material assequible. Napoleó se’n faria creus que emboliquem l’entrepà amb paper d’alumini.
D’altra banda, al 1908 el químic jueu alemany Fritz Haber descobreix com aconseguir ammonia fàcilment. Aquest material era imprescindible per crear explosius. De seguida es va invertir per usar la fòrmula de Haber i fabricar armament. Al 1918 va rebre el Premi Nobel de química.
En el context de la revolució industrial, aquests avenços en la manipulació de l’energia i, conseqüentment, l’obtenció de materials, han suposat l’increment de la productivitat.
El que va passar durant la revolució industrial va ser com el que va passar a la revolució agrícola: molts van viure pitjor, com els treballadors de les fàbriques, que vivien en condicions insalubres. Els treballadors esdevenen esclaus i part de la maquinària com les vaques lleteres o les gallines ponedores. No importa el sofriment sinó el benefici.
En aquesta part de la lliçó ens endinsem al comportament dels mamífers i ocells. Sembla ser que més que necessitats com el menjar, tant per a nosaltres com per a les vaques o gallines, es important l’aprenentatge, el confort emocional…No són estudis de fa poc. Els psicòlegs evolucionistes ja van plantejar les necessitats emocionals d’alguns animals als anys 50. A partir de llavors, es comença a confeccionar un altre tipus d’educació i aprenentatge que té en compte el context emocional.
Del camp a la ciutat. Molta gent emigra per treballar a les fàbriques: es produeix més però algú ha de comprar aquests productes. Per assegurar-se que tothom compri els productes es construeix el consumisme: sempre voler més i millor és positiu, estar a la moda, adquirir béns i serveis. El consumisme fa comprar coses que realment no necessitem i que tenen una vida limitada per ser substituïts de tant en tant i incrementar els beneficis de les indústries.
Avui, el consumisme impregna la societat moderna i s’ha integrat a festes populars com el Nadal, on es compren regals i es menja i beu sense moderació. Després, però, per penediment, anem al gimnàs o comprem productes dietètics, alimentant-ne també els respectius negocis. L’ètica del capitalisme és doble: els rics han d’invertir en la producció per obtenir més beneficis; els pobres han de comprar més i més productes.
El cristianisme o el confucionisme o el budisme prometen el paradís si cultives la caritat, l’egoisme, la compassió. La nova ètica consumista que proposa el capitalisme promet el paradís a la Terra si els rics fan més productes i “la massa” els comprem.