💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-07-08_art_estimar_1 captured on 2023-05-24 at 18:48:40. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2023-03-20)
-=-=-=-=-=-=-
L’art d’estimar. Erich Fromm. La Butxaca. Traducció Imma Estany.
El llibre pretén mostrar que l’amor no és un sentiment pel qual qualsevol es pot deixar portar, sense tenir en compte el nivell de maduresa que la persona ha assolit.
Aquesta obra té per objecte convèncer el lector que tots els seus intents d’estimar estan abocats al fracà s, tret que intenti de la manera més activa possible desenvolupar la seva personalitat total a fi d’aconseguir una orientació productiva, i que no es pot arribar a la satisfacció e l’amor individual sense la capacitat d’estimar el veà i sense una humilitat, valor, fe i disciplina veritables.
Cita de Paracels:
Qui no coneix res, no estima res. Qui no pot fer res, no comprèn res. Qui no comprèn res, no val res. Però qui comprèn també estima, observa, veu… Com més gran és el coneixement inherent a una cosa, més gran és l’amor… Aquell que creu que tots els fruits maduren al mateix temps que les maduixes, no sap res sobre el raïm.
(pg.13-18)
(Problemà tica de què és l’amor i què entenem com amor a la nostra cultura. Problemes freqüents:)
Aleshores requereix coneixement i esforç. ¿O bé l’amor és una sensació agradable i experimentar-la és una qüestió d’atzar, una cosa en què un “cau” si té sort?. (…) La majoria de la gent veu el problea de l’amor abans que res com el fet de ser estimat, en lloc del d’estimar, de la pròpia capacitat d’estimar. (Llanamente, per ser estimats els homes han de tenir poder o diners i les dones ser atractives). Per a la majoria de persones de la nostra cultura, ser estimable bà sicament és una combinació entre ser popular i tenir atractiu sexual.
El problema de l’amor Ă©s el problema d’un objecte, no el d’una aptitud. (És un error pensar que estimar Ă©s fĂ cil i que nomĂ©s cal trobar a qui estimar, Ă©s a dir, l’objecte del nostre amor). Una raĂł Ă©s el gran canvi que s’ha produĂŻt al segle XX respecte a l’elecciĂł d’un “amor objecte”. (Si a l’era victoriana regnaven els matrimonis de conveniencia on es creia que ja surgiria l’amor amb el matrimoni, a les darreres generacions el concepte romĂ ntic ha arribat a ser gairebĂ© universal al mĂłn occidental).Tota la nostra cultura es basa en el desig de comprar, en la idea d’un intercanvi favorable. El que fa que una persona resulti atractiva depèn de la moda del moment. AixĂ, dues persones s’enamoren quan senten que han trobat el millor objecte que hi ha disponible en el mercat, considerant les limitacions dels seus propis valors d’intercanvi. En una cultura en què prevalen les orientacions de mĂ rqueting, en què l’èxit material Ă©s el valor mĂ©s destacat, no ens ha d’estranyar gaire que les relacions amoroses humanes segueixin la mateixa pauta d’intercanvi que regeix per als articles de consum i en el mercal laboral.
El tercer error que indueix a la suposiciĂł que no hi ha res a aprendre pel que fa a l’amor resideix en la confusiĂł entre l’experiència inicial d’”enamorar-se” i l’estat permanent d’estar enamorat, o potser haurĂem de dir de mantenir-se enamorat. DesprĂ©s de la consumaciĂł, cauen les barreres i les dues persones s’arriben a conèixer bĂ©, la seva intimitat va perdent aquell carĂ cter miraculĂłs fins que l’antagonisme, les decepcions, l’avorriment mutu maten el que queda de l’emociĂł inicial. Però al començament no saben res de tot això: de fet, la intensitat de la seca passiĂł i el fet d’estar “bojos” l’un per l’altre els consideren una prova de la intensitat del seu amor, mentre que potser nomĂ©s evidencia el grau de la seva solitud anterior.
L’amor és un art i el procés d’aprendre un art es pot dividir en dues parts: la teoria i la prà ctica.