💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-07-08_art_estimar_1 captured on 2023-05-24 at 18:48:40. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

Projectes

Glossari

Contacte

L'art d'estimar d'Eric Fromm I

L’art d’estimar. Erich Fromm. La Butxaca. Traducció Imma Estany.

Pròleg

El llibre pretén mostrar que l’amor no és un sentiment pel qual qualsevol es pot deixar portar, sense tenir en compte el nivell de maduresa que la persona ha assolit.

Aquesta obra té per objecte convèncer el lector que tots els seus intents d’estimar estan abocats al fracàs, tret que intenti de la manera més activa possible desenvolupar la seva personalitat total a fi d’aconseguir una orientació productiva, i que no es pot arribar a la satisfacció e l’amor individual sense la capacitat d’estimar el veí i sense una humilitat, valor, fe i disciplina veritables.

Cita de Paracels:

Qui no coneix res, no estima res. Qui no pot fer res, no comprèn res. Qui no comprèn res, no val res. Però qui comprèn també estima, observa, veu… Com més gran és el coneixement inherent a una cosa, més gran és l’amor… Aquell que creu que tots els fruits maduren al mateix temps que les maduixes, no sap res sobre el raïm.

I ¿L’amor és un art?

(pg.13-18)

(Problemàtica de què és l’amor i què entenem com amor a la nostra cultura. Problemes freqüents:)

Premisa 1

Aleshores requereix coneixement i esforç. ¿O bé l’amor és una sensació agradable i experimentar-la és una qüestió d’atzar, una cosa en què un “cau” si té sort?. (…) La majoria de la gent veu el problea de l’amor abans que res com el fet de ser estimat, en lloc del d’estimar, de la pròpia capacitat d’estimar. (Llanamente, per ser estimats els homes han de tenir poder o diners i les dones ser atractives). Per a la majoria de persones de la nostra cultura, ser estimable bàsicament és una combinació entre ser popular i tenir atractiu sexual.

Premisa 2

El problema de l’amor és el problema d’un objecte, no el d’una aptitud. (És un error pensar que estimar és fàcil i que només cal trobar a qui estimar, és a dir, l’objecte del nostre amor). Una raó és el gran canvi que s’ha produït al segle XX respecte a l’elecció d’un “amor objecte”. (Si a l’era victoriana regnaven els matrimonis de conveniencia on es creia que ja surgiria l’amor amb el matrimoni, a les darreres generacions el concepte romàntic ha arribat a ser gairebé universal al món occidental).Tota la nostra cultura es basa en el desig de comprar, en la idea d’un intercanvi favorable. El que fa que una persona resulti atractiva depèn de la moda del moment. Així, dues persones s’enamoren quan senten que han trobat el millor objecte que hi ha disponible en el mercat, considerant les limitacions dels seus propis valors d’intercanvi. En una cultura en què prevalen les orientacions de màrqueting, en què l’èxit material és el valor més destacat, no ens ha d’estranyar gaire que les relacions amoroses humanes segueixin la mateixa pauta d’intercanvi que regeix per als articles de consum i en el mercal laboral.

Premisa 3

El tercer error que indueix a la suposició que no hi ha res a aprendre pel que fa a l’amor resideix en la confusió entre l’experiència inicial d’”enamorar-se” i l’estat permanent d’estar enamorat, o potser hauríem de dir de mantenir-se enamorat. Després de la consumació, cauen les barreres i les dues persones s’arriben a conèixer bé, la seva intimitat va perdent aquell caràcter miraculós fins que l’antagonisme, les decepcions, l’avorriment mutu maten el que queda de l’emoció inicial. Però al començament no saben res de tot això: de fet, la intensitat de la seca passió i el fet d’estar “bojos” l’un per l’altre els consideren una prova de la intensitat del seu amor, mentre que potser només evidencia el grau de la seva solitud anterior.

L’amor és un art i el procés d’aprendre un art es pot dividir en dues parts: la teoria i la pràctica.

L'art d'estimar d'Eric Fromm (II)