💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2013-10-28_videojocs_aprenentatge_1 captured on 2023-05-24 at 19:03:10. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

Projectes

Glossari

Contacte

MOOC: Videojocs i aprenentatge 1

Per a qui vulgui seguir el MOOC de Coursera “Video Games & Learning” (Videojocs i aprenentatge), aquí en resumeixo aquesta primera setmana del curs. En total, dura 6 setmanes, és en anglès i es recomana dedicar-hi de 4 a 6 hores setmanals.

Veure el resum del curs

Introducció

Aquesta primera part del curs és introductòria i ens parla sobre els jocs com a experiències dissenyades per als usuaris/jugadors. En una primera part de continguts, trobem 4 lectures o vídeos sobre els conceptes impartits per Kurt Squire i Constance Steinkuehler. En una segona part, James Paul Gee, expert i mentor del curs, ens introdueix als seus 13 principis de la cultura del joc.

En aquesta primera setmana es presenta un parell de informacions addicionals: una és “A Theory of Fun”, de R. Koster i l’altra és una infografia sobre la indústria dels videojocs. En un primer vídeo, els professors ens donen la benvinguda i ens concreten més el temari del curs.

Primera part: conceptes

Els jocs com a experiència dissenyada

Comenta en Kurt Squire que fa 30 anys va comprar un Commodore 64 i jugava a un joc de pirates que es deia Sid Myer’s Pirates. Una de les causes d’interès que tenim pels jocs és que un es converteix en protagonista dins d’una altra realitat que té regles diferents a les del món real. La diferència principal entre una realitat i una altra és que, recordant les paraules de Charles Chaplin, “La vida és una obra de teatra que no admet assajos“. Al joc de Sid Myer’s Pirates, Kurt Squire es posava a la pell d’un pirata per executar les missions: tenia que pensar com un pirata, prendre decisions i superar proves equivocant-se i aprenent dels errors.

Constance Steinkuelher ens parla de la ciència cognitiva i els “problemes ben definits”, aquells que tenen una resolució mesurada, com el joc de la Torre de Hanoi, on s’ha de moure tot la torre però lni es pot moure més d’una fitxa a la vegada ni cap fitxa pot tenir al damunt una altra de més diàmetre. A aquest joc també se l’anomena “de Brahma” i la fòrmula de resolució és: nº de moviments=2n (n=nº de discos) -1 (2 a la 4= 15moviments per 4 discos).

Les eines que inventem canvien el procés d’aprenentatge. Als jocs es crea un context on s’han de solventar problemes. Però per solventar-los de forma eficient s’ha de tenir un coneixement sobre el context del joc, les regles i les habilitats que es requereixin. Els jocs tenen les seves mecàniques, és a dir, que cada joc té el seu propi llenguatge i, aquest, es pot usar per ser aplicat a contextos com l’educatiu, donat que aprenem més ràpid quan juguem.

Segona part: 13 principis

Els últims tres vídeos que completen aquesta primera setmana del curs de Videojocs i aprenentatge els fa en James Paul Gee, investigador i expert en jocs i aprenentage. En aquest primer clip ens parla dels seus 13 principis de la cultura del joc a l’aprenentatge. Després d’anys d’investigació, James Paul Gee relaciona el joc amb un millor aprenentatge i una millor manera de resoldre problemes. Un dels problemes que veu Gee en l’escola convencional és que els nens i nenes aprenen matèries però no saben resoldre problemes amb el coneixement que adquireixen.

Un dels principis de Gee és el “co-design“, és a dir, que el dissenyador del joc, per crear-lo, s’ha de posar a la pell de l’usuari i l’usuari, per resoldre el joc, s’ha de posar a la pell del dissenyador del joc.

Un altre principi -que defineix com al que fa 13-, és el “meaning as action“, el significat com a acció, és a dir, de com relacionem les paraules amb les imatges i de com aportar valor als jocs que creem per a un aprenentage profund. Resumint, de com dotar els jocs de significat.

Materials addicionals:

Koster, R. (2003) A Theory of Fun