💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2013-10-13_no_justicia captured on 2023-05-24 at 19:05:04. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

Projectes

Glossari

Contacte

Història humanitat: No hi ha justícia a la història

Introducció

Per a qui vulgui seguir el curs *A Brief History of Humankind* (Una breu història de la humanitat), aquí resumeixo *No hi ha justícia a la història*, tercera part del segon gran tema: la revolució agrícola.

Resum del curs

Jerarquia i oportunitat

Totes les societats conegudes es basen en algun tipus de jerarquia imaginària: no són fruit d’un ordre natural. Castes, imperis, religions: en totes aquestes jerarquies no naturals es classifica a les persones i se les tracta en funció de la seva posició, eludint l’individu en si. Per exemple, es tracta als estranys d’una manera o altra en funció de si són homes o dones, de si vesteixen de manera determinada o si tenen un tipus de religió o altre.

Les diferències més evidents, derivades d’aquest sistema de jerarquia imaginària, són que els més pobres no poden accedir a certa formació per limitacions econòmiques i, per tant, no tenen les mateixes oportunitats d’èxit que els més adinerats.

En totes les societats, la jerarquia dominant s’ha perpetuat durant generacions, com és el cas de les castes a L’Índia, que van sorgir fa 3000 anys i encara perduren. Però com s’organitzen aquestes societats dominants? Convencent als demés que ho ordena un ordre còsmic. Un dels arguments i justificacions més utilitzat al llarg de la història és el tema de la impuresa, associada a la malaltia, al sofriment i a la mort. Per tal d’allunyar-se de la impuresa, les jerarquies dominants eduquen a la població en rituals i hàbits inqüestionables, que han d’acomplir per ordre divina.

Als Estats Units -i també a Sudàfrica-, fins a mitjans del segle XX, hi havia segregació entre blancs i negres. No podien seure al mateix lloc, no podien usar els mateixos banys, etc. Els negres eren una raça inferior i no tenien els mateixos drets que els blancs. Fent un apunt personal, al 2007 jo era a Sudàfrica, concretament al District Six Museum de Cape Town, Ciutat del Cap. El districte número 6, durant els anys de l’Apartheid, va ser desallotjat de negres, que van ser portats fora del nucli urbà per poblar el districte de blancs. Justament la pel·lícula District 9 és una revisió alienígena -francament original- sobre aquests fets.

Al museu es podien veure antics cartells racistes i fins i tot, mobiliari urbà de l’època, que com es pot apreciar a la foto, em van deixar sense paraules. Al banc, cuirosament, hi deia “Només europeus“, amb el que suposo que suposaven que si erets negre, ja no podies ser Europeu. També va ser curiós descobrir que hi havia cementiris de blancs i cementiris de negres. Bé, encara hi són.

La paradoxa de tot l’assumpte és que la superioritat biològica dels negres va esdevenir en inferioritat econòmica. La raça negra era més resistent als climes i malalties tropicals, amb el que eren més útils als colons que tenien les plantacions de sucre i cotó. Per justificar la jerarquia imposada, cap al 1865, els colons europeus van inventar arguments com les teories de la inferioritat de la raça negra, que incidint sobre la “impuresa” justificaven la segregació real. Són els anys de la fi de la Guerra de Secessió i també els de l’aparició del primer Ku Klux Klan. Biològicament, però, no hi ha cap fundament que justifiqui la desigualtat de races.

Homes i dones

És innegable que homes i dones tenim certes diferències biològiques i que usem el cervell diferentment. Si bé sembla que va existir una societat matriarcal, la història coneguda és la del patriarcat: manen els homes i les dones són éssers inferiors o possessions. Les dones sempre han estat despendents dels pares, marits o germans.

Al 2006, sense anar més lluny, 53 països no condemnaven la violació com a delicte i els violadors no eren perseguits. A Alemanya es va començar a perseguir la violació al 1976. A l’Atenes democràtica les dones no votaven perquè no eren considerades ciutadanes. Eren excloses de la política perquè eren considerades éssers biològicament inferiors que no eren prou intel·ligents per discutir i prendre segons quines decisions.

I per això, a l’època, la homosexualitat masculina estava a l’ordre del dia: es tenien relacions íntimes “entre iguals”. Les relacions íntimes amb les dones quedaven reduïdes a la perpetuació de l’espècie. Escenes dels diàlegs de Plató i de les ceràmiques de l’època revelen l’acceptació i certa apologia d’aquestes pràctiques que, després de 2000 anys de condemna, han tornat a la normalitat.

En biologia, el concepte d’antinatural no existeix simplement perquè no poden existir comportaments que vagin en contra de les lleis naturals. Aquestes teories sobre aquestes “lleis naturals” són purament religioses. No hi ha supòsits per a l’evolució però sí per aquells que tenen que convèncer la resta sobre el seu ordre imaginari.

Al llarg dels temps, homes i dones, per diferenciar-se encara més, han vestit, parlat i han estat tractats diferentment. Però què defineix la masculinitat? I la feminitat? Els cànons, com els de la bellesa, són canviants. Lluís XIV portava “leotardos” i ningú posava en qüestió la seva virilitat, al contrari. Us imagineu avui a l’Obama en “leotardos”? Des de fa uns anys, la masculinitat ha canviat de vestimenta.

La justificació de l’existència del patriarcat és basa en arguments evolutius: els homes són més forts que les dones, aporten l’esforç físic i el fruit del seu treball, mantenen les seves dones i fills i, per això, tenen el poder sobre dones i fills, que són de la seva propietat i exerceixen el seu poder i privilegis. Justificar el poder per força bruta no dóna realment legitimitat a la teoria, perquè, si així fos, els negres esclaus, més forts que els seus patrons, serien superiors a ells i no inferiors.

El poder real no és en el múscul sinó en l’experiència i les habilitats socials. Inclòs el mascle alfa d’una comunitat de chimpanzés, busca el respecte dels seus congèneres. No es pot anar barallant amb tothom perquè es quedaria sol, ha de forjar aliances, fer favors, cuidar els demés. I totes aquestes aptituds choquen amb la força bruta que presenta el mascle com a superior.

Durant generacions, homes i dones han adquirit rols i comportaments diferents que no tenen cap justificació biològica: jugar amb nines o cotxes, tenir unes feines o altres, vestir rosa o blau, etc.

El matriarcat, però, també és natural. Els elefants i els bonobos, per exemple, tenen societats matriarcals. Per tant, no hi ha cap justificació biològica que posi als homes per sobre de les dones.