💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2013-08-25_breu_historia_humanitat › index.html captured on 2023-03-20 at 19:38:46.
-=-=-=-=-=-=-
<!doctype html>
<html lang="ca">
<head>
<meta charset="utf-8">
<meta name="keywords" content="blog, cultura lliure, internet, programari lliure, snap, gemini, fediverse, llengua catalana, catala" />
<title>MOOC: Una breu història de la humanitat - Gamifica't!</title>
<link rel="stylesheet" href="../../static/style.css">
<link rel="shortcurt icon" type="image/svg" href="../../img/favicon.svg" />
</head>
<body>
<header class="header">
<a href="#main" class="skip">Salt al contingut</a>
<a href="../../" class="logo" ><img src="../../img/logo.svg" width="300" heigh="60" alt="Logo Gamifica't"></a>
<nav class="header-right">
<a href="../">Blog</a>
<a href="../../projectes/">Projectes</a>
<a href="../../glossari/">Glossari</a>
<a href="../../contacte/">Contacte</a>
<a href="../../blog.xml" class="logo" ><img src="../../img/rss.png" width="32" heigh="32" alt="RSS Gamifica't"></a>
</nav>
</header>
<main id="main">
<div class="page">
<div class="blog-post">
<h1>MOOC: Una breu història de la humanitat</h1>
<p class="meta">2013-08-25</p>
<h2>Introducció</h2>
<p>Coursera, una plataforma de cursos gratuïts online anomenats MOOC, proposa un curs titulat “A Brief History of Humankind“. És en anglès i està impartit pel Dr. Yuval Noah Harari de la Universitat Hebrea de Jerusalem.</p>
<p>Dura 17 setmanes i es recomana aplicar-s’hi de 2 a 4 hores setmanals. Vaig veure el curs un cop ja havia començat però això no és problema per apuntar-s’hi, així que m’hi vaig reenganxar i vaig començar el curs a un ritme frenètic per posar-me al dia.</p>
<p>La veritat sigui dita, el trobo interessantíssim i molt ben plantejat, tant pel temari, com pel professor com per la qualitat audiovisual de les vídeo lectures i dels seus subtítols. 100% recomanable!</p>
<p>El curs s’estructura en 4 lliçons o temes principals. Cada lliçó conté unes lectures o subtemes. I cada subtema consta de diferents vídeos o segments. Es penja una lliçó per setmana. Els vídeos es poden visualitzar o descarregar (amb els seus subtítols en anglès).</p>
<h2>Resum dels continguts</h2>
<h3>La revolució cognitiva</h3>
<ul>
<li><a href="../2013-09-01_familia_humana/index.html">La família humana</a></li>
<li><a href="../2013-09-08_revolucio_cognitiva/index.html">La revolució cognitiva</a></li>
<li><a href="../2013-09-15_edat_pedra/index.html">La vida diària a l’Edat de pedra</a></li>
<li><a href="../2013-09-22_diluvi_huma/index.html">El diluvi humà</a></li>
</ul>
<h3>La Revolució agrícola</h3>
<ul>
<li><a href="../2013-09-29_frau_historia/index.html">El frau més gran de la història</a></li>
<li><a href="../2013-10-06_construint_piramides/index.html">Construïnt piràmides</a></li>
<li><a href="../2013-10-13_no_justicia/index.html">No hi ha justícia a la història</a></li>
</ul>
<h3>La unificació de la humanitat</h3>
<ul>
<li><a href="../2013-10-20_direccio_visions/index.html">La direcció de la història i visions imperials</a></li>
<li><a href="../2013-10-27_llei_religio/index.html">La llei de la religió</a></li>
</ul>
<h3>La revolució científica</h3>
<ul>
<li><a href="../2013-11-02_descobriment_ignorancia/index.html">El descobriment de la ignorància</a></li>
<li><a href="../2013-11-03_ciencia_imperi/index.html">El maridatge entre la ciència i l’imperi</a></li>
<li><a href="../2013-11-07_fe_capitalisme/index.html">La fe en el capitalisme</a></li>
<li><a href="../2013-11-14_revolucio_industrial/index.html">La revolució industrial</a></li>
<li><a href="../2013-11-30_revolucio_permanent/index.html">Una revolució permanent</a></li>
<li><a href="../2013-12-17_felisos_anisos/index.html">I foren feliços i menjaren anissos…</a></li>
<li><a href="../2013-12-25_fi_sapiens/index.html">La fi de l’Homo Sàpiens</a></li>
</ul>
<h2>La revolució cognitiva</h2>
<h3>La família humana</h3>
<p>Fa 100.000 anys almenys 6 espècies homínides diferents poblaven el planeta. Nosaltres, els Homo Sapiens, som els únics que quedem. Qui eren els altres? D’on venien? Què els va passar? Per què som la única espècie humana que segueix al planeta?</p>
<h3>La revolució cognitiva</h3>
<p>Fa uns 70.000 anys la revolució cognitiva va fer que els Homo Sapiens conqueríssim el món i portéssin la resta d’hominis a l’extinció. En aquesta etapa, la nostra espècie va desenvolupar un nou llenguatge. Com era de diferent dels de la resta d’homínids o altres animals? Quin eren els avantatges que els Homo Sapiens tenien gràcies a aquesta forma única de llenguatge?</p>
<h3>La vida diària a l’Edat de pedra</h3>
<p>Com era la vida diària fa 30.000 anys? Què feien els nostres avantpassats quan es llevaven pel matí? Com organitzaven les seves societats? Eren monògams i tenien nuclis familiars? Tenien religions, revolucions i guerres?</p>
<h3>El diluvi humà</h3>
<p>Després de la revolució cognitiva, l’Homo Sapiens es van expandir per tot el planeta. Amb la seva arribada a Austràlia desapareixen el 95% dels grans animals del continent. A Amèrica desapareixen entre 84 i 107 espècies de grans animals. Gairebé la meitat dels grans animals del planeta es van extingir amb l’arribada de l’Homo Sapiens. Com una espècie de pocs milions d’individus, que només posseïen la tecnologia de l’Edat de pedra, van causar tal devastació?</p>
<h2>La revolució agrícola</h2>
<h3>El frau més gran de la història</h3>
<p>Fa uns 12.000 anys, a l’Orient Mitjà, a la Xina i a Amèrica Central es van començar a domesticar plantes i animals. En aquest procés, els Homo Sapiens també van ser domesticats i van abandonar la vida de caçadors-recol·lectors per rendir-se a les incomoditats de l’agricultura, que superaven els plaers. La revolució agrícola va fer la vida més dura als Homo Sapiens. Per què, doncs, va acontèixer?</p>
<h3>Construïnt piràmides</h3>
<p>Durant milions d’anys els humans vam viure en petites comunitats de no més de poques dotzenes d’individus. Els nostres instints biològics estan adaptats a aquesta manera de viure i no per a cooperar en un gran nombre d’individus. Però després de la revolució agrícola comencen les ciutats, els regnes i els imperis. Com ho van fer? Com milions d’estranys es posen d’acord per a compartir lleis, normes i valors?</p>
<h3>No hi ha justícia a la història</h3>
<p>Un factor decisiu en la formació de societats complexes va ser la divisió de la població en una jerarquia de grups. Tant les societats agrícoles com les industrials s’han construït sobre els ciments de la jerarquia de classes, races, ètnies i gèneres. Per què va ser impossible crear una societat igualitària i justa? Quina és l’arrel profunda del prejudici i de la injustícia? I, particularment, per què a la gran majoria de societats conegudes els homes tenen un tracte superior al de les dones?</p>
<h2>La unificació de la humanitat</h2>
<h3>La direcció de la història</h3>
<p>Després de la revolució agrícola els humans van crear diferents cultures i societats. Les relacions entre aquestes diferents societats eren molt complexes i van causar guerres i conflictes. Així mateix, es va desenvolupar el comerç, la immigració i la imitació. A mida que passava el temps, les connexions entre diferents societats es van fer més fortes i la humanitat tendeix a una societat global. Tres forces principals van configurar aquest procés d’unificació. La primera força que va portar a la unificació de la humanitat va ser el comerç i els diners. Els diners són el més antic dels sistemes de confiança mutua creat pels humans. Com persones que creuen en déus diferents usen el mateix sistema monetari?</p>
<h3>Visions imperials</h3>
<p>La segona força que va portar a la unificació de la humanitat fou l’imperialisme. La idea d’imperi és encara percebuda com a negativa però els imperis han jugat un paper central en la història de la humanitat. Què és exactament un imperi? Com van tenir èxit unificant sota el seu control diferents regions, ètnies i comunitats religioses? Com podem fer un balanç de la contribució positiva dels imperis i de la seva violència i opressió? Quin és el futur del ideal d’imperi? Està el món destinat a ser governat per un nou imperi global?</p>
<h3>La llei de la religió</h3>
<p>La tercera força que va portar a la unificació de la humanitat és la religió. El paper de la religió a la història de la humanitat crea molta controvèrsia. Alguns veuen en la religió les arrels de tota maldad; per altres és una font de felicitat, empatia i progrés. Com en podem fer un judici equilibrat? De quina manera les diferents cultures van entendre l’univers, com van distingir entre el bé i el mal i com expliquen la omnipresència i el sofriment?</p>
<h2>La revolució científica</h2>
<h3>El descobriment de la ignorància</h3>
<p>Durant els últims 500 anys el procés d’unificació humana ha quedat acomplerta. Al mateix temps, el poder la humanitat ha crescut gràcies als descobriments científics. La humanitat ha arribat a la conclusió que els límits del seu poder són la seva pròpia ignorància. Gairebé tot és possible. Com és la moderna tradició científica respecte les prèvies tradicions del coneixement?</p>
<h3>El maridatge entre la ciència i l’imperi</h3>
<p>La ciència moderna va desenvolupar una aliança amb els imperis europeus de l’Era Moderna. La conquesta del coneixement permet la conquesta de nous territoris. Quina és exactament la contribució de la ciència en aquest creixement dels imperis europeus i quina fou la contribució dels imperis europeus al desenvolupament de la ciència? I per què tots comencen a Europa enlloc de la Xina, l’Índia o l’Orient Mitjà?</p>
<h3>La fe en el capitalisme</h3>
<p>Els llaços entre ciència i imperialisme van ser una part d’un procés molt complex de relacions. El tercer membre d’aquestes relacions va ser el capitalisme, amb el que es financiaven tant ciència com imperialisme. Com funciona el capitalisme? Què el diferencia de les economies tradicionals? És el capitalisme natural o és, en realitat, una altra forma de religió?</p>
<h3>La revolució industrial</h3>
<p>En els últims 200 anys, la combinació de ciència, imperialisme i capitalisme van produir la revolució industrial. Aquesta revolució va donar a la humanitat el control sobre els recursos energètics i va permetre a la humanitat començar a manufacturar en més quantitat, més ràpidament i més barat del que s’havia manufacturat fins llavors. Com aquests canvis han canviat l’ecologia global, la vida diària i la psicologia de les persones?</p>
<h3>Una revolució permanent</h3>
<p>La revolució industrial va encetar una nova era de revolució permanent. Els models socio-culturals canvien constantment i no acaben de ser mai estables. Els pilars de l’ordre -notablement en la família i la intimitat de la comunitat- estan canviant. Com les societats i la política funcionen sense estabilitat? El món es torna més violent i perillós o potser més segur i pacífic del que havia estat fins ara?</p>
<h3>I van viure feliços per sempre més</h3>
<p>Ens han fet més feliços aquests 500 anys de descobriments i revolucions? És avui dia més feliç la gent que a l’Edat de pedra o a l’Edat Mitjana? Si no, per a què han servit tots aquests canvis?</p>
<h3>La fi de l’Homo Sapiens</h3>
<p>En les últimes dècades els éssers humans han començat a trencar les lleis de la sel·lecció natural. Les noves tecnologies -com la genètica, l’enginyeria i la nanotecnologia- ens proporcionen habilitats i per dissenyar el món que ens envolta i fins i tot, per modificar els nostres cossos o la nostra personalitat, els nostres desitjos. Com tot plegat influencia la societat i la cultura? Quin és el futur de la humanitat?</p>
</div>
</div>
</main>
<footer>
Internets duals: gemini://gamifi.cat</br>
<a href="../../llicencies/">Diverses llicències</a> / <a href="../../kukis/">Política de Kukis</a></br>
♥ Fet amb paciència i tecnologies lliures ♥
</footer>
</body>
</html>