💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2013-11-03_ciencia_imperi captured on 2023-03-20 at 19:12:46. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
Per a qui vulgui seguir el curs *A Brief History of Humankind* (Una breu història de la humanitat), aquĂ resumeixo *Maridatge entre ciència i imperi*, segona part del quart gran tema: la revoluciĂł cientĂfica.
La ideologia decideix les orientacions cientĂfiques: sobre què s’ha d’investigar, què Ă©s important investigar.
A partir de l’era moderna, els estats de l’Europa occidental va començar a conquerir el mĂłn i la seva economia. En el Ăşltims 300 anys, han creat una nova cultura global i el mĂłn ha quedar “europeitzat” en comportaments i orientaciĂł d’avenços cientĂfics i tecnològics que responen a les necessitats econòmiques i no morals ni ètiques.
A principis del segle XIX va venir la industrialització des d’Anglaterra i, poc després, el món assumia aquest nou model econòmic europeu. I, per exemple, Pèrsia o la Xina comencen a construir ferrocarrils i, més enllà , a adoptar aquesta nova cultura industrial que no apel·la a la igualtat o el benestar social sinó a l’economia i al poder de les nacions industrialitzades.
Però que fa únic el model europeu? La ciència moderna i el capitalisme que comencen a eclosionar al segle XIX.
La expansió imperialista d’Espanya i Portugal va canviar la geografia mundial. Abans de l’era moderna, les expansions territorials no es feien per descobrir territoris. No es colonitzava per descobrir territoris que no es coneixien, no buscaven coneixements sinó més poder i riquesa. No es pensava en anar a descobrir altres terres pel fet d’estudiar-les i obtenir-ne dades.
A partir de l’era moderna, els conqueridors europeus, a mĂ©s de l’expansiĂł territorial, tambĂ© investiguen i documenten. D’altra banda, però, els europeus van aprofitar els documents cientĂfics i econòmics d’altres cultures, com l’à rab. Les expedicions cientĂfiques tambĂ© tenien ambicions expansionistes i les acompanyaven exèrcits armats. Tal com arribaven, s’annexionaven territoris com a propis: ciència i imperi eren el mateix. Un resultat, per exemple, d’aquesta uniĂł Ă©s la Teoria de l’evoluciĂł de Darwin.
A partir de l’era moderna, els europeus configuren la cartografia moderna del mĂłn conegut. Es dibuixen mapes amb espais en blanc, per descobrir, assumint que no ho sabien tot i desitjant saber-ho mitjançant expedicions cientĂfiques i militars. I d’aquĂ la carrera expansionista desprĂ©s del descobriment d’Amèrica.
Colom, per exemple, arriba al Nou Continent pensant que és l’Índia. Però Americo Vespucio és qui diu realment que, la terra descoberta per Colom, no forma part de terra coneguda sinó una terra completament ignota i per descobrir. El cartògraf alemany Martin Waldseemüller va configurar el primer mapa on apareix el Nou Continent, que va anomenar Amèrica en honor a Vespucio, el primer en adonar-se i destacar la novetat deles terres descobertes per Colom.
Abans, però, cap imperi desitjava anar a conquerir indrets desconeguts, prou feina tenien a tenir sota control els propis territoris i ningú es plantejava embarcar-se com es va començar a fer a partir de l’era moderna. Si els imperis arribaven lluny eren perquè s’expandien i si anaven a conquerir algun indret, era perquè ja el coneixien.
Entre 1405 i 1433, l’almirall xinès Zheng He, va fletar una expedició de 7 armades amb 300 naus per explorar l’oceà Índic. 30.000 homes, entre soldats, oficials i mariners, van explorar els territoris que avui coneixem per Sri Lanka, Indonèsia, Golf Pèrsic i l’est del continent africà , fins a Kenya.
Les expedicions no pretenien conquerir els territoris sinó explorar-los i fer conèixer l’imperi xinès. Això demostra, doncs, que els europeus no tenien cap avenç tecnològic que els fes superiors a les altres cultures com l’à rab, la xinesa o la persa. El que fa excepcional als europeus és la seva ambició per conquerir el món sencer.
Els imperis sostenen les expedicions cientĂfiques perquè demostren ser molt Ăştils: una font de riquesa, poder i mĂ d’obra barata per a competir i sotmetre altres imperis o paĂŻsos. Les ciències mĂ©s importants ja no eren la fĂsica o la quĂmica, ara, la mĂ©s important era la geografia. A partir de l’exploraciĂł geogrĂ fica dels territoris foranis es van desenvolupar altres disciplines com l’antropologia, lingĂĽĂstica, arqueologia, història o la medicina.
Aixà doncs, aquest matrimoni entre Imperi i Ciència esdevé més i més fort. Els imperis subvencionen les expedicions per treure’n benefici: la ciència, doncs, és al servei dels governants i no dels governats.
Quan els Ă rabs van conquerir ĂŤndia no hi van portar geòlegs o biòlegs, però sĂ els anglesos, que portaven experts cientĂfics per fer treballs de camp i estudiar la cultura i la història dels llocs que conquerien.
La primera gran civilitzaciĂł Ăndia, la de la Vall de l’Indus va ser destruĂŻda cap al 2000 aC i van quedar les ruines dels temples. Amb l’arribada dels anglesos s’investiga els temples per a determinar la història dels indrets.
El mateix va passar amb els jeroglĂfics d’Egipte que decoraven temples o pirĂ mides. Quan els Ă rabs conquereixen Egipte no intenten desxifrar jeroglĂfics. Els autòctons no sabien què volien dir fins a l’arribada dels colonitzadors europeus. Al 1789 NapoleĂł va envair Egipte i els seus soldats van trobar la pedra Rosetta, grĂ cies a la qual es van poder començar a desxifrar els jeroglĂcs. Al 1801, però, els anglesos vencen als francesos i la pedra Rosetta canvia de mans. Avui reposa al Brittish Museum.
I si els imperis van contribuir a l’avenç de les ciències va ser perquè els donaven suport ideològic. Les dades recollides i processades creaven teories sobre història, biologia o arqueologia que les afavorien, com que els blancs eren superiors a les altres races existents.
Els cientĂfics creien fermament en els imperis contribuien a l’evoluciĂł de la ciència i que les seves dades i teories ajudaven a la prosperitat de la humanitat. Però la història ens mostra que, a causa de les invasions imperials, molt sovint, es van esdevenir guerres, genocidis, explotaciĂł, fam i racisme molt mĂ©s que educaciĂł, ciència i progrĂ©s.
Per a posar un exemple, al 1764, a l’Índia, els britĂ nics van conquerir Bengala, la provĂncia mĂ©s rica de l’Índia. Com nomĂ©s pretenien enriquir-se, van conquerir i canviar les polĂtiques de la provĂncia de tal manera que, en nomĂ©s 5 anys, el domini britĂ nic va portar la fam a la provĂncia. I la cosa no va començar a millorar fins al 1773. Un total de 10 milions de bengalĂs -un terç de la poblaciĂł- van morir de fam.
En algunes ocasions, però, sà que els imperis han aportat progrés a algunes zones amb medicines o educació. Tan si ens posicionem a favor o en contra dels imperis europeus, de si han portat progrés o no, trobarem arguments que respatllin les nostres teories perquè han aportat tantes grà cies com desgrà cies al llarg de la història.
El que porta però al matrimoni de la ciència i els imperis és el capitalisme, un sistema que afavoreix tant a la ciència com als imperis. El capitalisme és el nexe d’unió entre imperi i ciència i, sense ell, ni Colom hagués arribat a Amèrica ni en Cook a Austrà lia ni l’Amstrong la Lluna.