💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-02-08_cerda captured on 2023-03-20 at 18:39:59. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
<p>A mitjans del segle XIX, l’Ajuntament de Barcelona va triar el projecte de l’arquitecte Rovira i Trias per urbanitzar l’Eixample perquè era mĂ©s afĂ a les aspiracions de la burgesia barcelonina, però, anys abans, el govern espanyol havia adjudicat l’execuciĂł del projecte a Ildefons CerdĂ .</p> <p>L’any 1988, en motiu del centenari de l’ExposiciĂł, l’Ajuntament va encarregar a la Universitat Politècnicade Catalunya (UPC) un exhaustiu treball que tractava de l’ExposiciĂł Universal i la seva dimensiĂł arquitectònica. <em>Arquitectura i ciutat a l’ExposiciĂł Universal de Barcelona, 1888</em> resa a la pĂ gina 133:</p> <blockquote> <p>El projecte de Rovira i Trias, guanyador del concurs convocat pel municipi, Ă©s l’exponent d’una dimensiĂł que CerdĂ descura: el disseny, escenari per a les noves “élites” ciutadanes, l’atenciĂł als valors visuals i monumentals com a metĂ fora de les aspiracions de la modernitzaciĂł de la burgesia ascendents mĂ©s que la d’una resoluciĂł eficaç.</p> </blockquote> <p>Rovira dĂłna una soluciĂł mĂ©s pròxima als interessos de la propietat privada i a les aspiracions culturals i simbòliques de la segona ciutat del paĂs que vol assumir valors de la capitalitat. La ciutat, seguint les pautes d’una tradiciĂł que havia construĂŻt, Ă©s vista com a “obra d’art”, en el sentit que aleshores tenia el terme de la portadora d’un missatge i uns valors molt elevats que es condensen en el context urbĂ , sobretot en els monuments i en els espais i edificis pĂşblics”.</p> <p>El pla CerdĂ fou boicotejat des del primer moment i desnaturalitazant-lo, es van eliminar gran part dels jardins i parcs previstos; es va reduir l’amplada dels carrers i es va multiplicar per quatre el volum de construcciĂł per mansana. El terme “mansana” proposat per CerdĂ i recolzat per historiadors com LluĂs Permanyer, provindria de la paraula “manso” i l’assimilaciĂł seria del catalĂ al castellĂ i no a l’inrevĂ©s.</p> <p>El traçat original de CerdĂ contemplava jardins arreu i nomĂ©s l’edificaciĂł de dues cares per mansana per tal d’aprofitar millor la llum i facilitar la ventilaciĂł de les cases. En nomĂ©s quatre anys, l’especulaciĂł del sòl va donar guanys del 300%. MĂ©s del 55% dels regidors de l’Ajuntament eren propietaris de finques i solars. A l’excel·lent treball de la UPC, tambĂ© llegim:</p> <blockquote> <p>La conversiĂł del sòl agrĂcola en urbĂ era quasi automĂ tica, com tambĂ© ho era la concessiĂł de llicències per urbanitzar illes i per construir cases. El 1870 hom calculava que ja el 90% dels habitatges no respectaven els criteris originals del pla CerdĂ .</p> </blockquote> <p>I com a resultat, del projecte d’Ildefons CerdĂ en quedĂ poc mĂ©s que el nom. En nomĂ©s 22 anys, es van aixecar 8000 edificis allĂ on hi havia d’haver jardins i parcs pel gaudi dels veĂŻns de l’Eixample. CerdĂ morĂ mig arruĂŻnat perquè l’Ajuntament no li pagava els seus honoraris.</p> <p>Obra imperdible: FABRÉ i CARRERAS, Xavier [et al.]. Arquitectura i ciutat a l’ExposiciĂł Universal de Barcelona, 1888. Barcelona: Universitat Politècnica de Barcelona i Ajuntament de Barcelona. Regidoria d’Edicions i Publicacions, 1988. 251 p. (coord. Pere Hereu Payet) ISBN: 84-7653-033-1</p>