💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-04-16_rimeics_intro captured on 2023-03-20 at 18:38:54. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
RIMEICS: Cicle de cinema de Ciència-Ficció[1]
Del 3 al 24 d’octubre de 2009.
1: /blog/2014-04-15_rimeics/index.html
Al món del cinema entenem per remake una nova versió d’una pel·lÃcula previament realitzada. Totes les pel·lÃcules que presentem en aquest cicle són la primera adaptació cinematogrà fica d’idees provinents de la literatura de ciència ficció i totes tenen el seu equivalent remake contemporani.
En un inici, el cinema era un entreteniment de fira: Thomas Alba Edison ni tan sols en va registrar la patent al·legant que era un artilugi sense futur comercial. D’altra banda, cal subratllar que el responsable real de la primera invenció, el kinestoscopi, va ser un ajudant d’Edison, William K.L. Dickson que ja al 1889 va aconseguir una rudimentà ria imatge amb so. El mèrit dels germans francesos Auguste i Louis Lumière va ser justament la intuició que Edison no tenia respecte a un cinema de masses.
El 28 de desembre de 1895 els germans Lumière projecten públicament, per primera vegada, uns curtmetratges de tipus documental: l’arribada del tren a La Ciotat; la sortida dels treballadors d’una fà brica; l’esmorçar d’un nadó i el considerat primer film còmic de la història del cinema: el regador regat.
Degut a l’avorriment dels espectadors per la poca innovació temà tica, els Lumière acabaran abandonant la producció cinematogrà fica a favor de nous talents emergents com Georges Méliès, director teatral, actor i il·lusionista francès, considerat el pare de la ciència ficció cinematogrà fica.
Tant per culturitzar a les classes populars com per atraure les benestants, van començar a proliferar a principis del segle XX els anomenats Films d’art, adaptacions cinematogrà fiques de peces de teatre on actuaven actors teatrals famosos. Acte seguit, es durien a terme també adaptacions de tot tipus de novel·les i finalment, a partir dels anys cincuanta, amb la millora qualitativa que aporten el so i el color, es recuperen pel·lÃcules anteriors, originant els primers remakes de la història del cinema.
Un dels primers remakes cinematogrà fics va ser la pel·lÃcula The ten commandments (Els deu manaments) del director Cecil B. DeMille, gran aficionat a les superproduccions de tema bÃblic. L’any 1923 en va realitzar la primera adaptació i al 1956 en va fer el remake amb Charlon Heston que va guanyar l’Òscar als millors efectes especials.
Fins als anys trenta el cinema era mut i en blanc i negre. L’aparició del so al 1927 amb la pel·lÃcula The jazz singer (El cantor de jazz) i del color al 1935 amb Becky Sharp (La feria de la vanidad), va incentivar a refer pel·lÃcules ja existents per millorar-les tècnicament. Actualment, i des de fa uns anys, amb la millora dels efectes especials, els remakes estan a l’ordre del dia. Moltes de les pel·lÃcules que es projecten a les pantalles dels nostres cinemes són remakes, sobretot de cinema fantà stic i de ciència ficció. Sembla ser que l’ús d’una idea que ja ha estat testada dóna seguretat a les productores de Hollywood que també es recolzen en un *star-system* en ple auge.
Les últimes notÃcies sobre remakes que s’estrenaran en breu a les nostres cartelleres apunten a tÃtols com: The thing (El enigma de otro mundo o La cosa), adaptada en dues ocasions (1951 i 1982); Robocop, Poltergeist, The Rocky Horror Picture Show(El Show de terror de Rocky) i The invisible man (L’home invisible), adaptada ja en innumerables ocasions.