gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant477.gmi captured on 2023-03-20 at 18:31:20. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCCCLXXVI

COM LA PRINCESSA ORDENÀ LA SUA ÀNIMA E VOLGUÉ CONFESSAR SOS PECCATS PÚBLICAMENT

–No dubtes, coratge temerós, de fer lo que tens en la voluntat. Umple la boca de paraules favorables a la tua atribulada pensa en laor e glòria tua e de aquell famós cavaller Tirant lo Blanch, qui de ànimo e benignitat passava tots los altres cavallers, abte e destre més que tot altre. No li mancava altra cosa, per ésser complit de totes les perfeccions e gràcies, sinó una poca de sanch real que hagués tengut. Ara dexem les vanitats de aquest món e façam lo que tenim de fer, car yo conech que la mia ànima del meu cors partir-se vol per anar allà hon és la de Tirant. Per què us prech a tots que·m façau prestament venir lo meu pare confessor— qui era lo guardià del monestir del gloriós Sent Francesch, gran doctor en la sacra theologia, home de sanctíssima vida.

Com fon vengut, la princessa li dix:

–Pare, yo vull fer confessió general en presència de tots los que ací són, car, puix no he hagut vergonya de cometre los peccats, no vull haver vergonya de confessar-los públicament. E dix en la següent forma:

–Yo, indigna peccadora me confés a nostre senyor Déu e a la sacratíssima verge Maria mare sua, e a tots los sants e santes de paradís, e a vós, pare spiritual, de tots los meus peccats que contra la magestat del meu senyor Jhesucrist he comesos. E primerament confés que crech bé e fermament en tots los sancts articles de la sancta fe cathòlica e en tots los sants sagraments de sancta mare Sglésia, e en aquesta santa fe vull viure e morir, oferint e presentant-los a mon Déu e a mon creador, protestant ara e en la hora de la mia mort que yo no y consent, ans ara per lavors, he per revocat e anul·lat tot ço que sia contra aquella.

»E més, pare meu, confés yo, indigna peccadora, haver peccat, car he pres del tresor de mon pare, sens licència e voluntat sua, per dar a Tirant perquè·s mostràs, entre los altres senyors de l’imperi, més rich e liberal. E per ço, senyor emperador, suplich a vostra magestat de voler-me perdonar, e vaja en remuneració del tot que vostra altesa me havia de dar. E deman-ne perdó a nostre senyor Déu e, a vós, pare de confessió, penitència, car yo de bon cor me’n penit.

»E més, pare meu, he peccat greument, car consentí que Tirant, marit e spòs meu, prengués la despulla de la mia virginitat ans del temps permés per la santa mare Sglésia, de què me’n penit e·n deman vènia e perdó al meu senyor Jesucrist e a vós, pare, ne deman condigna penitència.

»E més, pare, me confés com no he amat a mon Déu e creador, ne servit en aquella manera que devia ne só obligada, ans he despés la major part del meu temps en vanitats y en coses inútils a la mia ànima, per què·n deman vènia e perdó a nostre Senyor e, a vós, pare, condigna penitència.

»E més, pare, me confés com no he feta ne servada aquella honor, amor e obediència que só tenguda al senyor mon pare e a la senyora ma mare, axí com bona filla e obedient deu fer, ans algunes vegades he passats sos manaments en gran dan de la mia ànima, de què·n deman vènia e perdó a mon Déu e creador e, a ells e a vós, pare, condigna penitència.

»De tots los altres peccats que he fets, cogitats e obrats, los quals a present no tinch en recort, mas tinch en prepòsit de confessar-los, si tinch temps ni·m vénen a la memòria, mas suplich a la misericòrdia del meu senyor Jesucrist que, per la sua clemència e pietat e per los mèrits de la sua sacratíssima passió, los me vulla perdonar. E deman-ne ara, a vós, pare, penitència, car yo me’n penit de bon cor e de bona voluntat e volguera no haver-los fets.

Lavors lo confessor li féu fer la confesió general. E aprés la absolgué a pena e a culpa, car bul·la tenien del papa que, tots los emperadors de Contestinoble e lurs descendents, en l’article de la mort se podien fer absolre a pena e a culpa. E aquesta gràcia havien obtesa per l’Imperi Romà que havien donat a la Sglésia.

Com la absolució fon feta, la princessa demanà li fos portat lo preciós cors de Jesucrist, e ab molta devoció e contricció rebé aquell, que tots los que en la cambra eren staven admirats de la gran constància e fermetat de ànimo que la princessa tenia e les moltes oracions que dix davant lo Corpus, que no fóra cor de ferro en lo món qui hoís semblants paraules que no abundàs en moltes làgremes.

Com la princessa hagué dada refecció a l’ànima, ella se féu venir lo secretari de l’emperador, e girà’s a son pare e dix-li semblants paraules:

–Pare e senyor, si a la magestat vostra serà plasent, yo volria dispondre de mos béns e de la mia ànima —car la princessa tenia hun gran comdat qui havia nom de Benaxí, e moltes robes e joyes qui eren de gran stima.

L’emperador li respòs:

–Ma filla, yo us done licència de fer tot lo que a vós serà plasent car, perdent a vós, yo pert la vida e tot lo bé de aquest món.

E la princessa lo y regracià e li’n féu infinides gràcies. E girà’s al secretari e dix-li que continuàs lo seu testament en stil de semblants paraules.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior