gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant313.gmi captured on 2023-03-20 at 18:24:01. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCCXII

RESPOSTA QUE FÉU LO CRESTIÀ CATIU A TIRANT

–Déu sol és aquell qui sab la voluntat del meu cor. E les paraules per vostra mercé a mi referides han donat confort a la mia ànima, de què us ne reste tant obligat que no és cosa alguna que·m manàsseu, que·m fos possible de fer, que yo no la fes, conexent tanta pietat e misericòrdia que haveu envers mi mostrada, car la molta necessitat que tinch de cobrar la perduda libertat me constreny en fer tot lo que·m maneu, considerada la mala vida que comporte, e per lo vostre molt meréxer que m’i obliga. E si amor no fos stada, no fóra yo vengut en lo que só, car lo delit me ginyà en plaure’m e, no havent-me plagut amor axí com me plagué, no passara yo tals penes. Per què·m clam de amor o de la mia ignosència, qui és stada causa de aquestes dolors, pensaments trists e làgremes, qui serien lunyades de mi e la trista vida. Emperò quesvulla que sia stat de mi, ni puga ésser, yo só prest de obeyr tot lo que·m maneu, no dubtant en res del dan ni perill que·m pogués seguir. E per la molta virtut que en vós tinch coneguda, me obligue no solament en servir-vos, mas encara a sostenir qualsevulla perill de mort per la senyoria vostra, no fent stima neguna del treball de les orelles, ne qualsevulla altra lesió que en la mia persona fer-se puxa.

Tirant li regracià la sua bona voluntat e dix-li:

–Yo·t promet, a fe de cavaller, de jamés menjar fins que t’haja posat en libertat.

E prestament Tirant se partí del catiu e anà a parlar ab lo Capdillo e, dels diners que tenia, rescatà lo catiu per cent dobles. E l’endemà partiren de la ciutat ab tota la gent, axí com altres voltes havien acostumat. Aprés que hagueren corregut tot lo camp, atendaren-se prop de la vila hon lo rey era, e molts dels de la vila ja no u stimaven res en veure’ls venir, car sabien bé que poch dan los podien fer, que no portaven bombardes ni neguna artelleria, ni tenien atreviment de aturar-y més per ço com, si u fessen, prestament foren aquí tota la gent del rey. E los de la vila molt sovint, ab licència e voluntat del rey, e ab voluntat de Tirant e del Capdillo, los aseguraven e venien tots dies a parlament.

E aquell dia entre los altres, se seguí que lo rey tramés dos cavallers qui·ls digueren que si·s volien concordar ab ell, que·ls faria moltes gràcies e donatius. E lo Capdillo e Tirant los digueren que no·n volien hoyr negun partit, ans eren disposts en venjar la mort del rey de Tremicén e de sos fills. Aprés del parlament tengut, Tirant, axí com acostumava altres voltes, tostemps los feÿa fer col·lació, e aquell dia tingué concertat ab l’albanés axí com se seguí.

Aprés feta la col·lació, l’albanés se acostà hon stava l’argent e furtà hun picher d’argent molt gran e ben daurat. E com se n’anava, aquell qui guardava l’argent pres-se a cridar grans crits, en tal forma que Tirant, qui parlava ab los hòmens de la vila, demanà quina remor ne quins crits eren aquells. E tots veren córrer a l’albanés e molts que detràs li corrien, e veren com fon pres e portaren-lo davant los capitans. Lo qui era guarda de l’argent lo portava per los cabells, e dix:

–Senyor, yo us requir vos plàcia voler-me fer justícia de aquest ladre manifest qui m’ha furtat aquest picher d’argent.

Tirant volgué que lo Capdillo parlàs primer, e dix:

–Yo done de sentència que sia penjat.

Respòs Tirant, e dix:

–Senyor Capdillo, no som ara en temps de matar gent, si en batalla no. Yo us prech li sia mudada la sentència que sia açotat per lo camp e les orelles tallades.

E axí fon fet, en presència dels cavallers de la vila que allí staven parlant ab ell. E aprés de les orelles tallades, li ligaren lo picher al coll e açotant-lo entorn del camp. E la tercera vegada que·l passaren davant la vila, donà gran tirada, desligà’s les mans e pres-se a córrer devers la vila. E l’alguazir del camp corrent detràs ell, dexà’s caure en terra, e l’albanés hagué temps de poder entrar dins la vila; e los qui staven al mur, ab ballestes lo defeneren tant que no·l pogueren haver.

Los de la vila lo pujaren al castell hon lo rey era, e véu-lo tot nuu e ben açotat, ab les orelles tallades e tot ple de sanch. Hagueren-ne ell y la reyna gran pietat, e feren-li donar una camisa e roba per a vestir, e lo rey lo ginyà que ell hagué lo picher, e pres-lo de sa casa.

Tirant fengí que li desplaÿa molt la fuyta de l’albanés, e dix als cavallers que allí eren pregassen al rey que li volgués restituhir l’ome, e si fer no u volia, quants ell ne prengués dels seus, tots los faria matar o levar les mans e los peus, e lo nas ab les orelles. Respòs lo rey que no fes compte que lo y donàs, e si feÿa la guerra cruel, que si ell lo podia pendre, que ell faria pijor d’ell que ell no havia fet de aquell. Tirant no curà de tenir més rahons, sinó que partí e tornà-se’n ab tota la gent a la ciutat d’on eren partits.

E l’albanés, per donar rahó de si matex al rey Scariano, a estil de semblants paraules féu principi.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior