💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant222.gmi captured on 2023-03-20 at 18:17:12. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–La mia lengua indocta no seria suficient en recitar los actes virtuosos e de memòria singular que aquest serenĂssim, pròsper e poderĂłs senyor, lo senyor emperador, ha fets en favorir, heretar e sublimar en grans dignitats a sos criats, servidors e vassalls; e farĂ molt mĂ©s, tant com la vida lo volrĂ acompanyar. E dexant-me <de>104 recitar les sues grandĂssimes perfeccions, les quals aumenten la virtut de la sua gran altesa, car delit Ă©s de recitar la granea de l’alt coratge dels generosos prĂnceps com aumenten la glòria e estat de sos vassalls, criats e servidors —axĂ com ha fet de aquest famĂłs e virtuĂłs cavaller stranger, natural del realme de França, havent bĂ© servit la pĂ tria grega—, lo alt emperador, ab la sua plasent mĂ plena de misericòrdia e liberalitat, ha donat al valerĂłs Diaphebus, comte de Sent Ă€ngel e conestable major de l’Imperi Grech, una parenta sua molt acostada, nomenada Stefania, filla de aquell il·lustre, legĂtim e natural <germĂ >105 de aquell temerĂłs senyor senyorejant la corona del grech imperi, la qual per tot lo mĂłn Ă©s temuda; lo qual germĂ seu fon intitulat duch de Macedònia. E aquest ducat, ab sa filla Stefania, neboda sua, dĂłna al dit conestable ja desĂşs nomenat, ab tots los bĂ©ns, joyes, robes que·l dit duch dexat li havia. E lo serenĂssim emperador, de sos bĂ©ns propis graciosament dĂłna a la dita Stefania cent mĂlia ducats, que·n puga testar e fer a totes ses pròpies voluntats.
Tal senyor com aquest fa bon servir, qui sab gualardonar, amar e honrar a tots sos servidors. Aquest senyor tĂ© honor abraçada e no la deixa partir de si, com honor procehesca de gran magnificència de Ă nimo y Ă©s ornada de totes virtuts. Car de magnificència ix liberalitat, que excel·lex totes les altres obres virtuoses qui sĂłn dignes de honor. E per ço diu Sèneca que aquell qui Ă©s de gran Ă nimo, totes les sues obres sĂłn de virtut. E los prĂnceps qui sĂłn magnĂ nims e liberals, <s>e106 pertany que sien savis e animosos e amadors de honor. Tres coses sĂłn que per lur excel·lència excel·lexen totes les altres en aquesta vida: La primera Ă©s menyspreu de la honor terrenal o temporal o de fortuna. La segona Ă©s desig de la benaventurança eternal. La terça Ă©s il·luminaciĂł de l’enteniment e de la voluntat.
E vull-vos dir, vosaltres cavallers, per què sou infortunats en armes, e açò per cinch peccats. Lo principal de tots, si batalla o guerra ab falsa causa o sens justĂcia serĂ feta. Lo segon, si en pròpia fe Ă mort altri o decebut en cosa criminal. Lo terç Ă©s si carnalment ha coneguda monja o dona dada al servey de DĂ©u. Lo quart Ă©s si maliciosament persegueix los ecclesiĂ stichs o·ls pren lurs bĂ©ns. Lo quint Ă©s si comet notable inreverència en DĂ©u y en los seus sancts.
E vull-vos avisar quines són les bones costumes que deuen aver los fills dels cavallers. La primera és hoyr missa tots dies e dir alguna breu oració. La segona és saber bé legir e escriure e, encara, saber gramà tica e altra sciència perquè sien més savis. La tercera és que no sien juradors. La quarta, que no tinguen supèrbia, ans sien molt humils e afables a les gents. La cinquena, que tinguen vergonya de fer rohindats. La sisena, haver temor de Déu e ésser obedients a sancta mare Sglésia. La setena és en fer reverència e saludar volenters. La huytena és star entre cavallers e bona gent. La novena és que no sien massa parlers ni atrevits en malparlar. La dehena és que no sien jutjadors ni scarnidors. La onzena és que no sien mentidors ni maldients. La dotzena és que sà pien ben servir e ben cavalcar, e ben acullents. La tretzena és que sien ben nodrits de menjar e de beure. La quatorzena és que sien leals y honests. La quinzena és que no sien jugadors. La XVI és que sien nets. La XVII és que sien cassadors e munteros. La XVIII és que sà pien jugar d’esgrima, de lança, de acha, e exercitar lo cors en armes.
Ara vull dir hun poch de les donzelles, perquè no sien agreujades. E darem fi al sermó, perquè sien informades de les propietats e nodriments que deuen haver. Lo primer és que sà pien legir. La segona, que sien devotes e que diguen oració. La tercera, que dejunen los dejunis manats. La quarta és que tinguen gran honestat e vergonya. La V és que parlen molt poch e ab gran asosech. La VI, que tot lo seu comport sia fundat en honestat. La VII, que sien molt humils. La VIII, honestes en menjar y en beure. La novena, que tinguen gran temor y obediència. La X és que no stiguen ocioses. La honzena és que no sien scarnidores. La dotzena és que sien simples e humils. La tretzena, que sien abtes en bones costumes femenils e no stiguen ocioses. E açò és tot lo que elles deurien tenir, e és tot lo contrari. E diré la molta virtut d’elles: la primera, que són molt voluntà ries. La segona, que són molt parleres e andaregues. La tercera, que no són fermes en amor ni en seny. Diu Ovidi que lo major bé de aquest món és amor. E la Sacra Scriptura ho conferma, car per amor Jhesucrist pres mort e passió, e volgué perdonar al ladre en la creu com li demanà amor e perdó; car lo fruyt de amor és amar Déu e lo proïsme, e de acà se aconsegueix vida perdurable. E lo fruyt d’amor de béns temporals són plaers, e lo fruyt d’amor de marit e muller són fills e filles. Aquestes són les virtuts que procehexen d’amor: franquea, que tot cavaller deu haver, ardiment, cortesia, humilitat, gentil eloqüència, alegria, reteniment, modèstia, proesa, paciència, conexença, discreció e bon saber, e bon coratge animós.
Les següents coses deu jurar lo cavaller: La primera, que ell virilment farà lo que son senyor li manarà . La segona, que jamés desempararà cavalleria. La tercera, que no haurà temor de la mort per defendre dones e donzelles, la república e la sancta mare Sglésia.
E la virtut que·l cavaller deu haver sĂ Ă©s: la primera, que sia verdader. La segona, que sia leal. La terça, que sia sforçat. La quarta, que sia liberal. La cinquena, que ame justĂcia, car diu sent Johan que l’ome just justifica lo malvat, car aquell qui lo just condemna, a DĂ©u Ă©s abominable, deçà per grĂ cia e dellĂ per glòria.